Junts intenta exhibir cohesió interna un any després de la sortida del Govern que va dividir el partit

Algun dels exconsellers que van plantar cara al secretari general, Jordi Turull, en un tens sopar al restaurant Set Portes de Barcelona, admet ara en privat: «Continuo pensant que el partit no va néixer per fer el que vam fer, però és una estratègia, la del president, que la té molt treballada i pensada; amb la perspectiva del temps l’entenc, la qual cosa no vol dir que la comparteixi». «Ara m’adono que tot tenia un sentit», afegeix un integrant de la comissió executiva del partit.

Les eleccions

L’èxit o el fracàs d’un partit es mesura en les eleccions. Però també en una cosa prèvia, condició necessària per presentar-se a les urnes: la cohesió mínima per defensar una proposta única davant la societat. Fa un any, Junts arrossegava conflictes interns de pes –les diferències entre els seus dos principals càrrecs, l’existència de sectors enfrontats, la convivència entre exconvergents i fitxatges procedents de la societat civil, els dubtes sobre l’estratègia independentista, les divergències en l’eix ideològic– que no és que hagin desaparegut, però que sí que s’han congelat en benefici d’un objectiu superior de totes les faccions: guanyar la batalla al principal adversari, ERC. O, com a mínim, no perdre’n cap més.

«En termes interns, estem més cohesionats i electoralment els d’Esquerra no ens han liquidat i ara tenen clar que no ens liquidaran», conclou un exmembre de l’Executiu. Els resultats de les eleccions municipals primer i de les generals immediatament després han sigut millors del que alguns pronòstics indicaven, però tampoc han sigut excel·lents. Junts va competir amb ERC en els comicis locals i fins i tot va estar a punt d’accedir a l’alcaldia de la capital catalana. La gestió posterior dels resultats no va ser tan feliç per als de Carles Puigdemont.

Van decidir no continuar governant la Diputació de Barcelona amb el PSC –en una altra decisió discutida internament– i van quedar fora de les altres tres diputacions provincials catalanes. Van perdre l’alcaldia de Girona –ara formen part del govern local que pilota la CUP– i l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès és la més destacada en mans de Junts, que una vegada més ha aconseguit mals resultats en l’àrea metropolitana de Barcelona. «Si no fóssim ara decisius a Madrid, ara hauríem de bregar amb un resultat patètic, el pitjor de la història en unes generals i amb el fracàs dels pactes postelectorals», rasa un exintegrant del Consell Executiu.

Aquest balanç negatiu és el que porta els que van rebutjar la ruptura amb ERC a insistir que el propi d’un partit és accedir al poder, primer, i mantenir-s’hi, després. I que Junts ha comès errors greus tant a la sortida del Govern com en la negociació de les diputacions.

El PSOE ‘compensa’ a Junts la pèrdua de diners

Econòmicament, la sortida del Govern va ser una clatellada econòmica i una pèrdua de càrrecs i influència notable. El partit va haver d’arremangar-se, demanar micropréstecs a les seves bases i donatius als seus dirigents. Només així ha pogut superar dues campanyes electorals seguides. A més, no disposa de fons procedents de les diputacions. A finals de setembre, Junts encara estava tancant els números de les despeses electorals –com passa a tots els partits– i al novembre farà el mateix amb les generals.

En aquest desert econòmic ha aparegut un oasi, que ha sigut la decisió del PSOE de facilitar a Junts i ERC que disposin de grup parlamentari propi al Congrés. Malgrat no reunir els requisits legals, els socialistes i Sumar han cedit algun escó per facilitar aquesta mesura que, a la pràctica, significa més presència pública en els debats (molta més que si Junts s’integrés amb altres formacions en el grup mixt) i, sobretot, representa uns 260 mil euros mensuals. Una cosa molt d’agrair per a les arques del partit independentista. No obstant, fonts coneixedores d’aquestes arques apunten que el partit té encara problemes de tresoreria i negocia un crèdit pont per atendre pagaments a proveïdors que són previs al cobrament de l’assignació dels diners de les Corts generals.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però més enllà dels números, el balanç d’aquest any de Junts fora del Govern es fa sempre en oposició a ERC. Si Esquerra no ha obtingut un bon resultat electoral, si ERC no té estabilitat al Parlament –que ha votat resolucions mostrant falta de confiança en el Govern de Pere Aragonès– i si ara és Junts i no els republicans la formació decisiva perquè Pedro Sánchez sigui, o no, de nou president del Govern en la pròxima legislatura, això fa que les valoracions internes siguin molt més positives que l’octubre del 2022.

Respecte a la cohesió aconseguida, no són pocs que admeten que es tracta d’un cert miratge, d’una situació conjuntural. Però el cert és que per ara la competició amb ERC i el tancament de files dictat des de Waterloo per negociar amb el PSOE han servit per aplanar el soroll intern.