Villarejo presumeix d’haver informat on eren les urnes quan l’1-O era un empestat de la Policia, per Ernesto Ekaizer

Ni el CNI va conèixer l’existència de les urnes, ni el més rellevant, Villarejo no tenia cap mena de relació amb la Policia Nacional o el CNI ja que en aquestes dates era un empestat que dedicava les seves energies a conèixer per on anaven els trets d’una querella criminal que s’estava preparant contra ell. Una querella que es va presentar el 2 de novembre del 2017 al jutjat de guàrdia de l’Audiència Nacional, cosa que va provocar la detenció de Villarejo un dia més tard, el 3 de novembre, per ordre dels fiscals Ignacio Stampa i Miguel Serrano, membres de la Fiscalia Anticorrupció, cursada directament a la Policia Nacional sense passar pel jutjat, i executada per la Unitat d’Assumptes Interns (UAI). Per tant, Villarejo estava fora de joc.  

La seva altra resposta va ser que el CNI «sabia en tot moment» on eren aquestes urnes. «Jo vaig enviar informes on podien ser, però van fer-ne cas omís». Immediatament Villarejo va afegir: «Sabien on eren les urnes. Absolutament». ¿En què quedem? 

Tot això preparat amb arguments que «el CNI buscava una voladura controlada» i «la inoperància de Sanz Roldán [director del CNI], [la vicepresidenta] Soraya Sáenz de Santamaría, i un pretès «paperot». Villarejo acusa una de les seves bèsties negres de la repressió, el comissari Florentino Villabona, director adjunt operatiu de la Policia en aquelles dates.  

Villarejo havia persuadit María Dolores de Cospedal, ministra de Defensa i secretària general del Partit Popular que l’home per a aquest càrrec era el seu amic el comissari José Luis Oli Olivera, però Cospedal no va aconseguir col·locar-lo.  

Villabona va declarar en el primer judici del cas Tàndem en el qual Villarejo ha sigut condemnat a 19 anys de presó. Va ser el 22 d’abril del 2022. «Villarejo mai, mai, va participar en l’operació dels serveis d’informació i intel·ligència de l’1-O». Villabona, que es va desplaçar a Barcelona l’1-O, va afegir: «Jo era responsable del Cos Nacional de Policia i assumeixo tota la responsabilitat de l’1-O quant als serveis operatius». 

La incapacitat i incompetència del servei d’intel·ligència espanyol per rastrejar i conèixer si hi hauria urnes per realitzar el referèndum ha sigut un dels grans misteris de l’actuació del Govern de Mariano Rajoy. 

Reconeixement d’errors en un Consell de Ministres

El llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, em va dir en una conversa per al meu llibre ‘Catalunya año cero’ (Editorial Espasa, 2019) que la seva intervenció en el Consell de Ministres posterior a l’1-O va destacar l’esmentat assumpte: «Cal assumir que les coses s’han fet malament. Vam dir que no hi hauria urnes. I hi va haver urnes. Assegurem que no se celebraria el referèndum. I s’ha celebrat. Vam dir que en tot cas no hi hauria un problema de seguretat. I la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i els enfrontaments amb els votants han fet la volta al món. Vam dir que dominaríem el relat. I el relat l’han controlat els independentistes. S’ha fet molt malament. I cal assumir-ho». 

Per conèixer amb més precisió l’assumpte era necessari parlar amb la personalitat a càrrec de tota l’operació de l’1-O des del Ministeri de l’Interior, un home que havia viatjat els dies previs a Catalunya per controlar els últims moviments. 

