El Parlament burxa en la debilitat d’ERC i sotmet a examen l’amnistia

Les rèpliques i les propostes de resolució registrades per l’oposició es rabegen especialment amb el Consell Executiu monocolor malgrat que l’únic grup que ha apel·lat a un avanç electoral ha sigut Junts i amb la boca petita. Que el Govern «no té rumb» ha sigut una acusació transversal a esquerra i a dreta i tant des del flanc independentista com de la resta, per la qual cosa Aragonès es trobarà divendres amb votacions com la que promouen tant els seus exsocis com el PSC perquè la majoria del Parlament proclami «la falta de confiança» –expressió que utilitzen els dos partits– en el president, o la dels Comuns, que burxen en la seva «falta de lideratge».

Mà estesa del PSC i els Comuns

No obstant, que els vots d’ERC, com els del partit de Carles Puigdemont, siguin imprescindibles per al PSOE i per Sumar afavoreix que tant el PSC com els Comuns siguin severs amb el Govern i, alhora, no estripin les cartes i allarguin la mà per a qüestions com els pressupostos del 2024, la principal carta d’Aragonès per esgotar el seu mandat. Així doncs, el cap de l’oposició, Salvador Illa, ha esquivat tant l’amnistia com el referèndum per més que el president l’ha emplaçat a entrar en aquest debat i ha ofert la seva «col·laboració» malgrat erigir-se en alternativa a un executiu que considera que «ha fallat».

I la presidenta d’En Comú Podem a la Cambra catalana, Jéssica Albiach, ha posat l’espatlla per posar el comptador a zero en matèria judicial i s’ha mostrat disposada a parlar dels comptes si ERC «dona sentit» a la legislatura i aparca projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat o el Hard Rock, és a dir, si els dona peixet en lloc de cedir davant una agenda que «marquen el PSC i Junts». Qui ha deixat clar que no hi ha treva possible ni mà estesa que valgui són els postconvergents, amb qui encara supura la ferida del debat de fa un any, que es va saldar amb la destitució del llavors vicepresident Jordi Puigneró i el posterior divorci en el Govern. «O rectificació i canvi de rumb o eleccions», ha etzibat Albert Batet.

Sense coordinació independentista

Va quedar clar al Parlament que no hi ha coordinació possible entre ERC i Junts per negociar amb Sánchez. De fet, cada partit independentista, també la CUP, sumida en un procés de refundació després del doble cop electoral, ha presentat la seva pròpia proposta per reclamar l’amnistia i el referèndum. Es pot dir que, en el cas dels republicans, el text eludeix la data límit del 2027 que sí que va esmentar Aragonès per determinar les condicions d’una votació.

Notícies relacionades

El cervell de l’atac a Vidal-Quadras també va ordenar matar un opositor iranià

El jutge del cas Begoña Gómez cita Murtra com a testimoni

Els Comuns, embrancats a exercir de ‘tres en un’ del pacte d’investidura, no eludeixen la gran patata calenta i també advoquen sense embuts per posar fi a la judicialització amb una amnistia, tot i que la seva aposta per resoldre el conflicte de fons és que es voti un «nou pacte polític» entre Catalunya i Espanya, una formulació que busca ser una pista d’aterratge per als socialistes. I el PSC, per la seva banda, es va cenyir al guió marcat per Sánchez, que passa per encapçalar el «diàleg» i el «retrobament» en el marc de la Constitució, a més del reconeixement de la pluralitat i tornar a reclamar el Govern que s’avingui a asseure’s a la cadira per reformar el model de finançament.

Els socialistes, que han d’esfullar la margarida sobre el seu vot divendres, se saben especialment escrutats per la dreta del PP i Vox, que els acusen d’estar disposats a concedir una amnistia que abans rebutjaven a canvi de seguir a la Moncloa. Aquest esquema ha seguit la dreta al Parlament, més centrada gairebé en les espasades contra Illa que contra Aragonès. Ja sense veu al Congrés, Ciutadans va aprofitar el faristol del Parlament per fer-se un lloc a costa d’acusar el PSC de ser «comparsa» de la reactivació d’un procés que, segons el líder del PP, Alejandro Fernández, es traslladarà a tot l’Estat si Sánchez fa un creu i ratlla judicial amb l’independentisme.