El PSOE busca lligar els pressupostos a la investidura i Junts s’obre a fer el pas

«Volem presentar els pressupostos del 2024 abans que acabi desembre. I si no hi ha temps, doncs després, però que l’any que ve tingui els seus propis comptes públics, no una pròrroga de les del 2023. Ja hi estem treballant», explica un alt càrrec del PSOE al cas de les negociacions amb el nacionalisme i independentisme català i basc.

Malgrat la seva confiança en les possibilitats que Sánchez acabi sent investit, els socialistes admeten que la legislatura, si finalment es posa a caminar, no serà gaire productiva en termes legislatius. Sánchez sol dir que en el nou Congrés hi ha una «majoria parlamentària progressista», però el cert, reconeixen en el seu entorn, és que ni Junts ni el PNB són d’esquerres. Si s’allunya el perill de repetició electoral, i donant per descomptat el ‘no’ a tot del PP i Vox, qualsevol iniciativa passarà pels postconvergents. 

Durant la legislatura passada, el PSOE va treure pit de la seva capacitat per tirar endavant normes al Congrés. N’hi va haver 215 d’aprovades: 118 lleis, 96 reials decrets i un reial decret legislatiu. Aquesta vegada, si hi ha pacte d’investidura, els col·laboradors de Sánchez assumeixen que el balanç serà molt menor. Però no ho veuen tan difícil amb els pressupostos dels pròxims anys. Al cap i a la fi, diuen, «es tracta de diners». 

La disposició de Puigdemont

Fonts de Junts confirmen que els pressupostos podrien formar part de l’acord. Els postconvergents estan disposats a abordar també aquesta negociació. Durant la seva conferència des de Brussel·les el 5 de setembre, en la que va establir les bases de l’actitud del seu partit davant la complexa governabilitat d’Espanya, Puigdemont es va referir als comptes públics al capítol de les reivindicacions d’autogovern. L’Executiu central, va dir, «no executa mai els pressupostos aprovats per a Catalunya». L’afirmació incorpora ja una evidència: hi ha d’haver pressupostos. És una de les qüestions que Junts té al cap davant l’hipotètic pacte, que aniria més enllà de la investidura i tindria un marc d’aplicació de tota la legislatura. 

¿Com es materialitzaria aquest acord pressupostari? La clau, continuen en la direcció de Junts, passa per les anomenades «dues carpetes». Puigdemont vol que durant els quatre anys, una vegada aprovada l’amnistia, s’abordi, d’una banda, l’autodeterminació –l’anomenat problema polític de fons de Catalunya– i, d’una altra, les qüestions d’autogovern. I en aquesta segona carpeta també estaria inclosa la millora del finançament. Allà és on uns Pressupostos de l’Estat amb inversió notable a Catalunya formen part de l’equació del pacte amb el PSOE.  

ERC, mentrestant, ve d’aprovar els últims tres pressupostos generals de l’Estat per un pacte no escrit pel qual els republicans donaven estabilitat al Govern mentre Sánchez tirava endavant els indults i la derogació de la sedició. Que ara es repeteixi el mateix esquema cal veure-ho, però els republicans en els pròxims dies llançaran una ofensiva per abordar la part econòmica del pacte. Com que fa dies que donen per descomptat que l’amnistia serà una realitat, ara centraran les seves peticions en el traspàs integral de Rodalies i en una millora de recursos per pal·liar el dèficit fiscal. El que encara està obert és si voldran que la part econòmica es canalitzi a través dels pressupostos, ja que hi hauria altres mecanismes com les transferències directes o les ‘encomandes’ de gestió.

La velocitat

La negociació del PSOE amb l’independentisme català s’accelerarà a partir de divendres vinent, una vegada fracassi definitivament l’intent d’Alberto Núñez Feijóo d’arribar a la Moncloa. Els socialistes tenen de límit temporal fins al 27 de novembre, moment en què es convocarien automàticament eleccions si Sánchez no ha sigut investit. No depenen només de si mateixos, i estan disposats a concedir temps als seus socis (sobretot a Junts, el partit més reticent a pactar), però volen que tot vagi de pressa. Intentaran que la investidura del seu líder tingui lloc a l’octubre. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però per a això fa falta arribar a un complex pacte amb diversos actors que té en l’amnistia del procés la seva principal pedra de toc. Dues són les qüestions que ara mateix discuteixen el PSOE i Junts: la renúncia de Puigdemont a la unilateralitat, que els socialistes posen com a condició, i la possibilitat que la norma, que no inclourà la paraula ‘amnistia’, hagi entrat en vigor abans de la reelecció de Sánchez. Els col·laboradors del president insisteixen que alguna cosa així és «inviable» i deixen l’aprovació de la polèmica llei per a després. 

Mentrestant, el president en funcions obre cada vegada més la porta a una mesura d’aquest tipus, malgrat les fortes crítiques internes que ha rebut, sobretot per part de la vella guàrdia socialista. «Seré coherent amb la política de normalització i estabilització a Catalunya. I estic dient molt», va assenyalar dimecres passat a Nova York, després de participar en l’Assemblea General de les Nacions Unides. Només quan el Rei l’hagi designat candidat, va afegir, parlarà amb «total franquesa».