El referèndum no estripa les cartes: la negociació per a la investidura de Sánchez continua

El president Pere Aragonès va arribar al debat de política general conscient del cèrcol a què el sotmetria l’oposició davant la seva debilitat parlamentària. Cap partit va sol·licitar alterar el calendari per evitar que coincidís amb la investidura fallida de Feijóo, així que el cap del Govern va utilitzar la Cambra –i les dues hores d’avantatge respecte al discurs del líder del PP– per elevar el preu que havia fixat l’expresidentCarles Puigdemont a Sánchez. Va reclamar establir les bases per a un referèndum abans del 2027. Pretenia treure el focus de l’amnistia i, a la fi, aconseguir tancar la carpeta de la desjudicialització per obrir la de l’autodeterminació, els fruits de la qual anhela a menys d’un any i mig de les eleccions catalanes.

Junts no es volia quedar enrere en la seva competició amb Esquerra per ser el referent independentista al Congrés, així que calia exhibir recels, després pactar el redactat i finalment calmar el PSOE. El cert és que el text aprovat, que va generar enuig i decepció al grup socialista, no estableix cap calendari i rebaixa el to fet servir per Aragonès.

ERC i Junts es reafirmen «a l’exercici del dret a l’autodeterminació», una cosa a què mai han renunciat, i acorden encarrilar-lo per la via del pacte a les portes del sisè aniversari de l’unilateral 1-O. «Podrà ser substituït per un nou referèndum acordat per l’Estat», apunten, per desembocar que no s’avali un Govern «que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions» per a una consulta.

Es tracta doncs d’una mera declaració venuda amb molta pompa. No demanen un referèndum, sinó un ‘avenç’ en la construcció d’un marc que l’estudiï, cosa que alguns dirigents republicans ja tradueixen com un compromís per mantenir la taula de diàleg, tot i que canviï de nom perquè torni Junts, i que s’hi analitzi la proposta d’acord de claredat d’Aragonès, que està ultimant el consell d’acadèmics que va designar.

Lluny de ser la llavor de la recuperació de la unitat independentista, la iniciativa parlamentària va ser l’enèsima exhibició d’un xoc incessant. Hi va haver teatralització: ERC buscava que Junts reconegués l’autoritat del Govern en les converses amb el PSOE, després d’haver-li restat tota legitimitat des del faristol de l’hemicicle, mentre els postconvergents miraven de ‘colar’ en la petició de l’amnistia la seva presidenta Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental. Les dues parts van cedir acceptant l’arbitratge de la CUP: l’Executiu «s’afegia a l’esforç col·lectiu» per a l’exoneració de les causes judicials d’aquells investigats «per motius polítics».

Tant el PSOE com el PSC van criticar als negociadors el «postureig» de portar al ple les condicions a Sánchez i que entre elles constés un pas que no estan disposats a donar, la votació sobre la independència, tot just unes hores abans que Feijóo tornés a ser sotmès a votació al Congrés, conscients que quatre ‘sís’ de més l’haguessin convertit en president.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Hi va haver contactes al més alt nivell per rebaixar la tensió. L’enuig socialista es va fer notar i hi va haver voluntat per part de l’independentisme de calmar les aigües al·legant que la negociació real que es dona entre bambolines i recordant que la discreció autoimposada està acostant el pacte.

Hi ha sintonia entre Junts i el PSOE, i un cúmul de rancors amb ERC, especialment per assegurar que «corren documents» sobre l’amnistia. La petició «i l’esforç» del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, per a l’oficialitat a la Unió Europea i que el Ministeri de l’Interior hagi sol·licitat a Europol que corregeixi un informe que titlla de terrorista l’independentisme s’exhibeixen com a primers triomfs per part de JxCat. El «referèndum» no estripa les cartes, la negociació continua.