Aragonès pressionarà Sánchez amb un referèndum després de donar per feta l’amnistia

Sortir a l’atac malgrat que el partit es presenti complicat. Amb aquesta premissa afrontarà Pere Aragonès el seu tercer debat de política general des que és president, el més difícil de tots per a ell perquè hi acudirà amb un Govern en minoria parlamentària després de la ruptura amb Junts, després de dues rebolcades electorals –les municipals i les generals– i en plena negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Precisament, aquesta negociació ocuparà una part decisiva del discurs. Aragonès aprofitarà la solemnitat del Parlament per llançar un missatge al president del Govern central: si vol ser quatre anys més a la Moncloa no serà suficient amb l’amnistia del procés i haurà d’acceptar que s’abordi «la resolució del conflicte de fons». Una resolució basada en l’«autodeterminació» de Catalunya, és a dir, en el referèndum.

El president i Esquerra volen treure el focus de l’amnistia per posar-lo en el referèndum. Consideren que l’exoneració de tots els encausats i condemnats pel procés ja està pràcticament assegurada, així que ha de quedar clar que amb això no serà suficient. ERC la veu tan encarrilada que aquest dilluns la seva portaveu, Raquel Sans, ha assegurat que ja hi ha intercanvi de «documents» entre les dues parts –el PSOE ho nega–. Així, fonts del Govern consultades per EL PERIÓDICO expliquen que Aragonès posarà l’accent en el fet que cal aprofitar el «moment polític actual», amb l’independentisme sent decisiu a Madrid, per buscar la fórmula per trobar una solució al conflicte polític. «L’amnistia la donem per feta. La idea és evidenciar que és el moment per resoldre veritablement el conflicte polític», resolen des de la Generalitat.

Per a Aragonès la solució seria el referèndum pactat, tot i que està disposat a escoltar quina proposta té el PSOE. No s’espera que el president llanci una proposta en concret, entre altres coses perquè està esperant que el grup d’acadèmics que van crear a la primavera acabi l’informe per a l’anomenat ‘acord de claredat’ que va encarregar sobre les vies per les quals Catalunya podria votar. Però malgrat la falta de concreció, el president buscarà els focus del debat per tornar a posar sobre la taula l’autodeterminació. A més, com que després de la seva intervenció començarà al Congrés dels Diputats la primera sessió del debat d’investidura del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, espera que aquesta coincidència tingui un efecte multiplicador. El president també parlarà de les seves altres dues condicions per investir Sánchez: el traspàs de Rodalies i la millora del finançament.

Pressupostos catalans

Malgrat les dificultats amb les quals acudeix al seu tercer debat de política general com a cap del Govern, a Aragonès no se li pot negar capacitat de supervivència. Ha aconseguit aprovar dos pressupostos –els del 2022 i el 2023– i amb aliances variables: el primer, amb Junts de soci principal, i el segon, amb el PSC. En tots dos, va tenir els Comuns al costat. Aquests comptes, expansius en els dos casos, són el que explica que Aragonès s’hagi mantingut al capdavant de la Generalitat malgrat que el seu Executiu només té el suport de 33 dels 135 diputats de la Cambra catalana. En alguna ocasió va tenir la temptació d’avançar les eleccions, però era poc prudent per a un partit que feia 80 anys que perseguia sense èxit tornar a liderar la Generalitat.

Notícies relacionades

Illa se la juga amb el finançament singular i la gestió dels trens

El Govern llança un pla per millorar la informació a Rodalies en dos anys

Precisament, el debat també servirà perquè s’escenifiqui si hi ha algun partit disposat a negociar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. El president explicarà que compta a poder negociar amb Junts, la CUP, el PSC i els Comuns, tot i que només els dos últims li han donat esperances. Però com que tant la investidura de Sánchez com els comptes catalans van per llarg, el president utilitzarà el debat de política general per defensar la seva obra de Govern i per llançar nous anuncis de millores socials. Segons ha avançat TV-3 i ha pogut confirmar EL PERIÓDICO, un d’aquests serà l’amplicación del bo escolar que ha donat la Generalitat aquest curs a les famílies a tota l’educació obligatòria. És a dir, si aquest any se n’han beneficiat 460.000 alumnes de primària, el curs que ve caldrà sumar-hi els 330.000 alumnes de secundària. Aquesta és la formula que ha mantingut Aragonès en el càrrec malgrat la precarietat de la seva majoria parlamentària: ha presentat sempre pressupostos expansius que han trobat sempre un soci o un altre.

Les resolucions

L’estabilitat del Govern en el debat de política general, que comença aquest dimarts i s’allargarà fins divendres, es podrà mesurar en dos temps. Primer dimecres, quan parlin els partits de l’oposició i es calibri fins a quin punt hi hagi grups predisposats a col·laborar en la governabilitat via pressupostos. El segon moment per mesurar-la arribarà divendres. Serà quan el Parlament voti les resolucions que presenten els grups per condicionar el Govern. Aquí es visualitzarà si ERC és capaç d’assolir pactes amb l’oposició o si, per contra, suma derrotes votació rere votació. El debat de política general del Parlament ha de servir per aconseguir pistes sobre dues grans qüestions, una a Madrid i una altra a Barcelona: si la investidura de Sánchez és possible i si ERC té marge per esgotar la legislatura a Catalunya, prevista fins al febrer del 2025.