El rei emèrit manté el seu privilegi d’aforat en assumptes civils i penals davant el Tribunal Suprem

El debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo va tenir lloc a les Corts amb la presència dels dos reis a Espanya: el rei emèrit Joan Carles I a Sanxenxo, i el seu fill, el rei Felip VI, al Palau de la Zarzuela. Segurament Joan Carles I no descartava mantenir una trobada amb el seu fill atesa la circumstància que el rei Felip inaugurava el Foro La Toja el dijous 28, a 15 quilòmetres o 12 minuts de Sanxenxo. O potser va ser una manera de recordar que allà era ell, segons fonts assabentades dels moviments reals, quan els periodistes apostats davant el Club Nàutic de Sanxenxo li van preguntar dijous 28, de tornada de navegar amb la seva germana Margarita i la seva neboda María Zurita, si «podria veure el seu fill, que és a Galícia», va contestar: «Segurament». 

Però, segurament, ja que a l’obertura del Foro seguia la segona votació d’investidura a les Corts, prevista per a l’endemà, divendres 29, i tenint en compte que en les dues primeres jornades de dimarts i dimecres, Felip VI havia sigut portat, amb un protagonisme infreqüent, en diverses intervencions, potser una trobada Juan Carlos I-Felipe VI la vigília hauria tingut una repercussió mediàtica incontrolable. No, sens dubte que no era una bona idea. 

Ves per on, va ser el candidat a una investidura que, en rigor, va ser un autoinvestidura com a president del Partit Popular i l’instrument de denúncia de l’amnistia per «trepitjar» Pedro Sánchez, qui va ficar primer Felip VI en el debat. 

Ja des del començament va advertir: «En les últimes setmanes els espanyols han hagut d’escoltar expressions de menyspreu al vot que van exercir lliurement. Interpretacions insòlites dels resultats. I fins i tot desqualificacions a la coherent proposta de Sa Majestat el Rei». I va seguir amb la figura reial al preguntar-se: «¿Hauria d’haver considerat el Rei les publicacions a les xarxes socials dels partits que es van negar a presentar-se a la Zarzuela, com estableix la Constitució?»  

A l’explicar que tenia «al seu abast els vots per ser president de Govern però que no accepto el preu que em demanen [amnistia] per ser-ho», Núñez Feijóo va assenyalar que aquesta mesura seria «un atac directe a valors democràtics essencials» i entre aquests valors va col·locar-hi Felip VI. 

«Quedaria també discutida la intervenció del Rei el 2017», va assenyalar. 

Es referia aldiscurs de Felip el 3 d’octubre del 2017, un discurs que, tot i que llegit a TVE vestit de civil, va sonar més a una al·locució de capità general dels exèrcits sense faixa o comandament suprem de les Forces Armades (article 62 de la Constitució), que com l’«àrbitre» o «moderador» de la nació (article 56.1 de la Constitució). 

Ja en les intervencions va tocar al portaveu del Partit Nacionalista Basc (PNB), Aitor Esteban, el dimecres 27, replicar a Feijóo amb el tema del rei. «Ahir va dir que no hi ha ningú per sobre de la llei. Home... un sí hi ha. El Rei, que és inviolable. I tal com s’interpreta ara la Constitució [amb referència a la investigació sobre el patrimoni de Joan Carles I] sí que és per sobre de la llei. Això caldrà canviar-ho algun dia si de veritat creiem en la igualtat que tant es predica». 

En efecte, aquesta interpretació –i no la que els actes del rei són només aquells ratificats segons l’article 64 de la Constitució, els altres són privats– va limitar la investigació de la fortuna de l’emèrit al període posterior a la seva abdicació el 18 de juny del 2014. I una altra interpretació sobre l’abast de les comunicacions de la Fiscalia General de l’Estat a Joan Carles I donant compte que Hisenda l’estava investigant li va permetre emmascarar dues regularitzacions fiscals, presentades com a «espontànies», per un total de 5.074.295,68 euros com una fórmula per esquivar el delicte fiscal. 

Altres investigacions obertes sobre les despeses de les caceres a les quals va assistir entre el juny del 2014 i el 2018, a saber, els que són els empresaris que van pagar, aparentment han sigut objecte d’una sanció administrativa. 

«Però en tot cas, això hauria invalidat el caràcter «complet», a part de «veraç» i «espontani», que s’exigeix a les regularitzacions fiscals i que així semblava haver-se estimat el 2022 al donar l’Agència Tributària la seva conformitat a les seves dues regularitzacions», recorda Carlos Cruzado, advocat, tècnic d’auditoria i comptabilitat de l’Estat i president Gestha (Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda) a aquest diari. 

