La Generalitat contacta amb els governs europeus per aconseguir l’oficialitat del català a la UE

Aquesta ofensiva té com a mínim tres potes: la primera, les reunions que celebraran els pròxims dies el president Aragonès i la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, amb ambaixadors –la consellera es desplaçarà a Madrid– i cònsols establerts a Barcelona. La segona, els contactes que ha mantingut la delegació de la Generalitat a Brussel·les amb les altres delegacions permanents davant la UE. Finalment, la Generalitat ha fet arribar al Ministeri d’Afers Estrangers dels països europeus un informe argumentant per què el català hauria de ser una més de les llengües oficials d’aquest club d’estats.

Aquest informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, apel·la a diverses circumstàncies. El primer és el pes demogràfic de la llengua: té gairebé 10 milions de parlants, el que la situa en la mateixa franja de llengües europees plenament oficials com són el grec, el búlgar, el croat o el danès. En conseqüència, tampoc es pot desdenyar el seu impacte social com per exemple que s’imparteixin classes a més de «150 universitats del món» i que quatre de les cinc webs més visitades del planeta tingui una versió en aquesta llengua –Google, Youtube, Facebook i Twitter–.

En les seves explicacions, la Generalitat també dona importància a una altra qüestió que preocupa els estats: l’impacte en les arques públiques i la burocràcia. Segons càlculs del Govern, els serveis de traducció europeus ja gestionen 24 llengües –en totes les seves institucions–, cosa que li genera un cost anual de 1.000 milions d’euros, un 1% del pressupost comunitari. Incloure una llengua més, afirmen des de la Generalitat, tindria un impacte menor.

Finalment, el Govern vol deixar clar que l’oficialitat del català no és una cosa «conjuntural». El que preocupa la Generalitat és que els estats europeus pensin que és només un element més de la investidura de Pedro Sánchez i que, per tant, no vulguin entrar en aquest jardí al veure-ho com un tema de política interna. Aquí és on l’argumentació catalana també fa alguna apel·lació sentimental, com quan diu que oficialitzar aquesta llengua serviria «per corregir una greu anomalia històrica».

El pròxim ‘match ball’

En tot aquest procés també es pot destacar com la Generalitat ha rebaixat la crítica frontal que va exhibir contra el Govern central quan el 19 de setembre es va ajornar el que semblava el primer ‘match ball’ per a l’oficialització. Si llavors es va culpar amb vehemència Pedro Sánchez –«ha fet la feina tard i malament», va dir la portaveu Patrícia Plaja– ara es reconeixen alguns dels passos fets. Sobretot el fet que ja es pugui utilitzar el català al Congrés.

Precisament, el president Pere Aragonès ha parlat de la qüestió aquest dijous des de Bolonyael segon dia de viatge oficial en aquesta ciutat. Des del rectorat de la universitat bolonyesa, ha defensat que la Generalitat està «bolcant tots els seus esforços en aquesta qüestió» perquè «pròximament» pugui ser una realitat. També ha reconegut que el Govern central ha fet «avenços significatius». La pròxima cita important serà en el Consell Europeu del 24 d’octubre. Pot no ser la definitiva, però l’objectiu és mantenir el tema en l’agenda comunitària fins aconseguir el pas definitiu.

Campanya comunicativa

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

No totes els moviments del Govern són de cara a les cancelleries europees. La Generalitat també està fent accions comunicatives per a un enfocament més global com quan el president va publicar simultàniament en 15 mitjans europeus un article sobre la qüestió. Fonts de la Generalitat expliquen que ben aviat es presentarà una campanya comunicativa sobre el tema dirigida a l’opinió pública.

Que l’oficialitat del català és una possibilitat real ho indica, així mateix, que ja hi ha diversos actors polítics que es mouen tant per aconseguir-ho com per collir els fruits d’una eventual victòria. No només ho fa la Generalitat, sinó que també s’hi ha manifestat a favor el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares. Aquest dimecres va ser el líder del PSC i cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa, qui va portar el tema a Brussel·les.