L’oficialitat del català a la UE accentua el pols entre Puigdemont i ERC de cara a la investidura

El gir del relat de Junts té a veure amb la voluntat pactista del partit i amb una actitud de justificar davant les seves bases que el PSOE es mou perquè la postconvergència exigeix. L’acord amb els socialistes firmat l’agost per designar Armengol incloïa com a contrapartida que el Govern demanés l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera a la UE i el ministre d’Exteriors va registrar aquell mateix dia la petició a la Comissió Europea. En aquella jornada, la presidenta de Junts, Laura Borràs, va respondre a les queixes de l’independentisme més crític amb qualsevol pacte amb el PSOE que si el català no es convertia en llengua oficial, Junts no investiria Sánchez. 

Aquest compromís va ser tan explícit que ara Junts disposa d’una sola via per continuar negociant sense que sembli que ha faltat al compromís de Borràs: asseverar que sí, que el català està en camí de ser reconegut com una llengua oficial a la UE. Per això el missatge de la líder al Congrés, Míriam Nogueras, va ser d’agraïment al Govern pels passos donats a favor de l’oficialitat en les institucions europees per molt que aquesta no sigui fàcil ni de bon tros immediata davant les reticències econòmiques, administratives i polítiques de diversos membres de la Unió. Fins i tot l’expresident Puigdemontva avalar la gestió socialista afirmant que «mai s’havia arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s’havien mostrat favorables» a la llengua catalana, tot i que va rebaixar la felicitació de Nogueras i va matisar que el collit pel Govern a la UE era «insuficient».

Junts manté oficialment que no hi ha gir de guió ni cap incoherència i afirma en tot aquest procés de prenegociació formal amb el PSOE que la seva manera d’actuar és diferent de la d’ERC perquè s’aconsegueix més i millors rèdits en termes sobiranistes que els que obtenen els republicans. Però les veus més moderades de la direcció de JxCat pronostiquen que el tomb d’aquest dimarts és només l’inici d’un procés de canvi intern que viurà nous capítols.

Hi ha precedents. Puigdemont, en la seva conferència a Brussel·les, va evitar situar el referèndum com una condició ‘sine qua non’ per a la investidura, per molt que Nogueras, en campanya electoral, afirmés que només recolzaria Sánchez si transferia a Catalunya les competències per celebrar un referèndum d’independència. Des del Congrés, la parlamentària de Junts va insinuar que l’autodeterminació serà sobre la taula «les pròximes setmanes».

ERC es desmarca 

Esquerra, en canvi, marca perfil. Davant el PSOE i davant Junts. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va culpar el Govern de ser l’únic responsable que aquest dimarts el català no sigui oficial a la UE: «Ha fet la feina tard i malament». A més, la Generalitat va exigir a la Moncloa «reagendar el tema amb caràcter immediat» perquè, aquesta vegada sí, els estats membre acceptin l’oficialitat. L’estratègia des del Palau de la Generalitat és clara: carregar totes les culpes al PSOE i exonerar els països membres que no ho veuen gens clar.

En això va inquirir la consellera d’Acció Exterior del Govern, Meritxell Serret, que va reclamar «màxima exigència» al Govern per aconseguir el reconeixement del català perquè la decisió d’aquest dimarts «no és plenament satisfactòria», va dir. «Guanyar l’oficialitat és complir els compromisos; portar-la al Consell, no», va proclamar des de la delegació del Govern, en un avís velat tant al PSOE com als seus excompanys en el Consell Executiu. «No ens ha agradat que el Govern hagi dit que ja ha complert el fet que es posés en marxa la reforma del reglament [...] Complir és que s’aprovi l’oficialitat», va reblar.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

¿Per què ERC és molt més crítica amb el Govern? Perquè busca marcar perfil respecte a Junts, que és qui va fixar l’oficialitat del català com a requisit per negociar la investidura de Sánchez. Qui més clar ho va deixar va ser la secretària general adjunta d’Esquerra, Marta Vilalta, que va enviar aquest dard al partit de Puigdemont: «Nosaltres el que no farem és donar-li les gràcies per avançat al PSOE». Tampoc va citar explícitament Junts, però no va fer falta.

Fonts del Govern d’ERC consideren que Junts està dissimulant un canvi de registre respecte al discurs de l’anomenada «confrontació intel·ligent», i que possiblement es veuran obligats a assumir que l’exigència de disposar d’una llei d’amnistia aprovada abans de la investidura no podrà ser realitat a causa dels temps de la tramitació. Malgrat els enfocaments oposats d’ERC i Junts, els dos partits coincideixen en la qüestió de fons: el català no és oficial a la UE, però continuaran negociant amb el PSOE la investidura de Sánchez.