González i Guerra es coordinen per atacar l’amnistia que negocia Sánchez: «El dissident és ell»

Felipe González i Alfonso Guerra van protagonitzar aquest dimecres un acte a Madrid. Segons a qui se li pregunti, la convocatòria va tenir molta o cap transcendència política. El dia abans, des de Nova York, on participa en l’Assemblea General de l’ONU, Pedro Sánchez havia dit que les recents paraules de l’expresident i l’exvicepresident del Govern en contra de l’amnistia del procés tenien una influència nul·la sobre la militància del PSOE i els seus simpatitzants. Pot ser que el líder socialista tingui raó, però la cita, en què es van presentar unes memòries de Guerra (‘La rosa y las espinas’, de l’editorial La Esfera), va suscitar un enorme interès entre les forces vives del partit contràries a la negociació amb Junts per Catalunya per aconseguir la investidura.

Allà, a l’Ateneu de la capital, hi havia el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i l’expresident d’Aragó, Javier Lambán. Antics dirigents defenestrats pel president en funcions, com Tomás Gómez, que va ser líder del PSM. I multitud d’exministres de la llarga era de González a la Moncloa. La mitjana d’edat era elevada. No hi va haver cap membre de l’actual direcció socialista. 

«Heu vingut aquí amb una expectació que no sé si complim. Això és la presentació d’un llibre, ¿ho sabeu? Perquè sembla que hi hagués alguna cosa més», va dir Guerra als presents. Però el llibre va ser el de menys. Hi va haver «alguna cosa més». 

Gonzalez i Guerra, que feia anys que estaven distanciats i ara han tornat a ajuntar-se, en part gràcies al seu rebuig de la política territorial desplegada per Sánchez, coincideixen en tres coses fonamentals. L’amnistia, van dir tots dos, és «inconstitucional». El PSOE i el PP, van coincidir, han «de posar-se d’acord». I la tercera: no són ells que han canviat de posició, sinó Sánchez. 

«Jo defenso el que deia el meu secretari general, però resulta que és l’altre el que ha canviat. No només defensa una cosa diferent, sinó contrària», va dir Guerra, que va recordar que continua estant de contra, com en algun moment ho va estar Sánchez, de la coalició amb Podem i els indults als líders independentistes. «Jo no he sigut deslleial, dissident. Més aviat ha sigut dissident l’altre, que va canviant», va assenyalar.  

«La paradoxa que vivim és que defensem les posicions del partit. Estem recolzant el PSOE», va afegir després González, les crítiques del qual a l’amnistia i a Sánchez van ser menys frontals que les del seu antic número dos. Al cap i a la fi, va argumentar, l’actual líder socialista encara no ha dit de moment fins on està disposat a arribar en la carpetada judicial al procés. Però González, que igual com Guerra no va demanar el vot per al PSOE a la recent campanya de les generals, té clar que l’amnistia no és acceptable en cap cas, perquè «fa desaparèixer el delicte, esborra el delicte, de manera que el que va fer el delinqüent és el que queda com a legítimament fet i els que van estar en contra queden com a repressors». És més, va continuar, la mesura de gràcia també podria tenir com a conseqüència que els independentistes catalans «diguin que no necessiten fer un referèndum, perquè ja ho van fer i ha sigut legitimat». 

«No hi pot haver amnistia perquè no cap a la Constitució i políticament no és acceptable –va concloure l’expresident del Govern–. No podem deixar-nos fer xantatge per ningú». Grans aplaudiments. 

El referèndum

El públic havia mostrat encara més entusiasme just abans amb Guerra. L’exvicepresident no només no va dubtar que Sánchez estava disposat a concedir una amnistia, sinó que també va donar per bo que estigués negociant un referèndum d’autodeterminació amb Junts, una cosa que els col·laboradors del líder socialista desmenteixen amb rotunditat.  

«Es parla d’una amnistia i de la possible convocatòria d’un referèndum secessionista –va dir–. L’amnistia significa la humiliació deliberada de la generació de la Transició [...] Després de l’indult, va arribar la desaparició de la sedició. I ara l’amnistia, que és la desaparició de la responsabilitat pel que van fer. És a dir, que no van delinquir, que van ser justos. L’amnistia converteix en repressors els demòcrates i presenta com a demòcrates els fellons que van atemptar contra la democràcia».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Guerra fins i tot es va aturar en el que havia passat el dia anterior al Congrés, que va fer el primer pas per a la utilització sense límits del català, l’eusquera i el gallec en aquesta Cambra. Quan ho va fer, va ser per desplegar la falsa tesi, habitualment encapçalada per la dreta, que a les escoles de Catalunya es prohibeix parlar en castellà als nens quan juguen al pati. «Hi ha molta pressa perquè es parli català al Congrés, però els nens a Catalunya no poden parlar castellà ni en l’esbarjo. Tenen inspectors que els ho impedeixen», va dir. Més aplaudiments. 

«Aquesta situació», va concloure Guerra, amb referència al que està passant en el PSOE, «no durarà, no pot durar, perquè la llibertat i la democràcia nien en el cor de molts socialistes». Allò va sonar una mica a amenaça. O a crida a la rebel·lió. Però Sánchez assegura estar tranquil.