Dels policies als manifestants: les claus de la proposta de Sumar per a l’amnistia

El text, redactat per un equip de reconeguts penalistes, només consta de dos articles, però va acompanyat d’una llarga argumentació en què es defensa la constitucionalitat de la norma i els beneficis polítics que pot tenir.

Aquestes són les claus de la proposta que ja s’ha fet arribar a la resta d’actors implicats en la negociació, entre ells, a ERC i Junts:

Els catedràtics reconeixen que a la Constitució «no existeix pronunciament exprés» que les permeti, però també posen èmfasi en el fet que no hi ha cap «pronunciament exprés que les prohibeixi». A més, recorden que sí que està inclosa dins de l’ordenament constitucional de països europeus com ara Itàlia, Portugal, França i Suïssa. A més, veuen «lògic» que «tot el que no està prohibit expressament» sigui utilitzable, tret que entri «en contradicció amb els principis i preceptes constitucionals». També remarquen que els pares de la Constitució podrien haver inclòs la seva inconstitucionalitat i no ho van fer. Finalment, rebutgen que sigui comparable amb la prohibició de l’indult generalitzat, perquè apunten que es tracta d’un «perdó en massa, indiscriminat i orfe de manifestació política» i més tenint en compte que el pot acordar només el Govern, sense el suport del Congrés.

En aquest sentit, els signants asseguren que l’amnistia tindria com a finalitat «resoldre des d’un punt de vista polític» el conflicte català, que s’està allargant durant «més d’una dècada» i sobre el qual fins ara s’havia adoptat «una política criminal de penalització» del moviment. A més, asseguren que l’aspiració d’independència de Catalunya és «legítima», en tant que la Constitució «no funda una democràcia militant» i, per tant, permet la seva reforma total. I afegeixen que, «per descomptat» la Carta Magna permet «l’expressió d’idees inconstitucionals». D’altra banda, descarten que hi hagi una possible vulneració del principi d’arbitrarietat, en tant que recorden que és potestat del Govern i del poder «dissenyar legislatiu una política criminal», sempre que «compleixi els postulats constitucionals», i asseguren que no és necessari una «autorització dels tribunals» com a «representants de la sobirania popular».

La proposta de Sumar fixa com a lapse de temps «totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya» que haguessin tingut lloc «entre l’1 de gener de 2013 i el moment d’entrada en vigor de la llei». Això inclouria, per tant, la consulta del 9 de novembre de 2014. Els signants del text agafen com a data d’inici del procés el 2013 perquè el dia 23 de gener d’aquell any va ser quan el Parlament va aprovar la Declaració de sobirania i del dret a decidir dels catalans.

El text deixa clar que «no qualsevol comportament il·lícit» realitzat des del 2013 fins ara serà recollit per la llei, sinó que només ho seran aquells que han tingut per objectiu «la reivindicació o l’exercici del dret d’autodeterminació». Això deixaria fora el cas de la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada per la seva gestió en la Institució de les Lletres Catalanes. En canvi, deixa clar que no es podria excloure cap dels líders del procés, tampoc l’expresident Carles Puigdemont. El text assegura que «no pot existir un tractament diferenciat entre els que van participar en els fets» i que, per tant, «seria extensiva a tots els subjectes».

Notícies relacionades

La proposta d’amnistia de Sumar planteja exonerar totes les «accions» per aconseguir la independència des del 2013

Multimèdia | ¿Hi haurà investidura o eleccions? El pronòstic de 14 opinants d’EL PERIÓDICO

El text inclou en la llei «tots els actes relacionats amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració» tant de la consulta del 9 de novembre de 2014 com del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Així com també s’inclou «tot el desenvolupament a la via pública o per qualsevol altre mitjà en defensa del referèndum o realitzat com a protesta contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir la seva celebració». Concretament, s’especifica que quedin amnistiats tots els delictes «contra l’administració pública», «contra l’administració de justícia», «contra la Constitució» o «contra l’ordre públic». També els delictes de «lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, aplanament de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions públiques».

La proposta de Sumar inclou en la llei també els policies encausats per les seves actuacions «portades a terme per impedir la celebració» del 9-N i l’1-O, així com també la seva actuació en les protestes que puguin ser qualificada com a delictes de lesions en els articles 147 i 148 del Codi Penal «causades per un ús desproporcionat de la força». No obstant, en deixa fora tot el que sigui qualificat com a delicte de «tortures», «contra la integritat moral» o les detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic; acollint-se a la legislació internacional.