Debat de política general
El Parlament constata la seva «falta de confiança» en el Govern i reprova el lideratge d’Aragonès
Es donava per descomptat que l’oposició intentaria, durant el debat de política general al Parlament, burxar en la minoria parlamentària amb què sobreviu el Govern de Pere Aragonès, que només té el suport dels 33 diputats d’ERC d’un total de 135 parlamentaris a l’hemicicle català. I l’apogeu d’aquesta estratègia ha arribat quan en l’última jornada del debat s’han aprovat fins a tres resolucions en què la Cambra constata la seva «pèrdua de confiança» en el Govern i la seva «falta de lideratge», en al·lusió directa al president. Els textos han sigut promoguts per Junts, el PSC i els Comuns, que als passadissos de la institució ja havien pactat donar-se un suport mutu perquè tiressin endavant les tres iniciatives. La iniciativa dels morats ha tingut el suport de tota la cambra menys el d’ERC, que ha votat en contra, i la CUP, que s’ha abstingut.
Aragonès surt del debat de política general sense aconseguir nous suports, per la qual cosa se li presenta un nou curs polític en què l’oposició li continuarà minant el camí i fent-li suar cada decret i cada llei, i amb la confecció dels pressupostos per al 2024 pendent. Aquest és el preu a pagar per la decisió que va prendre fa un any, quan Junts va abandonar el Palau de la Generalitat: governar amb un executiu monocolor d’ERC sense aliances estables. Ara bé, malgrat això, el president també constata que els partits que han promogut les tres resolucions contra el Govern no tenen prou sintonia per impulsar l’únic moviment que faria perillar el càrrec d’Aragonès: una moció de censura.
Així, el partit de Carles Puigdemont, el de Salvador Illa i el de Jéssica Albiach tenen força de sobres per desgastar el Govern votació rere votació, però no per posar fi a la presidència d’Aragonès. Per fer-ho, no només haurien d’impulsar una moció de censura, sinó pactar un candidat alternatiu a la presidència i després governar junts, i això ja seria massa per als tres, sobretot per a Junts i els Comuns, que sempre defugen les aliances de pes.
En el terreny dels discursos, socialistes, postconvergents i morats també han exhibit un to dur contra el president. La diputada socialista Alícia Romero ha criticat que el Govern «ni té rumb, ni orienta, ni prioritza, ni decideix» i el diputat dels Comuns David Cid ha recordat que, l’últim any, l’Executiu només ha aconseguit aprovar dues lleis a la Cambra catalana. Malgrat les crítiques i les resolucions en contra, els Comuns han allargat la mà a Aragonès per negociar els comptes de l’any vinent. «Aprofiti-la i doni-li un rumb al mandat. Ara el seu Govern ni emociona, ni il·lusiona», ha reblat.
Menys conciliador ha sigut Junts. Per a la diputada Mònica Sales no hi ha cap altra sortida per al Govern que unes «eleccions» anticipades. Les ferides amb ERC per la ruptura de l’Executiu continuen obertes, i els postconvergents es refermen en la posició que ha exhibit des que van sortir del Govern: oposició dura a Aragonès. La defensa del Govern l’ha portat la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. Ha admès que no tenen una «majoria estable i sòlida» per viure sense dificultats, però ha recordat que és condició exclusiva d’Esquerra, ja que el socialista Jaume Collboni és alcalde de Barcelona amb el suport de només 10 dels 41 regidors.
La clau: els pressupostos
Des de la Generalitat asseguren que estan tranquils. Saben que la moció de censura és improbable i asseguren que Aragonès no té cap intenció de sotmetre’s a una qüestió de confiança. Així, on realment estarà en joc el futur de la legislatura serà en la negociació dels pressupostos del 2024. Si el president aconsegueix aprovar-los, tindrà el camí espaiós per esgotar el mandat. Si no ho aconsegueix, la pressió per avançar els comicis podria resultar asfixiant.
