Interior prepara vols de devolució de migrants arribats a les Canàries

Són susceptibles de formar part d’aquest contingent migrants dels més de 1.200 i de 3.000 que van arribar a diversos punts de les illes al juliol i l’agost respectivament, però també dels últims que han arribat a l’illa d’El Hierro, tots ells durant l’actual onada de cayucos.

El 90% dels migrants arribats a les Canàries en aquesta crisi –en total són més de 14.000 des de començament d’any– són de nacionalitat senegalesa. El primer vol de devolució d’aquests migrants sortirà amb destí a Dakar d’un aeroport canari i no d’un de peninsular, indiquen les fonts consultades. Si bé aclareixen que sortirà de Tenerife o de Gran Canària –i aquest extrem està encara per decidir-se–, no tanquen encara la quantitat de viatgers –«més d’un centenar»– en aquest primer paquet de devolució.

Sí que ratifiquen que el viatge s’està planificant ja «d’acord amb el dispositiu habitual de seguretat», per la qual cosa l’avió no anirà només ple d’estrangers. En els vols de devolució de migrants un 30% del passatge és dotació policial: hi viatja un agent de les Unitats d’Intervenció (UIP) de la Policia per cada dos estrangers arribats en situació irregular i no acceptats per Espanya.

Més vols

El que es preveu per a aquest mes d’octubre no serà l’únic vol. Una successió de nolis aeris de devolució de migrants tindrà lloc al llarg dels mesos de tardor, amb la implicació confirmada de les unitats policials afectades.

La crisi migratòria que està vivint les Canàries ve propiciada per les calmes a l’Atlàntic –en la ruta més perillosa d’accés a territori europeu– i impulsada per la situació d’inestabilitat política, pobresa i violència al Senegal. Té impacte també en la sortida de cayucos des de les costes de Mauritània, el seu veí del nord. Amb els dos països, entre d’altres, té Espanya acords de devolució de migrants no autoritzats. Són susceptibles de devolució tots aquells que hagin arribat irregularment a Espanya i no se’ls acrediti situació d’especial vulnerabilitat –nens, ancians, malalts... – o qualsevol raó per a la concessió d’asil o refugi.

Va ser en virtut d’aquests acords de devolució que una patrullera de la Guàrdia Civil desplegada per Interior a l’Àfrica va poder desembarcar al Senegal el 29 d’agost passat 168 migrants que havia rescatat d’un cayuco a 80 milles nàutiques de la costa mauritana. Nuakchott es va negar a rebre’ls, i va ser el Senegal, el país del qual havien salpat, el que en va acceptar la devolució.

Els migrants afectats per acords de devolució de les autoritats espanyoles seran embarcats en els vols que s’estan preparant en menys de 48 hores després de l’adopció de cada acord, ja que la jurisprudència resta validesa a les devolucions que s’organitzin després d’aquell termini.

11.000 sortides interceptades

Els pactes de devolució amb països africans van començar a plantejar-se el 2006 pel govern Zapatero, després de la primera gran crisi dels cayucos, que va portar a les Canàries 30.000 migrants. En l’actualitat, en els nou últims dies Canàries ha rebut 4.531 migrants, a un ritme no conegut des d’aquella onada del 2006.

Els contactes del Ministeri de l’Interior amb les autoritats senegaleses s’han intensificat aquests dies, segons fonts ministerials, malgrat la imprevisibilitat que afecta el seu govern en aquests moments.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha recordat aquest dilluns des de Brussel·les que ha viatjat ja en quatre ocasions a Mauritània i dues vegades al Senegal, i que l’acció preventiva del Govern en aquells dos països «ha evitat un 40% de sortides irregulars cap a les Canàries». El ministre estima en 11.000 els migrants a qui s’ha impedit aquest any llançar-se a l’Atlàntic buscant les illes.

Sobre les gestions policials que en l’actualitat es porten a terme –principalment a l’illa de Tenerife– per identificar i avaluar els adults arribats en l’actual onada, Marlaska ha indicat que «es prenen mesures per garantir els drets dels migrants i també fer un treball seriós en paràmetres d’humanitat i seguretat».