La notícia del debat: Feijóo mantindrà el bloqueig judicial, per Ernesto Ekaizer

Fins i tot en el cas que Feijóo arribés a ser president de Govern, la seva proposta així plantejada és irrealitzable. L’aprovació d’un nou sistema d’elecció exigeix temps de tramitació i la seva posada en pràctica –que les associacions dels jutges proposin els seus candidats a jutges i magistrats de tot el país perquè aquests al seu torn procedeixin a elegir-los– portaria llargs mesos si no un any sencer fins i tot que els nous vocals –són 20 més el president– ocupin els seus llocs. Però el problema ara, si s’arriba a formar un Govern, és la política de Feijóo com a cap de l’oposició –acaba de ser «investit» com a líder màxim del Partit Popular, d’això anava, en realitat, la seva peculiar antiinvestidura–, a saber; el seu propòsit de continuar amb el bloqueig de la renovació del CGPJ. 

Dilluns que ve, 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional desestimarà, amb tota probabilitat, els recursos del PP i Vox contra la llei vigent que va prohibir que un CGPJ en funcions continués fent nomenaments de jutges i magistrats, aplicant la mateixa norma constitucional que s’aplica a un govern o president en funcions i a un poder legislatiu entre dues eleccions generals, segons la ponència de la magistrada María Luisa Balaguer. 

Aquest CGPJ liderat per Lesmes –dimitit el 2022– va nomenar quan no ho podia fer –per estar caducat– presidents de 17 tribunals superiors de justícia caducats, de 50 provincials i dotzenes de magistrats del Tribunal Suprem. Amb la llei vigent, doncs, es va limitar al que ja estava fet. I no va poder seguir la seva política de dissenyar una judicatura a imatge i semblança de la majoria conservadora d’un CGPJ escollit el desembre del 2013 per 5 anys i que ja en porta gairebé 10. 

La resposta de Pedro Sánchez

Però l’estratègia exposada per Núñez Feijóo de continuar bloquejant la renovació requerirà una resposta en el cas que Pedro Sánchez sigui investit president i aconsegueixi, doncs, formar un Govern de coalició. Perquè la política del PP no és pacífica. A diferència del seu antecessor Rafael Mozo, el nou president en funcions simplement per ser el de més edat, Vicente Guilarte, es creu un Carlos Lesmes. El seu atac al Tribunal Constitucional i el seu president el diumenge 24 de setembre, casualment el mateix dia que José María Aznar, va basar les seves intervencions durant la campanya electoral a bombardejar el TC sense complexos: «El missatge que el TC està donant a la ciutadania, en què permanentment tota qüestió amb una certa rellevància política se soluciona amb una divisió de set magistrats progressistes per quatre conservadors, és un missatge demolidor. Un jurista de la talla de qui el presideix [Cándido Conde-Pumpido] hauria d’assumir que s’ha de canviar. S’haurien de buscar fórmules per evitar-ho, perquè el 7-4 fa bastant mal a la credibilitat de l’òrgan i del sistema». 

Un home com Guilarte, que ha participat del rodet impulsat per Lesmes en el CGPJ entre el 2013 i el 2022, ha descobert ara la divisió existent. I a to amb l’acte-concentració del PP el mateix dia va atacar l’amnistia: «L’amnistia política que es planteja és aliena a l’interès general». Guilarte, lletrat-director fins al juliol passat de l’Assessoria Jurídica dels Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya, forma des del 19 de juliol el vèrtex de la troica dels homes forts del supercaducat CGPJ, a què s’afegeix José María Mario Macias ( soci del bufet Cuatrecases Gonçalves Pereira des del 2005) i Enrique Lucas (director de l’oficina de Bilbao del bufet Gómez-Acebo & Pombo).

Dilluns vinent 2 d’octubre, els vocals o vestigis del CGPJ del 2013 sabran una cosa que ja s’esperaven i és que el TC no els «tornarà» la potestat de continuar fent nomenaments. En realitat, el verb tornar és inapropiat. Perquè és un CGPJ caducat al que se li havia prohibit exercir aquesta potestat per estar en funcions. Que van utilitzar durant gairebé dos anys i mig –fins que se’ls va impedir– sense plantejar-se problemes de consciència. Tots aquests nomenaments, més d’un centenar, haurien de ser impugnats.  

En fonts del Govern en funcions ja s’assumeix que si hi ha nou Govern i Feijóo compleix la seva paraula de continuar bloquejant la renovació fins a la instauració d’un nou sistema d’elecció –l’elecció dels 12 jutges del CGPJ pels jutges a través dels candidats que presentin les associacions– serà necessari recuperar una proposició de llei orgànica del Poder Judicial, retirada més tard del Congrés, per la qual els 12 jutges que han de formar part del CGPJ podrien ser elegits sense necessitat de respectar la majoria reforçada de 3/5 de la cambra establerts en LOPJ vigent. Això suposaria la renovació parcial del CGPJ. 

Notícies relacionades

Ernesto Ekaizer - Rep tots els seus articles al teu correu

De Meritxell Batet a Francina Armengol

Quedarien pendents els 8 juristes (4 pel Congrés i 4 pel Senat) perquè a diferència dels 12 jutges és la Constitució la que estableix l’acord de 3/5 parts. Per tant, no es pot modificar si no es reforma la Constitució. Però, almenys, la renovació de 12 vocals suposaria un pas endavant en la recuperació i no seria descartable que si això s’aconsegueix, la resistència per al nomenament dels 8 juristes perdrà terreny.  

Feijóo no sembla disposat a abandonar la utilització del poder judicial i aquest tampoc sembla desinteressat a soscavar un nou Govern Sánchez, cas de formar-se, com ja ho ha fet amb l’anterior, des de la trinxera dels tribunals de justícia (o injustícia, segons es miri).