Negociacions arran del 23J
ERC planteja al PSOE recuperar el pacte del 2019 per abordar el referèndum
La irrupció la setmana passada del concepte referèndum ha sacsejat les negociacions perquè Pedro Sánchez torni a ser president del Govern central. ERC i Junts van decidir llavors vincular la seva investidura al fet que hi hagi avanços cap a la celebració d’una consulta, cosa que va fer enfadar el PSOE. Però, malgrat la tensió evident entre els dos partits, el que plantegen els republicans podria no ser tan inassumible per als socialistes ni l’envit que alguns van interpretar. De fet, Esquerra ha precisat una mica més les seves condicions respecte al referèndum i, en essència, el que planteja és que el PSOE renovi el compromís que ja estava recollit en el primer pacte d’investidura que va firmar amb ERC el desembre del 2019. En definitiva, una renovació de vots.
Per començar a preparar el terreny, els republicans van recórrer dilluns a una de les seves veus més autoritzades, la de la seva secretària general, Marta Rovira. Va ser ella l’encarregada d’explicar que el que li demanen és «com a mínim assumir el mateix que es va assumir el 2019» en el primer acord d’investidura de Sánchez. «El que ja vam firmar llavors», va reblar a Catalunya Ràdio. Si desempolseguem aquell pacte, tenia dos punts clau: el primer, la creació d’una taula de diàleg en la qual les dues parts tenien «llibertat» per presentar les «propostes» que consideressin –com per exemple el referèndum o com pot ser ara l’acord de claredat que planteja Pere Aragonès–. El segon, que qualsevol acord de la taula seria sotmès després a «consulta de la ciutadania de Catalunya».
Així, a Esquerra li valdria almenys de tornar a exactament a aquest punt i és que el PSOE accedeixi al fet que els dos governs –el central i la Generalitat– puguin abordar de tu a tu la celebració d’un referèndum. Això no pressuposa que el PSOE hagi d’abraçar l’autodeterminació, sinó l’escenificació que la negociació ha de continuar els pròxims quatre anys. Ja ho va dir el president en el debat de política general: del que es tracta és d’«establir les bases».
En definitiva, i tot i que no puguin verbalitzar-ho així, el que busquen els republicans és poder oferir al seu electorat alguna cosa més que una llei d’amnistia perquè la foto final que quedi és que la negociació sobre el referèndum i, per tant, sobre el «conflicte polític», continua. Rovira ho va resumir així: «No volem investir Sánchez només amb una llei d’amnistia». «Que repeteixin l’acord del 2019», aprofundeixen fonts del partit. Les mateixes fonts recorden que, malgrat que la qüestió del referèndum ha avivat la tensió, es tracta d’una condició que han estat fixant «des de finals de juliol».
Una etiqueta per reformular
Per recuperar aquest acord del 2019 hi ha un problema afegit. En el pacte de fa quatre anys es va encunyar el terme ‘taula de diàleg’, que és una etiqueta que probablement s’haurà de reformular. ERC reivindica que d’aquella taula en van sortir els indults i la derogació de la sedició que han acabat establint les bases per a l’amnistia, però alhora admet que és un terme que també ha quedat desgastat. En gran part, lamenten, per l’oposició i pel menyspreu continu de Junts. Rovira va assenyalar que la taula del diàleg és un terme que «s’ha ridiculitzat molt», però va fixar que l’esquema, amb aquest nom o un altre, ha de continuar sent el mateix: «Hem de poder parlar en una taula de negociació sobre com es vota a Catalunya». Fonts socialistes, malgrat mantenir el rebuig del referèndum, van rebre positivament la intervenció de la dirigent republicana.
Hem de poder parlar en una taula de negociació sobre com es vota a Catalunya
Secretària general d’ERC
ERC ja va intentar fa uns dos anys canviar la marca. Com que la ‘taula de diàleg’ va trigar molt a arrencar i al principi es va associar públicament més a fracassos que a èxits, va intentar passar a ‘taula de negociació’, però pocs ho van comprar. Recorda una mica el que va passar amb el Govern d’esquerres PSC-ERC-ICV que va liderar la Generalitat entre el 2003 i el 2010. Va començar amb la marca ‘tripartit’ i, quan els mateixos protagonistes van voler canviar-la per ‘Govern d’entesa’ o ‘Govern de progrés’, ja era massa tard per fer-ho. Encara avui es continua parlant de ‘tripartits’ per a pactes a tres bandes en sentit pejoratiu.
Però valgui aquesta regressió a la Generalitat de principis de segle per resumir que el conflicte entre ERC i el PSOE per la irrupció del referèndum en la negociació podria ser més un problema d’etiquetes que de fons. És a dir, que per als republicans no hauria de ser problema tornar a l’acord del 2019. Un acord que ja va firmar el PSOE al seu dia i que ha valgut per avançar cap a la desjudicialització del conflicte, però no per abordar el referèndum. I aquesta segona part és la que, precisament, vol ara Esquerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.