El PSOE tractarà Feijóo en la seva investidura fallida com un «líder de l’oposició» sense «sortida»

El PSOE vol que el debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, que començarà dimarts al Congrés i culminarà divendres, acabi com més aviat millor. No perquè temi que algun dels seus 121 diputats se salti la disciplina i doni suport al líder del PP o s’abstingui en el seu intent d’arribar a la Moncloa. Tampoc perquè la cita sigui difícil per al partit de Pedro Sánchez. Els socialistes volen que aquesta setmana passi ràpid per poder accelerar les seves negociacions amb els nacionalistes i independentistes destinades a reelegir el seu secretari general com a president del Govern. 

La direcció del PSOE evita aclarir si Sánchez intervindrà durant el debat. Vol jugar al misteri. «Les estratègies s’apliquen, no es revelen», diuen a la cúpula socialista. Però la majoria dels dirigents creuen que el president en funcions prendrà la paraula (igual que ho farà, i de manera coordinada, la seva companya de coalició, Yolanda Díaz, de Sumar) i aprofitarà el debat per remarcar les diferències entre Feijóo i ell, com a manera de deixar clar davant ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG quina és l’alternativa si no li donen el seu suport i hi ha repetició electoral. El PSOE dona cada vegada més per fet que Sánchez serà reelegit. En aquest sentit, planeja tractar Feijóo en la seva investidura fallida com un mer «líder de l’oposició» que es troba en un «atzucac». 

Els socialistes no s’han quedat quiets en els més de 30 dies que han passat entre el nomenament de Feijóo com a candidat per part del Rei, després de ser el cap de llista més votat en les eleccions generals del 23 de juliol, i el seu examen pel Congrés. Al contrari. Han continuat bastint ponts amb els seus socis potencials. Sobretot, amb Junts per Catalunya, la formació més reticent a donar suport a Sánchez. Dins d’aquesta cerimònia de festeig, han propiciat que el partit que lidera Carles Puigdemont tingués grup parlamentari propi, malgrat que com ERC no complia estrictament les condicions per a això, un gest que permet més recursos i més visibilitat. També han aprovat ràpidament, saltant-se el procediment parlamentari habitual, la utilització «sense limitacions» del català, l’eusquera i el gallec al Congrés. I han impulsat que aquestes llengües també es puguin fer servir a la UE, una cosa que de moment no és una realitat. 

Però queda el principal escull, l’amnistia del procés, la peça sobre la qual gira la negociació amb Junts i ERC, que també abordarà qüestions sectorials i de finançament. Sánchez i els seus ministres han evitat ser clars sobre aquesta mesura, que fins a abans de les eleccions consideraven inconstitucional, escudant-se que ara era el torn de Núñez Feijóo. El president en funcions s’ha compromès a ser «clar» una vegada el líder del PP surti definitivament derrotat aquest divendres, però els seus col·laboradors veuen cada dia més a prop l’acord i ja busquen fins i tot que aquest s’ampliï i inclogui els Pressupostos de l’any que ve, una cosa que Junts no rebutja. De moment veuen marge perquè els postconvergents acceptin que l’amnistia s’aprovi després de la investidura i esquivin una hipotètica tornada a la unilateralitat.

L’absència de «projecte» del PP

¿Hi haurà amnistia?, han preguntat aquest dilluns a TVE a la ministra d’Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría. «Primer hi ha d’haver un intent d’investidura –va contestar–. El candidat té l’obligació de presentar un pla de govern. Fa un any que no coneixem el projecte de Feijóo. Aquest últim mes tampoc l’hem conegut. Entenc que donem al candidat per amortitzat, però cal ser respectuós amb els terminis. Posteriorment parlarem. El que farem serà donar continuïtat a la política de retrobament i diàleg que hem portat a terme durant tot aquest temps. I això passa per prendre decisions que afavoreixin la convivència. Però donem temps al temps. Ara toca el debat del senyor Feijóo, escoltar un projecte que no existeix. No té ni programa de govern ni vots»

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Per això, ha continuat la ministra, basa les seves nul·les possibilitats d’arribar a la Moncloa en una maniobra trànsfuga d’algun diputat socialista crític amb les negociacions amb Junts. Els socialistes estan aquí absolutament tranquils. No passarà res semblant al que va passar el 2003 en l’Assemblea de Madrid, quan dos diputats socialistes, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, van impedir amb la seva abstenció la investidura de Rafael Simancas. 

«L’única manera en què Feijóo vol arribar al poder és mitjançant crides a la traïció i al transfuguisme –ha conclòs Alegría–. ¿Això és un partit que es diu d’Estat? El PP ha de deixar ja aquestes apel·lacions a l’odi i la divisió».