¿Què ha decidit la UE sobre el català? ¿Quan podria ser oficial? ¿Com afecta la investidura?

Aquestes són les claus i les principals incògnites que deixen les decisions que s’han pres aquest dimarts a Madrid i Brussel·les sobre el català.

Per majoria absoluta, el Congrés ha admès a tràmit la proposta de reforma del reglament de la Cambra que permet parlar en català, eusquera i gallec en totes les sessions. De fet, els tres idiomes han pogut utilitzar-se ja en aquest debat malgrat que la iniciativa no s’aprovarà fins dijous vinent. El PP i Vox han intentat frenar l’ús de les llengües cooficials en aquest ple al·legant que la reforma encara no havia entrat en vigor i, en senyal de protesta, els diputats ultradretans han abandonat l’hemicicle i dipositat les orelleres en l’escó de Sánchez, buit perquè el president del Govern es troba a l’Assemblea General de l’ONU. A més dels grups nacionalistes i independentistes, el PSOE i Sumar també han utilitzat el gallec en els seus torns d’intervenció. Fins i tot Borja Sémper, del PP, ha utilitzat l’eusquera, traduint-se ell mateix al castellà, malgrat rebutjar la reforma.

La sol·licitud d’Espanya per oficialitzar el català, el gallec i l’eusquera a la UE ha xocat amb les reticències de la majoria de països, cosa que ha obligat el Govern a un canvi d’estratègia. En primer lloc, els estats membre han acordat posposar les deliberacions fins a poder analitzar amb detall els costos econòmics i l’impacte administratiu, logístic i polític de la mesura. És a dir, no hi ha oficialitat però tampoc s’ha vetat la possibilitat de continuar parlant d’un tema que requereix la unanimitat dels Vint-i-set per tirar endavant. I precisament per facilitar l’acord, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha acceptat donar-li prioritat al català i aparcar per ara l’oficialitat de l’eusquera i el gallec perquè diversos països havien plantejat dubtes pel fet d’admetre tres noves llengües de cop.

El Govern espanyol planteja aplicar l’oficialitat de forma gradual, amb períodes transitoris i donant prioritat al català en el desenvolupament de l’oficialitat davant l’eusquera i el gallec. Albares s’ha escudat en els dubtes que suscita entre alguns socis europeus la inclusió de tres llengües al mateix temps per apostar per una via gradual que no considera «discriminatòria» amb l’eusquera i el gallec, sinó una solució més realista, ja que el català, amb més de 10 milions de parlants, «supera diversos idiomes ja oficials de la UE» i està «entre les 15 primeres llengües de la UE». Espanya no ha ofert cap detall sobre com s’aplicaria aquesta gradualitat, tot i que fonts del Govern invoquen el precedent del gaèlic, l’oficialitat del qual va trigar 15 anys a fer-se efectiva des de la primera sol·licitud d’Irlanda.

De moment, la iniciativa serà derivada ara a un grup de treball tècnic del Consell i al Comitè de Representants Permanents (Coreper), on s’asseuen els ambaixadors permanents dels Vint-i-set, per al seu examen. Aquest fòrum haurà de decidir si demana un informe jurídic, tal com han plantejat diversos governs, tot i que per a això primer haurà de posar-se sobre la taula una proposta concreta del reglament lingüístic de la UE. No obstant, no hi ha ni calendari ni terminis concrets sobre quan podria prendre’s una decisió, el principal escull de la qual és que s’ha d’adoptar per unanimitat. Segons ha anunciat la presidència, l’assumpte tornarà al Consell d’Assumptes Generals «en una pròxima reunió». Albares només s’ha compromès a mantenir la voluntat del Govern d’«avançar com més ràpidament millor».

La reunió ha sigut breu, de poc més de mitja hora –entre 35 i 40 minuts, segons les fonts consultades– i hi han intervingut 21 delegacions. Albares ha defensat les raons de la proposta. S’ha referit a l’«especificitat» espanyola, les llengües cooficials de la qual estan reconegudes a la Constitució, al fet que es tracta d’una vella reivindicació espanyola que data des de fa més de 20 anys i que Espanya està disposada a assumir el cost derivat de la seva implantació, tot i que no ha donat xifres. La majoria de països han respost que és «prematur» i «aviat» per prendre una decisió i que, abans de plantejar-se una votació, és necessari aclarir els molts interrogants en termes pressupostaris, administratius i jurídics. «No crec que ningú s’esperés una decisió en un matí a Brussel·les d’una proposta que s’ha presentat en paper el mateix dia», ha resumit de forma eloqüent el ministre irlandès d’Assumptes Europeus, Peter Burke.

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

La possibilitat d’utilitzar el català, l’eusquera i el gallec a les institucions de la UE és avui limitada. Se circumscriu a la correspondència dels ciutadans amb les institucions europees, a unes quantes intervencions orals al Consell –que reuneix els estats membres tot i que en les reunions hi participen en ocasions consellers autonòmics– i el Comitè de les regions –l’òrgan en el qual hi ha representats els ens locals i regionals– sempre que se sol·liciti amb un termini d’antelació «raonable» i condicionada a l’existència dels mitjans d’interpretació necessaris, així com a la publicació d’alguns textos legals. Del 2006 al 2008 van arribar unes 40 cartes, propostes o queixes en català al Parlament Europeu, mentre que en gallec només se’n va rebre una, i en eusquera, cap. Des del 2017, el nombre d’escrits de ciutadans rebuts a alguna de les tres llengües ascendeix a 687, tots ells en català.

Fa dies que es preveia el retard en l’oficialitat del català davant els creixents dubtes que manifestaven els països. Assumint que aquest escenari podia produir-se, la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, va advertir diumenge, en una entrevista a EL PERIÓDICO, que una dilació no podia ser utilitzada per «diluir» la iniciativa. No obstant, el Govern ha carregat aquest dimarts en primer moment contra l’Executiu central i l’ha acusat d’haver actuat «tard i malament» amb el català a la UE, mentre que, paradoxalment, Junts ha donat les gràcies a la Moncloa per defensar les llengües cooficials a Europa, i el mateix Carles Puigdemont ha aplaudit. Els vots dels dos partits són imprescindibles per investir Sánchez, com els del PNB i EH Bildu, que ja han alertat que relegar l’eusquera «no ajuda» a les negociacions. El BNG, un altre soci clau per a Sánchez, ha avisat que «no hi ha llengües de primera i de segona».