¿De què parlen quan parlen d’amnistia? L’empremta que queda per esborrar de l’1-O

Fins on pot arribar l’amnistia o qui se’n pot beneficiar són només dues de les incògnites que es podrien aclarir aquest octubre, i en depèn també, en bona mesura, la governabilitat d’Espanya en la legislatura que acaba de començar. A continuació repassem algunes claus per entendre millor de què parlen quan parlen d’amnistia.

L’octubre del 2019, el Tribunal Suprem va condemnar a penes d’entre 9 i 13 anys de presó els 12 líders independentistes jutjats durant quatre mesos per la seva participació en el procés. D’un processament inicial pels delictes de rebel·lió i sedició, el Suprem es va inclinar pel segon delicte i li va afegir el de malversació de fons públics agreujat per raó de la seva quantia. A totes les condemnes de presó els van afegir un període idèntic d’inhabilitació.

Tots els presos del procés van sortir definitivament de presó el juny del 2021, després que el Govern aprovés el seu indult parcial. Els van commutar les penes íntegres de presó, però es va mantenir la inhabilitació per exercir càrrecs públics pel mateix temps que durava la condemna de presó. 

Per alleujar la inhabilitació, el Govern va pactar amb ERC una reforma penal que va suposar la derogació del delicte de sedició i la rebaixa del delicte de malversació quan no inclogui ànim de lucre. En el cas dels indultats, la sedició va ser substituïda per la desobediència (que no comporta presó), però, tret de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui es va declarar extingida la pena d’inhabilitació perquè els van commutar aquest delicte per un de desordres públics agreujats, els altres continuaran suspesos fins al 2028, 2029 o fins i tot 2030, com és el cas d’Oriol Junqueras. El Suprem va considerar que la malversació comesa continuava tenint ànim de lucre i, per tant, va ser el més greu previst en el Codi Penal. Per això les seves penes d’inhabilitació no es van veure reduïdes.

A diferència de l’indult, que perdona tota o una part de la condemna, l’amnistia suposa perdonar la comissió del delicte i, per tant, esborrar-lo dels antecedents penals. Ara mateix, per als que van estar presos, suposaria aixecar la inhabilitació que encara compleixen, per la qual cosa, per exemple, es podrien tornar a presentar a unes eleccions. L’efecte immediat d’una llei d’amnistia suposaria arxivar totes les causes obertes a Espanya que es trobin incloses en els supòsits amnistiats. Una previsible qüestió d’inconstitucionalitat en el Tribunal Constitucional o una de prejudicial en el Tribunal de Justícia de la UE no paralitzaria l’arxivament mentre es resolen.

Acotar l’abast i els límits de l’amnistia és la pedra de toc de la negociació. Per exemple, la proposta que ERC i Junts van portar al Congrés el 2021 demanava amnistiar tot el que va passar «des de l’1 de gener del 2013», el que incloïa totes les actuacions relacionades amb el 9-N, l’1-O i la DUI, així com els disturbis al carrer. Es dona per fet que el període serà el mateix i que es beneficiaran tots els polítics processats o condemnats (sense Laura Borràs, amb una causa que va ser per corrupció), però pel que fa als policies, els manifestants i els investigats per l’operació Catalunyahi ha importants diferències.

En cas de ser amnistiats, Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, podrien tornar a Espanya sense perill de ser detinguts. Les que han regularitzat la seva situació, com la consellera Meritxell Serret, condemnada a un any de presó, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, pendent de judici per desobediència, i Clara Ponsatí, també veurien anul·lats els seus procediments. El mateix passaria amb diverses causes per l’organització de l’1-O que encara podrien comportar penes de presó, com els judicis pendents als diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i el procés contra 28 ex alts càrrecs de la Generalitat i empresaris.

Notícies relacionades

ERC i Junts es retroben en el pragmatisme sis anys després del referèndum de l’1-O

Tots els actes organitzats pel sisè aniversari de l’1-O

La consellera Natàlia Garriga també està processada, però només per desobediència al TC. A més, Puigdemont i 34 encausats més tenen un judici en el Tribunal de Comptes el 17 de novembre en què s’enfronten al pagament de 3,4 milions d’euros per l’1-O i l’acció exterior del Govern. Una amnistia podria condonar aquest deute i els condemnats pel 9-N podrien recuperar els béns que van aportar per cobrir aquesta quantitat.

On s’acumula el major nombre d’imputats és en les causes pels aldarulls després de la sentència de l’1-O, entre les quals destaca la que es dirigeix contra una presumpta cèl·lula dels CDR, a qui s’imputa terrorisme i la possibilitat de preparar substàncies explosives, i la del Tsunami Democràtic, amb una cúpula en què la Guàrdia Civil situa Marta Rovira, si bé, almenys de moment, no està imputada formalment. A banda dels independentistes, hi ha gairebé mig centenar d’agents imputats per la seva actuació l’1-O per intentar impedir la votació. La llei d’amnistia podria suposar també el final d’aquests procediments, en funció dels termes en què sigui redactada finalment.