Els 4 deures del Parlament en la recta final de la legislatura de Pere Aragonès

Perquè els pressupostos de l’any que ve entrin en vigor en temps i forma –a 1 de gener del 2024–, la maquinària hauria d’estar ja treballant a tot drap. No obstant, la negociació del Govern amb els possibles socis parlamentaris encara no ha començat i, per tant, no hi ha cap tipus de previsió de tramitació. Des de la Generalitat ja assumeixen que difícilment serà possible mentre no es resolgui la investidura de Pedro Sánchez i atribueixen el retard al Govern central, a qui acusen de no haver facilitat encara previsió d’ingressos del model de finançament i avisen que sense dades és difícil fer comptes. A més, els números també estan pendents de si es pacta una reducció del deute de les autonomies –com va deixar entreveure la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a l’estiu– o es pren alguna mesura relacionada amb el dèficit fiscal que pateix Catalunya, com ha reclamat ERC.

De moment, només s’ha planificat una reunió el 9 d’octubre entre el Govern i el PSC per fer un seguiment de l’execució dels comptes públics d’aquest 2023. Els socialistes així ho han exigit després de queixar-se que –segons els seus càlculs– només s’hagin completat íntegrament l’11% de les mesures, tot i que l’execució total fos a prop del 55% al juliol. Mentre el PSC i els Comuns apressen el Govern a posar a sobre de la taula ja totes les xifres, a Presidència esperen també el moment oportú, que pot coincidir en el temps amb la presentació dels pressupostos generals de l’Estat. Les necessitats creuades, de nou, portaran la batuta del calendari. A Aragonès, que inclou Junts, el PSC, la CUP i els Comuns com a socis potencials, sempre li quedarà l’opció de la pròrroga si no hi ha entesa possible, tot i que això lesionaria encara més la seva situació de minoria.

Des de l’inici de la legislatura, el febrer del 2021, s’han aprovat un total de 23 lleis. En el dia d’avui queden 65 iniciatives més en tràmit, 11 presentades pel Govern i 45 per l’oposició, a més de nou iniciatives legislatives populars (ILP). La més destacada és la de memòria democràtica, que va superar la primera votació a finals de maig, però que encara segueix en tràmit en comissió, a l’espera que se celebrin les compareixences acordades. La llei, impulsada pel Govern, obligarà a la retirada de simbologia franquista a tot Catalunya en un termini de dos anys, implementarà l’acte de commemoració de la República el 14 d’abril o sancions a l’enaltiment de la dictadura.

Més avançat està el projecte de llei de composició del Consell d’Educació de Catalunya, només pendent de l’informe per sotmetre’l a la votació final, mentre que l’última iniciativa presentada per l’Executiu, el projecte de llei de comunicació audiovisual de Catalunya, ha superat aquesta setmana les esmenes a la totalitat. Per part de l’oposició, queden pendents, entre d’altres: la proposició de llei d’estabilització de treballadors públics i la d’internació del transport sanitari de la CUP, la de venda a distància de plats preparats del PSC o la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, presentada pel PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns. Fa un any que l’oposició assenyala el baix ritme legislatiu del Govern d’Aragonès, que atribueixen a la seva minoria parlamentària, que dificulta que tirin endavant les seves propostes.

Internament, la institució està pendent de la reforma del reglamentdel Parlament per limitar els discursos d’odi de Vox i introduir el vot telemàtic, que serviria com a via per legalitzar la participació a distància de la presa de decisions del diputat de Junts Lluís Puig. A principis de maig d’aquest any, el text proposat per ERC i la CUP va superar la primera votació, però encara segueix en tramitació. A més, l’extrema dreta ja ha avisat que si s’aprova definitivament l’impugnarà davant el Tribunal Constitucional.

No és l’única reforma a la cua que afecta directament la Cambra. També hi ha la modificació de la llei d’expresidents presentada pels Comuns, que pretén deixar sense indemnització per cessament del càrrec ni pensió vitalícia els condemnats per delictes relacionats amb la corrupció. Una modificació que afectaria directament Laura Borràs, tot i que ja va rebutjar voluntàriament rebre-la.

Finalment, està pendent la regularització de les dietes de tots els diputats, tema difícil entre els grups, incapaços des de fa dos anys d’arribar a un acord. A finals de juliol, la taula va decidir crear un grup de treball perquè estudiés una fórmula perquè aquestes indemnitzacions per desplaçaments, que oscil·len entre 17.000 i 24.000 euros anuals en funció del lloc de residència, tributin. Encara que un eventual pacte no entraria en vigor fins a la pròxima legislatura. De moment, l’únic que es farà a partir de gener del 2024 és integrar una altra mensualitat –i en serà ja la quarta– com a sou base.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

El Govern acusa la seva debilitat parlamentària, però ningú reclama eleccions. Tampoc el PSC, com a principal partit de l’oposició, planteja una moció de censura. És per això que el Govern d’Aragonès està convençut que pugui esgotar el seu mandat malgrat les dificultats. «No hi ha alternativa», afirmen. Mentre els vots dels independentistes siguin clau tant per a la investidura com per aprovar lleis al Congrés, als socialistes i els Comuns no els queda cap altre remi que fer equilibris entre exercir d’ariet contra l’Executiu i, alhora, oferir la seva col·laboració. Junts sí que té les mans lliures per no donar treva als republicans, tot i que té pendent resoldre la seva divisió interna i en aquests moments, a l’espera també de com impacti una eventual amnistia en els líders del procés, no té definit un presidenciable.

La CUP i Ciutadans, per la seva banda, miren de recompondre’s dels seus cops electorals i necessiten temps per teixir una estratègia per poder mantenir-se al Parlament. Els anticapitalistes estan ara en ple procés de refundació. I el PP també està a expenses de la seva crisi interna i de si es relleva o no Alejandro Fernández, que mou brega amb Feijóo i per a qui la Cambra catalana és la seva principal plataforma. Malgrat comptar amb 10 diputats a l’hemicicle, el paper de Vox ha sigut residual gràcies al pacte per curtcircuitar-los que van teixir la majoria de grups.