Llarena rebutja la cinquena recusació presentada en contra seu per Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat de ple la recusació formulada contra ell per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, al considerar que se sustenta en una causa «manifestament infundada», i que entén que podria haver-se instrumentalitzat per demorar una eventual ordre europea de detenció.

En una interlocutòria, el jutge comença recordant que és la cinquena vegada que els processats en rebel·lia en la causa promouen un incident de recusació orientat a separar-lo de la instrucció, cosa que no ha exclòs que hagin cursat recusacions també de la pràctica totalitat de magistrats de la Sala Penal del Suprem que han conegut del seu assumpte d’una o una altra forma, i d’una part important dels integrants del Tribunal Constitucional.

Aquesta cinquena recusació se sustenta en el contingut d’una conferència impartida pel jutge a la Facultat de Dret de Burgos, on, segons Puigdemont i els altres dos promotors de l’incident, Llarena va fer pronunciaments sobre l’eventual aprovació d’una llei d’amnistia, que anticiparien que pot mirar d’impedir-ne l’aplicació al cas concret, que qüestionaria la seva neutralitat per seguir amb la instrucció.

El magistrat explica que la conferència al·ludida pels processats es va desenvolupar en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris tècnics bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica, però sense avaluar cap aspecte concret d’una eventual llei d’amnistia. És a dir, no es va avançar el posicionament processal de l’instructor a cap dels passatges que els mateixos recusants trien, sinó que es va fer un plantejament acadèmic general i obert que va ser destacat pels mitjans de comunicació.

En tot cas, afegeix el jutge, amb independència del contingut de la conferència, no pot considerar-se compromesa la seva imparcialitat quan els recusants reclamen la seva separació immediata de la instrucció, i és impossible que la seva conferència pugui reflectir avui cap condicionament per a la tramitació de la causa, ja que no s’ha promulgat cap llei d’amnistia que avui pugui aplicar-se al cas enjudiciat. «L’actual causa de recusació busca l’apartament immediat de l’instructor especulant sobre el meu posicionament davant una previsió legal que no existeix i que pot no arribar a existir, de manera que aquesta consideració manca avui de qualsevol rellevància per a la causa», assenyala.

La interlocutòria indica que en l’eventualitat que algun dia arribés a promulgar-se una llei d’amnistia, amb uns criteris d’aplicació material que avui ni tan sols existeixen, no correspondrà a l’instructor resoldre sobre la constitucionalitat de la norma, ni tan sols li incumbirà qüestionar-ne la validesa constitucional ni el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat. 

Conseqüentment, Llarena estableix que la recusació se sustenta en una causa d’abstenció manifestament infundada, que justifica la seva inadmissió ‘a limine’ (de pla), suggerint fundadament que podria haver-se instrumentalitzat per –mentre es resol– demorar qualsevol actuació d’aquest instructor tendent a emetre una eventual ordre europea de detenció, processalment previsible, i poder culminar una causa que només està pendent del fet que es rebi declaració indagatòria als processats rebels.

Final dilatori

Per al magistrat, la finalitat dilatòria es remarca pels mateixos escrits de recusació, que avancen que el procés de recusació pot estendre’s als magistrats cridats a resoldre-la, i es genera així una cadena d’exclusions que demori la decisió final sobre les possibilitats d’actuació de l’instructor i, amb això, la possibilitat d’adoptar qualsevol decisió en el procés.

Notícies relacionades

El Suprem es pot adreçar al TC o a la justícia europea per mirar de frenar l’amnistia

La justícia europea retira la immunitat a Carles Puigdemont i dona via lliure a noves euroordres

Afegeix que aquesta intencionalitat obstativa es percep amb més probabilitat des de la consideració, ja avançada, que en nombroses ocasions els processats han recusat injustificadament l’instructor i la pràctica totalitat dels magistrats del Tribunal Suprem cridats a resoldre. I que si els recusants, amb aquesta o altres estratègies processals, aconsegueixen arribar a la data de juny del 2024 sense possibilitar que efectivament es reclami la cooperació jurisdiccional d’altres països, en els quals els processats escapats han buscat refugi, decaurà el suplicatori sol·licitat per aquest instructor a l’actual Parlament Europeu, del qual formen part.

Per tot això, el jutge inadmet ‘a limine’ aquesta cinquena recusació, basant-se en doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, entre la qual cita una interlocutòria d’aquest mateix any que assenyala que «el rebuig ‘a limine’ d’una recusació pot produir-se, sens dubte, com a conseqüència del seu defectuós plantejament processal, però també en consideració al moment en què se suscita, la seva reiteració, les circumstàncies que l’envolten, el seu plantejament o les argumentacions que la fonamenten, com també quan és formulada amb manifest abús de dret o comporten frau de llei o processal».