Parlen els joves: «Les promeses del 15-M han quedat en res»

Quan se’ls pregunta, els joves confirmen en primera persona totes les sospites que emanen de la baixa participació electoral. «Hi ha hagut moltes decepcions seguides últimament. Moltes vegades, al final, el sistema de democràcia representativa sí que serveix per traslladar idees al Congrés, però en ocasions de tot això no en sorgeix cap resposta», afegeix l’Albert.

Tots tres són d’una generació que, per edat, no va participar a fons en l’onada d’il·lusió i implicació política que va suposar el 15-M, però sí que era ja en aquell 2011 prou conscient per observar amb curiositat l’inici i el desenvolupament d’aquest moviment. I els joves de vint anys actuals són també els principals exponents de la reacció posterior en sentit contrari: el desencant, la certesa que canviar les coses de vegades sembla impossible.

«El sistema està muntat així»

«A conseqüència del 15-M es va trencar una mica el bipartidisme i van sortir partits nous que portaven noves esperances i promeses, però no s’han complert. No estic dient que sigui responsabilitat exclusiva dels partits; el sistema està muntat així», diu el Pere.

«En part el 15-M va ser l’origen de la gran decepció», continua per la seva part l’Albert. «Va ser un moment de donar la volta a tot, de replantejar qüestions, però tots els canvis que algunes opcions plantejaven, com el sistema assembleari, s’han anat perdent. Les promeses han quedat en res, i això ha desmotivat molt. I el partit que en principi plasmava bastantes d’aquestes reivindicacions, Podem, ha tocat poder i no s’ha vist cap canvi radical».

El procés, una decepció més

Per a una part important de la joventut catalana, la curiositat i els anhels que va despertar el 15-M van anar seguits gairebé immediatament pel procés independentista. Molts dels que ara es troben entre els 20 i els 30 anys es van implicar primer en les mobilitzacions d’octubre del 2017, i després en tots els episodis posteriors. Però, com va passar amb les esperances que va despertar en àmplies capes de la societat el moviment de protesta sorgit el 2011, les que va aixecar el sobiranisme han quedat també sepultades.

«La repressió desmobilitza i hi ha una certa por, aquesta és la realitat», creu el Pere, que tanmateix afegeix: «En els últims temps hi ha hagut un allunyament dels partits independentistes, una ruptura de la confiança. Aquests partits van fer unes promeses que no han complert amb la voluntat de la gent, que es va manifestar al carrer». En les negociacions actuals per a la investidura de Pedro Sánchez, la principal reivindicació de les forces independentistes és l’amnistia; els discursos grandiloqüents del 2017 han quedat aparcats.

El que és comú a tot Espanya –tot i que amb matisos importants en la magnitud del fenomen– és que Vox ha calat entre els joves. El país no ha caigut de moment en l’enamorament sobtat amb l’extrema dreta que sí que s’ha vist en altres llocs: ha passat a l’Europa més desenvolupada, com França, Itàlia i Suècia, on els ultres tenen un pes polític molt important o fins i tot són opció de govern. Per no parlar de la dreta populista nord-americana, que va arribar al poder amb Donald Trump, o per les opcions reals que tots els sondejos li donen a l’anarcocapitalista Javier Milei en les eleccions argentines de la setmana que ve. 

Vox, fort entre els joves

A Espanya, Vox ha caigut en el pla global –de 52 escons en les generals del 2019 a 33 en les del 2023–, però sí que ha aconseguit que els joves es converteixin en el seu principal calador de vots. El barem postelectoral del CIS remarca la fortalesa del partit en els votants d’entre 18 i 34 anys, on dobla el percentatge de suport que rep a la resta de franges d’edat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Tenen un discurs que proposa solucions molt fàcils. I alguns tenen molta retòrica a les xarxes socials», afirma la Maria, estudiant de Medicina. Aquesta via, la de TikTok o X –abans Twitter–, l’exploten millor que ningú, creuen els joves. «Aprofiten els canals nous i divulguen el seu missatge de manera que altres partits no han fet fins ara», pensa el Pere. I l’Albert afegeix: «Saben molt bé com arribar als joves. En el seu moment ho va fer també Podem, i no em semblen gens comparables a escala política. I Podem ha tocat govern i hi ha una certa decepció entre els seus votants, que els de Vox per ara no tenen».

¿Què haurien de fer la resta de partits si volen recuperar el favor dels joves? «Polítiques que ens tinguessin en compte. Facilitar la compaginació de feina i estudis, l’accés a lloguers assequibles...», afirma la Maria. «Deixar-se de pedaços i no preocupar-se tant per arribar al poder», creu el Pere. Perquè tots els enquestats veuen clarament insuficients ajudes com el bo cultural o la subvenció de l’Interraïl. «Han de ser valents i anteposar les necessitats de la població a les seves com a partits. Per exemple, les mesures que s’estan prenent en vivenda des d’un govern suposadament progressista són molt limitades. Si prenguessin mesures més arriscades, podrien tornar a mobilitzar l’electorat jove», conclou l’Albert.