El PSC es desmarca del rumb de Societat Civil Catalana per la manifestació contra l’amnistia

DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

«Això, ara, no toca». Gairebé parafrasejant la mítica frase de Jordi Pujol, el PSCes desmarca de la manifestació de diumenge convocada perSocietat Civil Catalana (SCC), una convocatòria dissenyada explícitament per convertir-se en una protesta contra l’amnistia. L’entitat, argumenten des del carrer Pallars, s’ha «radicalitzat» fins al punt de transitar al compàs del PP, Vox i Ciutadans. Els socialistes s’han esborrat per completd’una fotografia que consideren extemporània i que poc té a veure amb la de fa sis anys, quan dirigents com Salvador Illa –llavors secretari d’organització–, el diputat David Pérez, l’exsocialista Celestino Corbacho i el mateix Josep Borrell micròfon en mà es van implicar en una convocatòria multitudinària que va col·lapsar el centre de Barcelona. Va ser la gran fita al carrer dels contraris a la independència just una setmana després de l’1-O, la «majoria silenciosa» invocada però mai abans, fins aleshores, retratada.

Ara, si algú del PSC hi assisteix, remarquen, serà «a títol individual». Però es dona per descomptat que no hi haurà ningú de primera línia que s’impliqui en un lema, «‘No en mi nombre. Ni amnistía ni autodeterminación’», que entenen que està dissenyat per «desgastar» Pedro Sánchez en plenes negociacions de la investidura amb els independentistes. Hi ha el convenciment en el partit d’Illa que és una manifestació «polititzada» en mans de la dreta. Perquè, per molt que l’entitat convocant insisteixi que els líders polítics en actiu no seran a la capçalera, el partit d’Alberto Núñez Feijóo–amb la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayusoestirant del carro– té entre cella i cella convertir la manifestació en la segona volta de l’acte que fa dues setmanes el PP va celebrar a Madrid just abans que el líder popular fracassés en la seva investidura. L’única carta que els queda és una repetició electoral si elPSOEnaufraga en el seu intent.

«Fa sis anys hi havia una necessitat de part de la societat catalana que no se sentia independentista ni nacionalista de sortir al carrer i expressar-ho», sosté un dirigent socialista que va avalar al seu dia la participació del PSC en la manifestació i que va ser l’avantsala perquè el 29 d’octubre, dos dies després de la declaració unilateral d’independència al Parlament, Miquel Iceta –llavors líder dels socialistes catalans– se sumés a una altra freqüentada protesta. Però en els últims mesos la formació ha passat de participar activament en la seva agenda i teixir vincles amb la seva direcció, a posar terra pel mig l’últim any.

«Pèrdua de representativitat»

Notícies relacionades

«Han perdut representativitat i credibilitat. Gent nostra que abans se sentia pròxima ara està desvinculada», explica un dirigent socialista, que assenyala que també al flanc independentista l’ANC s’ha minoritzat. I és que, a més de les crisis internes, purgues i polèmiques sobre els seus comptes que han assolat SCC, que ha tingut fins a sis presidents en nou anys de vida, el moment polític, insisteixen els socialistes, «és un altre». No hi ha en l’actualitat una «amenaça de via unilateral ni de DUI», una desescalada del conflicte que atribueixen a mesures com els indults i a l’aposta de la Moncloa pel diàleg. També hi ha hagut canvi de rols i d’actors. Fa sis anys, era Mariano Rajoy que era al capdavant del Govern i Ciutadans era a les portes de guanyar les eleccions a Catalunya. Ara, a més d’estar Sánchez a la presidència, el partit català més votat és el PSC –malgrat que és ERC que té la Generalitat–, Ciutadans lluita per la seva supervivència –ja no hi són ni Albert Rivera ni Inés Arrimadas–, el PP d’Alejandro Fernández no s’ha enlairat tant com esperava i Vox va obtenir dos diputats en les generals.

«La tensió i la crispació entre els uns i els altres s’ha rebaixat», acaben en el PSC, que atribueixen el mèrit a l’acció del Govern socialista per aconseguir «deixar sense arguments» l’independentisme. Ara, amb una amnistia que el PSOE admet que està al centre del tauler, aspiren que l’efecte sigui «el mateix» i que la contestació que pretén la dreta punxi com va punxar quan es va aprovar la sortida de la presó dels líders del procés. «És el moment de les institucions, no és el moment de les manifestacions ni del carrer», va resumir Illa aquest divendres des del faristol del Parlament.