Els interessos creuats de Pedro Sánchez i Salvador Illa davant la negociació de la investidura

No hi ha dubte que els socialistes, tant a Madrid com a Barcelona, tenen com a prioritat continuar a la Moncloa, i que per al PSC aquesta és una talaia imprescindible per a la seva projecció a Catalunya. Però hi ha necessitats de Sánchez que col·lideixen amb les d’Illa com a cap de l’oposició al Parlament malgrat ser carn i ungla amb el líder del PSOE. Perquè, mentre el primer necessita els vots d’ERC i de Junts per continuar sent president i consolidar-los com a socis, l’altre pretén arrabassar la Generalitat als republicans amb la vista posada en unes eleccions catalanes que, a tot estirar, seran el febrer del 2025.

Després de guanyar les tres últimes conteses electorals a Catalunya i d’obtenir en les generals més vots –1,2 milions– que els tres partits independentistes junts, el PSC ni demana eleccions ni es planteja una moció de censura al president Pere Aragonès, que compta amb el suport de tan sols 33 diputats i la soledat del qual ha sigut assenyalada per l’oposició en el debat de política general. A mesura que la bretxa entre ERC i Junts s’ha anat eixamplant, especialment des de la ruptura del Govern fa un any, Illa s’ha anat obrint pas pactant amb tots dos i trencant els blocs que es van petrificar durant els moments més convulsos del procés. No obstant, la disputa estratègica entre independentistes és ara un factor de risc per a Sánchez.

L’impacte d’una amnistia

Els socialistes catalans no tenen més remei que modular la seva bel·ligerància contra Aragonès en un moment en què els independentistes són clau en l’aritmètica del Congrés i que la negociació pivota en una llei d’amnistia. «La prioritat és la investidura», insisteixen des del carrer de Pallars, on posen en un segon pla les seves conveniències. Per a Sánchez, la desjudicialització del procés no és només la factura que ha d’abonar per ser investit, sinó també una fórmula per desbrossar-se la legislatura i acabar amb el factor de desestabilització que suposen les múltiples causes vigents als tribunals que pesen sobre l’independentisme, que impedeixen la tornada de dirigents amb alta ascendència com Carles Puigdemont, i que són un torpede per a qualsevol negociació. Més encara quan en el mandat que s’obre el PSOE no tindrà una majoria alternativa possible que no passi pels partits sobiranistes per aprovar qualsevol llei, amb els pressupostos al capdavant. De fet, els socialistes presumien la legislatura passada d’haver aprovat 220 lleis, un ritme legislatiu que ja assumeixen que serà molt inferior en aquesta.

Notícies relacionades

Eduard Pujol s’equivoca i vota a favor de la investidura de Feijóo

El PSOE compta segellar a l’octubre el pacte d’investidura i formar Govern

No obstant, en el PSC arrufen les celles davant les conseqüències que podria comportar una amnistia en les seves expectatives electorals. En la direcció del carrer de Pallars ja hi ha qui fa càlculs sobre quina repercussió podria tenir que els líders de l’1-O es poguessin presentar a les pròximes eleccions catalanes en cas de pactar-se una exoneració absoluta de tots ells i si això podria desbaratar les possibilitats d’Illa de ser president ara que té el vent a favor amb un independentisme que acusa la divisió i que ve de patir les primeres clatellades a les urnes. La desmobilització ha sigut un dels factors del correctiu, però existeix la incògnita de si podria revertir-se si els principals dirigents del procés tornen a l’arena com a candidats.

Abans de passar per les urnes, arribaran també els pressupostos del 2024, per als quals tant Illa com els Comuns ja han ofert col·laboració malgrat ser conscients que, amb aquests, Aragonès s’assegura poder esgotar la legislatura. La principal traveta al president seria curtcircuitar-los, però també Sánchez si és investit necessitarà el suport tant dels republicans com dels postconvergents per aprovar els seus comptes, de manera que Illa, que es reivindica en l’«alternativa», haurà de donar continuïtat a la seva política de «mà estesa» que sustenta en la idea de ser «útil» per a la ciutadania i no per salvar el Govern. I, si s’amplia més el focus, hi ha també l’Ajuntament de Barcelona, on un Jaume Collboni amb tan sols 10 regidors de 41 necessitarà també socis per al pacte econòmic. Les necessitats collen alhora que col·lideixen els interessos.