Els sis esculls en la negociació del PSOE amb ERC i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez

En la conferència del 5 de setembre en la qual va fixar les seves condicions per a una negociació i un pacte amb el PSOE, Carles Puigdemont no va reclamar el reconeixement del dret d’autodeterminació com a requisit per recolzar Sánchez. Per a l’expresident, però, en l’acord ha de constar, directament o indirectament, l’inici d’una negociació de legislatura sobre el referèndum. ERC també situa aquesta condició. En un acord poc habitual entre independentistes, JxCat i els republicans van aprovar fa 10 dies al Parlament una resolució que condicionava la investidura que el Govern central «es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum». Però en qüestió de dies els dos partits han aigualit aquest text. ERC, per exemple, va precisar que el que estava reclamant era reactivar la taula de diàleg per poder parlar allà de la consulta.

Els socialistes, en qualsevol cas, rebutgen per complet un referèndum. A tot estirar, estan disposats a acceptar, igual com van fer durant l’última legislatura en el seu pacte amb els republicans, que la Generalitat pugui plantejar la consulta en les reunions d’una nova taula de diàleg amb l’Executiu central. En els últims anys, cada vegada que la Generalitat treia aquest assumpte en les reunions, la Moncloa responia que els independentistes tenien dret a reclamar-ho, però alhora barraven el pas a la iniciativa. El PSOE i el PSC van tornar a mantenir aquesta postura després de la resolució del Parlament. En un gest poc habitual dins d’aquestes negociacions marcades pel mutisme, els socialistes van emetre un comunicat en el qual asseguraven que amb el referèndum no hi ha «avenç possible», i s’obre la porta a la repetició electoral. Tot i així, els col·laboradors de Sánchez estan convençuts que hi haurà investidura.

És una reclamació clàssica de Junts. Ja la va plantejar al seu dia l’expresident Quim Torra a Sánchez, sense èxit. El Parlament també ha recolzat aquesta reclamació que ara enarbora de nou Puigdemont. El motiu és doble: sortir al pas de la desconfiança que separa els dos espais polítics i mirar de donar un relleu d’Estat a la delegació catalana en la negociació. Però els socialistes rebutgen de ple un enfocament d’aquest tipus. Fonts de Junts apunten que davant la negativa del PSOE es poden buscar fórmules en les quals les dues parts considerin que no han cedit, però insisteixen que s’ha de tractar d’una figura de perfil internacional, una cosa que exclouria opcions com la del PNB i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Per a ERC es tracta d’un fet pràcticament consumat, que a més els republicans s’atribueixen com a mèrit propi perquè consideren que el pacte de la Mesa del Congrés amb el PSOE ja la va incloure quan va abordar el compromís de la desjudicialització. El PSOE mai ho ha interpretat així. Diu que la negociació està en marxa i que no se sap com acabarà.

Mentrestant, Junts aposta perquè l’amnistia aculli el màxim nombre de causes judicials relacionades amb el procés des de la consulta que va promoure Artur Mas el 2014. Òmnium creu que s’han d’amnistiar 1.432 persones, entre qui no figura Laura Borràs malgrat la voluntat de JxCat, però no els policies que van intervenir en l’1-O. Aquí hi ha un nou xoc amb el PSOE, que vol incloure els agents, igual que Sumar, i descarta que l’expresidenta del Parlament es pugui beneficiar de la mesura, ja que va ser condemnada per un cas de prevaricació i falsedat documental que no està relacionat amb el procés. 

Un altre escull serà definir amb precisió quines causes beneficia perquè els jutges que hauran d’anul·lar els processos ho facin i no busquin subterfugis per negar-s’hi. Finalment, però no menys important, caldrà afrontar la descripció de què significa l’amnistia. Per al Govern espanyol, una mesura de generositat per al retrobament que demostrarà que han aconseguit pacificar Catalunya i posar fi al conflicte. Per a Junts i ERC, el reconeixement de l’Estat d’una injustícia i la prova que organitzar un referèndum no és un delicte.

Cap dels passos que fan els dos principals partits independentistes, cap de les seves declaracions, de les seves decisions o de les seves estratègies s’aparten d’un objectiu: la victòria davant l’altre partit en el combat per l’hegemonia secessionista. I per això, per al Govern central les puntes de coixí són especialment difícils. Cada mesura que s’acordi amb ERC apujarà automàticament el preu que posi Junts i viceversa. El PSOE haurà d’anar compensant les dues balances i treballant discretament. La prova és que en la negociació de la Mesa del Congrés, ERC va desconèixer fins a l’últim minut que Junts arrencava un compromís amb l’oficialitat del català a la UE. Els dos partits no es donen treva i tot i que estiguin ara com ara exactament en la mateixa posició –és a dir, negociant– continuen acusant el partit rival d’haver negociat pitjor, de no haver aconseguit cap benefici per a Catalunya i d’estar entregant-se al PSOE.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per a Junts aquest escull, que el PSOE posa com a condició per a l’amnistia, té fàcil solució. Com va afirmar recentment en una entrevista el negociador de Sumar, Jaume Asens, mentre Junts entri en la via negociadora ara i al llarg de la legislatura estarà renunciant, de facto, a la unilateralitat. El que no farà Junts és firmar una declaració solemne renunciant per sempre a aquesta via. Defensaran, si és necessari, que la seva estratègia és pacífica i democràtica, que mai han estat en la il·legalitat –segons el seu judici– i que no ho pretenen. És més, es poden comprometre a encaixar els seus objectius a la Constitució quant al referèndum i a cenyir-se al marc legal. Però Puigdemont ja ha avisat que aquest marc legal vàlid per a ell és el de la legalitat internacional. Torra ja va acceptar treballar amb un marc, el de la seguretat jurídica.

Hi ha un sisè escull fruit d’una demanda que Esquerra ha aconseguit posar en la negociació després de reclamar-ho des de la campanya electoral. L’acord d’investidura, segons els republicans, ha de tenir, més enllà de l’amnistia i el referèndum, una tercera pota social o, com ho defineixen ells, del «benestar». Hi inclouen dues grans peticions: el traspàs «integral» de Rodalies acompanyat d’una dotació pressupostària i, finalment, la reducció del dèficit fiscal. Sobre els trens, el líder del PSC, Salvador Illa, va evidenciar que alguna cosa s’estava movent quan dijous va manifestar per primera vegada que ell no era «contrari» a completar el traspàs de la competència. El punt complicat serà posar-li una xifra. El mateix problema té la qüestió del dèficit fiscal. Els republicans assumeixen que no s’acabarà de cop –l’última estimació de la Generalitat el situa en 22.000 milions anuals–, però exigeixen un «mecanisme de compensació» per reduir-lo.