Vet aquí la versió que em va oferir –crec que l’única vegada que ha parlat sense condicions– per al meu llibre ‘Cap de turc’ (Editorial Ara, 2020) sobre el major Josep Lluis Trapero, el 25 d’abril del 2020 el secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto: «El control de les urnes era un assumpte que va ser assignat al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Encara avui no està clar. Sembla que es van fabricar a la Xina i la distribució es va portar a terme mitjançant l’enviament de petits lots de caixes d’una banda i tapes de l’altra. Les plataformes logístiques permeten avui que el transport no es faci en cert nombre de camions com en altres temps. Encara no he aconseguit que algun em doni una explicació clara del que va passar amb les urnes. La versió que he escoltat i que em sembla més creïble és que milers de voluntaris amb instruccions senzilles van rebre per correu a les seves cases les caixes i el veí els deixava les tapes. I l’enllaç d’Òmnium Cultural rep instruccions de portar-les tal dia a tal lloc. No és tan complex. Quants enviaments fa Amazon en un dia. I es podia distribuir en mesos. O setmanes». 

Villarejo ha presumit, segons els àudios amb alguns dels seus interlocutors, sobre l’èxit d’una de les operacions que anys més tard seria batejada com a operació Catalunya: l’esborrany apòcrif de l’UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal) del novembre del 2012. Aquest esborrany esmentava comptes inexistents de Jordi Pujol i Soley a Suïssa i del llavors president Artur Mas a Liechtenstein. El 16 de novembre, nou dies abans de les eleccions autonòmiques avançades pel president Mas al 25 de novembre del 2012, Villarejo va ordenar disparar el que anomenava el seu canó Bertha, un obús alemany de setge, o sigui, la portada del diari dirigit per Pedro J. Ramírez, ‘El Mundo’. 

El 22 d’agost del 2014 en una reunió de despatx que va mantenir Villarejo amb el número dos del Ministeri de l’Interior, el secretari d’Estat Francisco Martínez, rememorava la història de l’esborrany. «El que em sap greu és que tothom està guanyant punts» diu Villarejo. «Tothom», afirma Martínez. 

«Jo al·lucino. Afortunadament tu i jo tenim memòria i sabem com es va gestar tot... A mitjans de mes van venir a la meva casa de Màlaga dos amics del CNI que van dir que eren per allà. Quina enveja l’hòstia... Paco tu vas ser el responsable que canviés Espanya. Això va ser el principi del final d’ells», evoca el llavors comissari. «Un dia m’has de convidar a casa teva, però a prendre un whisky», diu fent broma Martínez. «Ho vam passar malament llavors», es lamenta Villarejo. «No m’ho expliquis», assenteix Martínez. 

Fins a tal punt Villarejo ho ha considerat un èxit del seu ‘know how’ que en les seves converses amb potencials clients del seu conglomerat Cenyt, situat en aquella època a la Torre Picasso de Madrid, presenta l’operació com una de les seves gestes. 

En un dels àudios que aporto al meu llibre ‘Operación Jaque Mate. Cómo acabaron con el fiscal del caso Villarejo’ (Editorial Bruguera, juny 2023) salta aquesta evidència. Es tracta d’un dinar de feina entre Villarejo, el seu amic i soci de feines, Adrián de la Joya i l’advocat Manuel Medina, exmembre del Cos Nacional de Policia i alma mater d’un dels grans bufets influents de Madrid, Medina Cuadros Abogados.

Va ser el 5 de novembre del 2014, en ocasió de proposar a Medina formar una ‘joint venture’ –associació a risc compartit– per caçar deutors amb patrimonis ocults en paradisos fiscals quan l’encara comissari en actiu va explicar: 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«El disseny de l’esborrany famós [el de l’UDEF] que vam fer a Catalunya ens va costar sis mesos de treball i jo directament despatxava a dalt del tot perquè clar mirava de salvar el tema de Catalunya. Recorda el que va passar amb les eleccions [25 de novembre del 2012]. Que si l’esborrany, que qui l’ha escrit. Hi va haver com sempre algun gilipolles, Villarejo, mmm, sempre hi ha un tonto, però, bé, afortunadament, llevat d’algun mitjà català. És el que cal fer: no existir». Medina va assentir: «No existir». 

Ara en la seva nova aparició, resulta que Villarejo insinua que només es va ocupar de Pujol. Davant un Mas vis a vis, l’excomissari, que el va anomenar en tot moment «president», fins i tot es va posar «a la seva disposició» quan la seva víctima va abandonar l’estudi.