El Parlament reclamarà l’amnistia amb el vot del sobiranisme i la incògnita del PSC

Que l’amnistia del procés és ara el ‘hit’ polític del moment no només s’ha evidenciat al Congrés amb la investidura fracassada d’Alberto Núñez Feijóo. També marcarà el debat de política general a Catalunya que acabarà divendres amb la votació de les resolucions que han presentat els partits polítics. ERC, Junts, la CUP i els Comuns han presentat textos –cada un el seu– perquè la Cambra catalana reclami l’amnistia i afegir pressió al PSOE i a Pedro Sánchez.

Malgrat que no han aconseguit pactar una iniciativa conjunta –hi ha temps fins aquest dijous–, es dona per fet que almenys una de les resolucions prosperarà. La gran incògnita és què farà el PSC quan divendres arribi l’hora de votar. Sempre ha rebutjat aquesta amnistia, però ara no és tan fàcil perquè està en joc la reelecció de Sánchez.

Les resolucions presentades sobre l’exoneració de les causes del procés són meres declaracions polítiques que no té efectes pràctics ni efectes jurídics. De fet, no és la primera vegada que el Parlament es pronunciarà sobre l’amnistia. Però ara ho farà a les portes de la fase decisiva de la negociació de l’independentisme amb el PSOE per a la investidura de Sánchez, quan només queden dos mesos per evitar la repetició electoral. Les resolucions, tot i que simbòliques, tindran més ressò que mai.

Els matisos

Cada resolució presentada té el seu propi accent. ERC, per exemple, defensa que és necessària una llei per «deixar sense efecte allò que s’havia tipificat com a infracció penal o administrativa en relació amb la defensa de l’autodeterminació de Catalunya». En la mateixa línia, Junts vol que el Parlament aprovi el final de «la via judicial contra l’independentisme». També els Comuns defensen una amnistia per «tancar de forma definitiva la judicialització del conflicte».

Tampoc la CUP és aliena al debat, tot i que colla una mica més i exigeix recuperar la proposició de llei d’amnistia que els tres partits independentistes, juntament amb les entitats, van presentar al Congrés el 2021. La proposta, que no va ser admesa a tràmit per la Mesa del Congrés, reconeixia en el seu preàmbul el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Amb aquest moviment, els cupaires busquen que ERC i Junts siguin «coherents i congruents» en la negociació i no rebaixin expectatives. A més, volen que es comprometin a «no cooperar en l’estabilització de les institucions de l’Estat» fins que s’aconsegueixi l’autodeterminació.

La posició del PSC

Ara els partits tenen fins a la tarda de dijous per pactar un text conjunt. Si ho aconsegueixen, la posició del Parlament tindrà una mica més de força. Si no, s’anotarà com un capítol més de la desunió sobiranista. Però, sigui com sigui, alguna de les resolucions s’aprovarà. Així, el gran dubte ara és què pensa fer el PSC, que no té una posició còmoda. Votar-hi a favor seria rubricar per primera vegada el que en el passat van negar i ara esquiven esmentar, mentre que votar-hi en contra podria complicar la interlocució del PSOE amb els independentistes. 

Els socialistes guarden silenci. La premissa sobre la qual pivoten és que la negociació de la investidura està en mans del PSOE i el PSC anirà amb peus de plom per no fer cap moviment que la posi en perill. «Tenim una gran oportunitat i no farem res que la faci descarrilar», afirmen des de la cúpula del partit. Aquest dijous es reunirà el grup parlamentari per estudiar totes les resolucions i preparar l’última jornada del debat que serà divendres. Allà hauran de donar forma a la seva decisió, que buscaran aplanar per la via del diàleg i les esmenes als textos dels grups impulsors.

Notícies relacionades

El TS busca polsar el TJUE amb els eros per si el TCavala l’amnistia

El cervell de l’atac a Vidal-Quadras també va ordenar matar un opositor iranià

Al PSC no li compliquen la vida només la resolucions sobre l’amnistia que ha presentat el sobiranisme. També ho fan les que ha presentat en contra Vox, Cs i el PP. Els tres partits també busquen intentar forçar un posicionament del PSC, a qui acusen de fer de «comparsa» per a la reactivació del procés. En aquest sentit, els populars demanen rebutjar «qualsevol tipus d’amnistia o indult general per a qualsevol grup de ciutadans sigui quin sigui el delicte comès», mentre que Cs l’emmarca directament a l’1-O i exigeix rebutjar la «impunitat» dels delictes que es van cometre durant aquells «tristíssims dies».

Referèndum

Tot i que no estigui tant de moda com l’amnistia, les resolucions també tornaran a parlar d’autodeterminació i referèndum. En aquest cas ho faran els textos presentats per ERC, Junts i la CUP. Crida l’atenció la dels republicans, que torna a demanar la necessitat que Catalunya decideixi a les urnes el seu futur polític. No obstant, eludeix fixar el període 2023-2027 com el temps per negociar amb l’Estat les condicions d’aquesta consulta malgrat que és el que va plantejar el president Pere Aragonès en la sessió de dimarts. Els Comuns s’acullen al que va quedar pendent de la taula de diàleg amb vocació d’atraure el suport tant d’independentistes com de socialistes: que se sotmeti a votació «un nou pacte» entre Catalunya i Espanya.