Amnistia, Govern en minoria i pressupostos: el Parlament defineix la recta final de la legislatura

ELISENDA PONS

6
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Després d’un debat descafeïnat pel focus que acapara la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo, el Parlament es prepara per fixar les prioritats de la recta final de la legislatura. Aquest divendres se sotmetran a votació les propostes dels grups, que sobre el paper haurien de ser assumides pel Govern de Pere Aragonès. L’amnistia, així com la vinculació de la reelecció de Pedro Sánchez al compromís d’avançar cap a un referèndum que han pactat ERC i Junts, està en aquests moments a l’ull de l’huracà, però també la minoria del mandat dels republicans està al centre de la diana, com ho estan altres travetes en matèria econòmica i social que l’oposició ha previst per al president. A continuació, les carpetes candents que posaran la guinda a la sessió d’arrencada del curs polític a Catalunya.

Amnistia i referèndum

ERC, Junts i la CUP –malgrat les seves diferències inicials– sotmeten a votació un text conjunt per exigir l’aprovació d’una llei d’amnistia per a tots els «represaliats per motius polítics» en el marc de la causa del procés. Els Comuns també presenten un text a favor d’aquesta llei, entenent-la com el punt final de la desjudicialització, mentre que Cs i el PP demanen rebutjar-la per complet. No obstant, aquest no serà el text més rellevant de la votació d’aquest divendres, sinó el que presenten els republicans i els postconvergents per condicionar la investidura de Sánchez al fet que el Govern central «es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum», tot i que no fixen terminis. El PSC, que rebutjarà totes aquestes propostes, manté la seva aposta pel «diàleg» i el «retrobament» dins de la Constitució.

La minoria del Govern

Tant el PSC com Junts porten a votació la «pèrdua de confiança» del Parlament en el president Pere Aragonès, alhora que En Comú Podem apunta a la seva «falta de lideratge». Els tres partits votaran les propostes dels altres per posar en evidència la soledat amb la qual governa ERC des que es va trencar el Govern fa un any, malgrat que cap d’ells porta per escrit la petició d’unes eleccions o d’una moció de censura. Es tracta d’un mal trago que els republicans donen per descomptat convençuts que, més enllà de l’escenificació, podran acabar la legislatura. Tant els socialistes com els Comuns, conscients del suport imprescindible dels independentistes a la investidura de Sánchez, s’han ofert a tornar a col·laborar en la negociació dels pressupostos del 2024.

La defensa del català

Junts també sotmet a votació una altra de les seves condicions per a un eventual acord amb el PSOE: l’oficialitat del català a la UE, que considera «imprescindible» que s’aprovi abans del 24 d’octubre. També ERC parla de llengua en les seves propostes, demanant tancar el Pacte Nacional per la Llengua abans d’acabar l’any, i sotmet a votació els cursos de català per a sanitaris anunciats pel president. Una formació lingüística que també recullen el PSC i els Comuns. Per contra, el PP insisteix que el castellà sigui vehicular a les escoles i Cs demana aplicar la sentència del 25%. Al contrari de la CUP, que, per motius totalment oposats, demana derogar la llei aprovada pel PSC, ERC, Junts i els Comuns per respondre a aquesta sentència.

El finançament autonòmic

La qüestió del finançament serà també a sobre de la taula. Tant ERC com Junts posen l’accent a revertir el dèficit fiscalque des de la Generalitat xifren en 22.000 milions d’euros, tot i que només els republicans el porten a votació. Per contra, el PSC, que posa en dubte aquesta xifra, emplaça el Govern a no deixar buida la cadira de la negociació del nou model de finançament, un meló que Sánchez vol afrontar en aquesta legislatura si aconsegueix continuar a la Moncloa. També els Comuns fan una crida en aquest sentit per combatre l’«infrafinançament» de Catalunya, a més de reclamar a Aragonès que presenti els pressupostos del 2024 en temps i forma perquè entrin en vigor l’1 de gener, petició que fa també Ciutadans. Els republicans es reafirmen en una negociació «bilateral» per aconseguir un finançament «singular».

Traspàs de Rodalies i infraestructures

Un altre dels eixos centrals de la votació serà l’apartat d’infraestructures, amb el transport públic i els macroprojectes en el punt de mira. El traspàs integral de Rodalies el demanen ERC, Junts i els Comuns; mentre que el PSC parla de firmar el contracte programa de Renfe per als pròxims 10 anys abans d’acabar el 2023. Cs i el PP volen que s’acabin les obres de l’L9, i els Comuns demanen una millora de la xarxa d’autobusos interurbans i que els trens arribin a zones mal comunicades com la Costa Brava.

L’aeroport de Barcelona-el Prat és l’altre punt d’atenció. El PSC exigeix constituir, abans que acabi el 2023, la comissió tècnica Estat-Generalitat que ha de buscar fórmules de consens per ampliar-lo, tal com es va pactar amb els pressupostos. El PP i Cs també demanen ampliar l’aeròdrom, mentre que la CUP vol que la Cambra s’oposi taxativament a un «creixement de vols i de viatgers», una posició semblant a la dels Comuns. Els cupaires també busquen que la Cambra rebutgi grans projectes com el Hard Rock o el Quart Cinturó, i el PSC i Junts volen un suport a la Ryder Cup.

Sequera i renovables

La lluita contra la sequera torna a ser protagonista de les reclamacions de l’oposició. Tant el PSC com Junts, la CUP i els Comuns emplacen el Govern a accelerar la inversió en infraestructures de regeneració i dessalinització de l’aigua, i els postconvergents afegeixen exigir al Govern espanyol la delegació total de les competències hídriques. La majoria de grups censuren també la lentitud de l’Executiu en el desplegament de les energies renovables. Tot i que ERC reafirma el seu compromís en l’impuls de l’energètica pública, la CUP torna a demanar que exerceixi de comercialitzadora.

Impostos

Notícies relacionades

Els impostos tornaran a ajuntar estranys companys de viatge. Junts i el PP sotmeten a votació una rebaixa de l’IRPF en els trams més baixos, així com una proposta per bonificar en un 99% l’impost de successions i donacions en familiars de primer grau. Cs no entra en concrecions, però demana una anàlisi detallada dels impostos que paguen els catalans en relació amb altres comunitats, amb l’objectiu d’eliminar diferències. A l’altre costat, les esquerres aposten per crear nous gravàmens. ERC porta a votació desplegar un impost a les grans embarcacions, els Comuns demanen «redefinir i incrementar la taxa turística», i la CUP proposa un nou impost a les segones residències.

Serveis públics

Escurçar el temps de visita del metge d’atenció primària també serà una reclamació majoritària. El PSC i Junts afirmen que sigui en un màxim de dos dies i el text dels Comuns fixa un termini de cinc. ERC defensa, com el PSC, l’aprovació d’un nou Pacte Nacional de Salut, alhora que Ciutadans i el PP tornen a reclamar que s’acabi amb les llistes d’espera en la sanitat, i la CUP advoca per la farmacèutica pública i la prohibició de l’activitat privada de les mútues als centres sanitaris. Més recursos per fer front als problemes de salut mental i augmentar la xifra de psicòlegs és també una petició transversal. En l’àmbit de l’educació, mentre Aragonès ja s’ha compromès a l’ampliació del xec escolar als alumnes de l’ESO, el PSC, els Comuns i Junts demanen la seva reformulació.