Aragonès exigeix a Sánchez fixar abans del 2027 les bases per a un referèndum a Catalunya

¿Què planteja exactament el president? Doncs que la legislatura 2023-2027 serveixi perquè la Generalitat i el Govern central s’asseguin en una taula –la de diàleg, per exemple– per «fixar les condicions per poder votar» sobre «el futur polític de la nació» catalana. A partir d’aquí, Aragonès acudirà a la cita amb la seva proposta d’acord de claredat inspirat en el cas del Quebec. Un acord que està confeccionant un grup d’acadèmics que ell mateix va designar i que té la missió de plantejar un camí per arribar a un referèndum reconegut per les dues parts, això és, pactat. Una votació que, a diferència de les consultes del 2014 i del 2017, aquesta vegada hauria d’aconseguir convocar tota la ciutadania i no només l’independentisme. La Generalitat, al seu torn, espera que el PSOE acudeixi a aquesta taula amb la seva pròpia proposta.

La importància que Aragonès dona a la negociació amb el PSOE s’ha vist des del primer minut de la seva intervenció davant l’hemicicle català. Després d’una breu introducció, ha entrat de seguida al principal assumpte que volia tractar: que l’independentisme té «la clau» de la governabilitat de l’Estat i que l’ha de saber utilitzar. Un avís dirigit als socialistes, però també a Junts, ja que els vots del partit de l’expresident Carles Puigdemont són tan decisius com els d’ERC. «Tenim la clau i cal utilitzar-la perquè Catalunya voti. Amnistia i autodeterminació. Democràcia i llibertat», ha dit. La picada d’ullet a Junts ha inclòs el desig de poder rebre aviat l’expresident Puigdemont al Palau de la Generalitat.

Per als més escèptics amb el seu plantejament per a l’autodeterminació, Aragonès ha recordat que ningú esperava que el PSOE concedís els indults i al final van arribar, igual que ningú esperava l’amnistia i s’està negociant en aquests moments. Ara, per tant, el president creu que li ha arribat l’hora a la tercera i última fase de «la resolució del conflicte» polític: el referèndum. Des del Palau de la Generalitat creuen que hi ha l’«oportunitat històrica» per fer-ho. «Tenim l’oportunitat de fer un gran salt endavant», ha reblat Aragonès.

Malgrat pressionar Sánchez amb l’amnistia i l’autodeterminació –també amb el traspàs integral de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal–, el líder de l’Executiu català ha volgut marcar distàncies des del principi amb Feijóo, que ha qualificat de postulant «de la dreta i de la ultradreta». És una manera que té el cap del Consell Executiu per concedir al PSOE que, malgrat elevar el llistó de les seves exigències, no és partidari de portar les negociacions al límit fins a forçar una repetició electoral. «Feijóo fracassarà perquè Catalunya l’ha derrotat», ha dit, i ha recordat els resultats de les eleccions generals del 23 de juliol.

Anuncis i pressupostos

Però Aragonès no només pot viure de posar condicions a Sánchez, ja que també ha de buscar els seus propis suports a Catalunya per poder governar. Ara no els té. La setmana que ve es complirà un any des que l’aliança amb Junts en el Govern es va trencar i, des d’aleshores, governa en solitari i amb l’únic suport de 33 dels 135 diputats del Parlament. Per aconseguir els avals que li falten, ha quedat clar que seguirà la mateixa estratègia que en els últims anys: presentar uns pressupostos de la Generalitat expansius per trobar dues formacions que estiguin disposades a negociar-los i apuntar-se junts els avenços socials que incloguin.

Aquest dimarts n’ha anunciat tres: l’ampliació a tota l’educació obligatòria del xec escolar que la Generalitat entrega a les famílies per comprar material, l’ampliació fins als 30 anys dels descomptes per a joves en matèria cultural i, finalment, la posada en marxa d’un pla lingüístic per ensenyar català a tots els treballadors del sistema de salut públic de Catalunya que encara no el dominen. Educació, joventut i llengua, una manera de dir que convida la CUP, Junts, el PSC i els Comuns a negociar els comptes públics. D’aconseguir els seus tercers pressupostos en tres anys dependrà en gran manera que pugui esgotar la legislatura fins al febrer del 2025. Altrament, la pressió de l’oposició per avançar els comicis es podria convertir en insuportable per al Govern. 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Aragonès havia avisat els seus que el d’aquest dimarts seria un discurs llarg i no ha defraudat. Més de dues hores d’intervenció en què, majoritàriament, ha buscat vanar-se de la tasca que ha fet el seu Govern en la primera meitat del mandat i plantejar com ha de ser la «Catalunya dels vuit milions» de ciutadans.

Ha parlat, entre altres qüestions, dels bons registres de les exportacions, del rècord d’afiliacions de la Seguretat Social, de la incorporació de nous professors al sistema educatiu i de l’estabilització de 12.000 treballadors públics interins. Aragonès, en definitiva, es reivindica decisiu per a la investidura de Sánchez al Congrés, però no s’oblida que també ha de buscar la manera per mantenir la batuta de la Generalitat, tot i que els seus potencials aliats –de Junts al PSC, passant pels Comuns– han carregat contra el discurs i l’han qualificat de «decebedor».