¿A què es dediquen els antics consellers de Junts que van sortir del Govern?

Va ser vicepresident del Govern, és a dir, el càrrec de Junts més elevat en l’administració. Però no ho era en el partit ni va exercir com a líder dels consellers de JxCat. El president el va destituir com a reprimenda per l’amenaça d’una qüestió de confiança que li va llançar el postconvergent Albert Batet en el debat de política general del Parlament i sense previ avís per part de Puigneró a Aragonès, que el considerava un número dos fidel malgrat les discrepàncies.

Si Puigneró va ser poc rellevant per a Junts en el Govern, ho ha sigut encara menys dins de la força política, que no ha comptat amb ell en cap decisió de pes des d’aleshores. Després d’uns mesos sospesant tornar a l’empresa privada –i fins i tot consultant advocats sobre certes incompatibilitats que li impedien incorporar-se al sector de la tecnologia– va acabar formant part de la candidatura de Junts a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Va defensar una certa tercera via entre les posicions de Laura Borràs i Jordi Turull a Junts, però ara ocupa un espai irrellevant en el seu partit.

La que va ser consellera d’Universitats i Rercerca es va caracteritzar per no mullar-se en favor o en contra de sortir del Govern. Després de la seva marxa, va tornar a la seva activitat acadèmica a la Universitat de Girona perquè no era diputada. Mesos després va acceptar ser l’alcaldable del partit per Girona en substitució de l’alcaldessa Marta Madrenas. El resultat no va ser ni de bon tros l’esperat: Junts va quedar en tercera posició i, per tant, va perdre l’alcaldia. El PSC va guanyar les eleccions, però Geis és ara tinenta d’alcaldia en el govern municipal encapçalat per la CUP amb Lluc Salellas ostentant la vara de comandament. Continua formant part de la direcció del seu partit, tot i que està centrada en la política local i en la seva faceta acadèmica. És puigdemontista i molt crítica amb determinades decisions i figures de Junts.

La que va ser consellera de Drets Socials va tenir una trajectòria institucional de poc relleu. Després de sortir del Govern, s’ha reincorporat a la seva plaça de funcionària a la Diputació de Lleida, govern supramunicipal del qual Junts no forma part. És un canvi de registre notable, que en el seu cas a més no pot compaginar amb l’escó que no va arribar a ocupar al Parlament.

Com a conseller de Salut va haver de gestionar l’esclat de la cinquena onada de la Covid-19. Un precipitat aixecament de restriccions, ordenat per ell, i l’arribada llavors de la variant delta (més contagiosa) va tornar a posar el sistema sanitari entre l’espasa i la paret. El seu perfil generava moltes adhesions a Junts fins al punt que es va deixar pretendre com a possible candidat a l’alcaldia de Barcelona o fins i tot membre de la candidatura de Xavier Trias. No es va esdevenir ni una cosa ni l’altra. Actualment és director d’Infraestructures Científiques del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC). La seva influència en la quotidianitat de Junts és inexistent.

Giró és l’únic exconseller que no ha sigut recol·locat pel partit en un càrrec local institucional. Va rebutjar ser el número tres de Míriam Nogueras en la llista de Junts en les eleccions generals i no ha acceptat tampoc per ara ser designat senador en representació del Parlament. Com a exconseller d’Economia, està sotmès a una sèrie d’incompatibilitats. Per això, ara com ara no ocupa cap plaça pública ni privada, malgrat que li han arribat ofertes del món empresarial. Aquesta és la gran diferència de Giró amb la resta d’exconsellers i té a veure amb la seva voluntat inequívoca d’influir en el partit en favor de posicions moderades i pactistes i de sondejar les seves possibilitats de ser candidat a les eleccions catalanes.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La que va ser titular d’Exteriors del Govern és ara regidora de Junts en l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Va fer el pas a la llista de Trias convençuda de poder continuar sent una política influent en la capital catalana en àrees com la promoció turística. Contrària sense embuts a sortir del Govern, va decidir implicar-se a fons en la dinàmica de la formació en favor de les posicions oposades a l’unilateralisme i al «ho tornarem a fer». El seu és un perfil als antípodes de Borràs. Ara, després del fiasco de no poder governar Barcelona, les seves opcions de tornar al sector privat i acadèmic a l’estranger tornen a aparèixer.

Ciuró va ser titular de Justícia. Procedia de la política local de Sabadell, a Convergència. Va ser diputada a Madrid i candidata a l’alcaldia de la seva ciutat, fins a arribar a la Conselleria. Va ser clarament crítica amb la sortida del Govern. Ara està concentrada en la seva tasca professional com a advocada i ha fitxat pels administradors de finques. Ha abandonat la participació en l’estratègia política del seu partit, la qual cosa no significa que no tingui criteri i que no sigui crítica amb algunes de les decisions que es prenen.