Els barons del PSOE rebutgen acudir al Senat per debatre sobre l’amnistia

El PP ha mogut una nova fitxa al Senat. Fent ús de la seva majoria absoluta a la Cambra alta, els conservadors han convocat una sessió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes el 19 d’octubre. En aquest debat, al qual podran acudir tots els presidents autonòmics que ho desitgin, només hi haurà un punt de discussió presentat pels populars i d’una gran amplitud, «l’aplicació efectiva dels principis d’igualtat davant la llei de tots els espanyols, i de solidaritat entre les comunitats». Això permetrà que al Senat hi hagi un debat sobre l’amnistia en plena negociació de Pedro Sánchez amb ERC i Junts per ser investit president. Els tres presidents autonòmics del PSOE –Adrián Barbón, d’Astúries; Emiliano García-Page, de Castella-la Manxa; i María Chivite, de Navarra– ja han decidit que no acudiran a la cita.

Amb escassa repercussió en els últims anys, el PP ha decidit reactivar aquesta Comissió pròpia del Senat, atès el seu caràcter territorial, perquè els presidents autonòmics puguin mostrar la seva opinió sobre els plans de Sánchez. La data, dijous vinent, coincidirà en la setmana en què el PSOE té plantejat arrencar les negociacions més tècniques amb Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària.

Més enllà de la negociació de l’amnistia, una cosa que el PP ja va retreure a Sánchez en una moció aprovada a la Cambra alta la passada setmana, els presidents autonòmics podran posar sobre la taula altres exigències que estan també en les converses del president del Govern en funcions, com la reforma del finançament autonòmic, la condonació del deute o la seva oposició als plans de l’Executiu de coalició de frenar la carrera entre diverses regions governades pel PP per suprimir l’impost de successions.

L’estratagema del PP, que busca també dividir els barons socialistes i posar sobre la taula qüestions que puguin enfrontar-los a Sánchez, s’ha trobat amb una resposta unànime dels tres presidents socialistes que han pres la decisió de no assistir al debat, adduint problemes d’agenda. Barbón per la celebració dels premis Príncep d’Astúries i García-Page per tenir un ple a Extremadura. Cal veure si ho fan el ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, habitualment reticents a participar en aquest tipus d’actes. Així, el més segur és que hi acudeixin els 11 presidents populars i el cap de l’Executiu canari, Fernando Clavijo.

L’ús de la Cambra

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquest mateix matí, en una entrevista a la COPE, el president del Senat, Pedro Rollán, ha advertit que el PP, amb la seva majoria absoluta a la Cambra alta, té «algunes competències» per «buscar les pessigolles al Govern». Ha citat comissions d’investigació o la dilatació del procés d’aprovació d’algunes lleis, com pot ser la hipotètica llei d’amnistia. Segons Rollán, la Cambra alta es troba davant una «oportunitat històrica» de «ser més rellevant» per als espanyols. Aquest dimarts, els socialistes ja li van demanar per carta que deixés de banda les declaracions partidistes.

La portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, ha denunciat que Alberto Núñez Feijóo «actua com a president de facto del Senat» i que està convertint la Cambra en un «despatx annex a Génova». A més, ha lamentat que es vulgui convertir la institució en un «búnquer en el qual es refugia el fracàs i la incapacitat de diàleg» dels conservadors.