Compres o regals

El procés de «reinserció» progressiva de Joan Carles I a la vida espanyola assumeix al seu torn la seva residència fiscal a Abu Dhabi, els Emirats Àrabs Units, una decisió (vigent des de l’any fiscal 2022) que s’ha donat per comunicada a l’Agència Tributària per al seu coneixement que el rei emèrit no és contribuent espanyol, perquè ja no es compleix el requisit perquè segueixi sent-ho. ¿I això què és? «Que ja no arrela a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, tal com estableix la normativa espanyola per atorgar la residència fiscal a un ciutadà». 

¿I el «nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, en què consisteix? Perquè com les ‘meigas’, sembla que ‘haberlos haylos’. ¿Per què? Doncs perquè al mateix temps de filtrar-se que Joan Carles I era resident fiscal a Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units, a la primeria del 2021, es va conèixer que Joan Carles I ha fet una inversió important allà on ara resideix fiscalment: ha comprat una casa. 

«La idea que aquesta inversió o compra no es pot investigar perquè és resident fiscal a Abu Dhabi no és correcta. La pregunta és d’on han sortit els diners i quan s’han obtingut», explica Cruzado. 

¿Ha sigut un regal? ¿De qui? No és la primera propietat que Joan Carles I ha rebut com a regal no declarat, ja que el va protegir la interpretació de la Constitució més favorable als seus interessos.  

En la investigació penal del fiscal Yves Bertossa, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’examant de Joan Carles I, va revelar compres d’apartaments als Alps Suïssos, a la localitat Villars-sur-Ollon, on hi ha el complex Domaine Rochegrise, entre el llac Leman i Gstaad, a 1.500 metres d’altura i amb vistes sobre els pics de Les Diablerets, un niu d’amor que van compartir durant diversos anys. 

I hi va haver un altre regal cèlebre. El que li va fer a Joan Carles I el sultà d’Oman Qabus bin Said, un àtic al barri de Belgravia, molt a prop de la casa de Corinna –en la compra del qual Joan Carles I va ajudar la seva llavors amant– per un preu de 62,7 milions d’euros. Aquest «regal» va tenir lloc a principis de juliol del 2014 menys d’un mes després de l’abdicació. Però tampoc ha sigut objecte d’investigació.  

Aforament especial

La «naturalitat» amb què s’ha acollit la residència fiscal de Joan Carles I en un país estranger –¿no seria un escàndol que un expresident espanyol fes el mateix, per parlar d’una segona autoritat de l’Estat?– passa també per alt el fet que quan va abdicar el govern de Mariano Rajoy va promoure sense avisar en una llei orgànica de racionalització del sector públic l’aforament del rei emèrit gaudís d’aforament davant tota mena d’assumptes civils i penals (Tribunal Suprem) junt amb els altres membres de la Casa de sa Majestat el Rei. 

En l’exposició de motius s’assenyala: «El nou article que s’introdueix atribueix el coneixement de les causes civils i penals que contra ell es poguessin dirigir pels referits fets al Tribunal Suprem, atenent la dignitat de la figura de qui ha sigut Rei d’Espanya, així com al tractament dispensat als titulars d’altres magistratures i poders de l’Estat» [cosa que val per a la reina consort o al consort de la reina i als prínceps d’Astúries, així com al consort del rei o de la reina que hagués abdicat).  

Per aquesta raó, la defensa de Joan Carles I va argüir contra Corinna zu Sayn-Wittgenstein en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les que el rei emèrit era membre de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI –sense ser-ho–, argument que va ser rebutjat pels jutges per concedir-li la immunitat [només se li va donar per al període en què exercia com a rei].

I, a més, amb l’excusa de l’esmentat aforament, la inviolabilitat del monarca va conèixer una altra volta de seguretat amb l’esmentat aforament –malgrat la vigència de l’exigència de la ratificació dels que són actes del rei–. 

Segons diu la llei: «Conforme als termes del text constitucional, tots els actes realitzats pel Rei o la Reina durant el temps en què ostentés la Direcció de l’Estat, qualsevol que fos la seva naturalesa, queden emparats per la inviolabilitat i estan exempts de responsabilitat». 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El 31 d’octubre, en ocasió de la majoria d’edat de la infanta Elionor, dia en què jurarà la Constitució davant les Corts, la família reial farà una reunió de commemoració en la qual Joan Carles I, que hi assistirà, farà un altre pas en la seva «reinserció» al Palau d’El Pardo. 

Aleshores és altament probable que es conegui el veredicte –recurrible– de la jutge Rowena Collins Rice sobre la demanda civil de Corinna per assetjament.