El Congrés ratifica l’ús de les llengües cooficials amb el rebuig de les esmenes de PP i Vox

El Congrésresol aquest dijous la implantació definitiva de l’ús de les llengües cooficials en tota l’activitat parlamentària al rebutjar previsiblement amb majoria absoluta les dues esmenes a la totalitat, del PP i de Vox, que es debatran al ple.

Després d’haver rebut l’aval de 176 diputats, la reforma del Reglament del Congrés per utilitzar el català, l’eusquera i el gallec a tota la Cambra arriba al seu tràmit final malgrat les crítiques del PP, Vox i UPN.

El ple comença a primera hora debatent les dues esmenes a la totalitat amb text alternatiu que han presentat el PP i Vox i que seran votades per separat.

Les dues iniciatives persegueixen rebutjar la reforma del reglament però amb diferents arguments.

L’esmena a la totalitat de Vox, que serà la primera que es debati i voti a l’haver sigut registrada abans, demana que els diputats, a més d’estar obligats a assistir al ple i a les comissions de les quals formen part, facin servir el castellà tant en les seves intervencions orals com en els escrits que presentin.

En un altre sentit, els populars destaquen més la vulneració de diversos articles de la Constitució perquè el Congrés està ubicat a la Comunitat Autònoma de Madrid, on la llengua oficial és el castellà i a més com a institució de l’Estat té com a llengua oficial la de l’Estat, el castellà.

«La Constitució no ha dissenyat un sistema de cooficialitat de totes les llengües espanyoles a tot el territori d’Espanya. Al contrari, ha configurat un model d’oficialitat única del castellà a tot el territori i de cooficialitat del castellà i la corresponent llengua oficial al territori de la respectiva comunitat autònoma», incideix el text de l’esmena.

D’altra banda, els populars també creuen que una reforma de pes com és la del reglament s’hauria de fer per consens i amb la tramitació parlamentària pertinent dins del marc de la Comissió corresponent.

Després de la polèmica intervenció del diputat del PP Borja Sémper, parlant en eusquera en el ple de la presa en consideració de la proposició, el parlamentari basc serà l’encarregat de defensar el veto dels populars.

Mentre la portaveu del grup de Vox, Pepa Millán, centrarà les crítiques en el fet que es tracta d’un «atac al principi de la indissoluble unitat d’Espanya que estableix la Constitució», Sémper lamentarà que es faci una modificació pel tràmit d’urgència i en lectura única i diferenciarà entre la llengua castellana i les cooficials reconegudes als territoris autonòmics.

El cert és que els dos vetos que es voten seran rebutjats per una majoria del Congrés que sumarà almenys 176 diputats, els mateixos que van avalar la iniciativa: el PSOE, Sumar, ERC, Junts, el PNB, Bildu, BNG i CC.

D’altra banda, al llarg d’aquest dia, i tal com va passar dimarts, els diputats podran intervenir en les seves llengües maternes i de nou tornaran a sentir-se les diferents traduccions simultànies dels intèrprets.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

La proposició de reforma preveu un termini de sis mesos per establir tots els mecanismes necessaris per implantar l’ús del català, de l’eusquera i del gallec, no només en les intervencions del ple sinó també als escrits i en les comissions.

Amb la ratificació de les llengües cooficials al Congrés, la nova presidenta de la Cambra baixa, Francina Armengol, compleix el compromís que va adquirir en la sessió constitutiva de les Corts perquè la diversitat lingüística hi arribés al més aviat possible, a més de complir les exigències plantejades pels independentistes de Junts i ERC de cara al seu suport a la Mesa de la Cambra.