El PSOE assumeix una negociació llarga amb Junts, que decidirà el seu suport en un consell nacional

«N’hi ha per estona», anticipen en la direcció socialista. Tot i així, continuen creient que la legislatura es posarà en marxa, només que més tard del planificat en un primer moment. Ja ningú parla de l’octubre com a moment més probable. El diagnòstic és similar a Junts. La cúpula del partit no observa cap obstacle insalvable al camí cap a la investidura, amb la futura amnistia del procés en el centre del debat, però tampoc creu que l’acord cristal·litzi a curt termini. I quan ho faci, continuen les mateixes fonts, serà sotmès a la votació del consell nacional de Junts, una maniobra que acosta molt més la possibilitat de l’entesa que una consulta a les bases. 

«Junts no ha virat encara. Falten gestos i cal donar-los el seu temps. Som en la litúrgia de la negociació i encara hi ha d’haver alts i baixos», continuen els col·laboradors de Sánchez. La reunió que va mantenir aquest divendres al Congrés el líder socialista amb la portaveu parlamentària de Junts, Míriam Nogueras, va venir a confirmar aquesta impressió. «Continuem lluny», va dir Nogueras a l’acabar la trobada, que va durar una mica més d’una hora. 

El PSOE ni tan sols es va molestar a valorar la cita, l’última de la ronda de Sánchez amb tots els grups parlamentaris, tret de Vox, per explorar la seva investidura. Les negociacions continuen marcades per un absolut obscurantisme. Gairebé dues setmanes després que el president en funcions fos nomenat candidat pel Rei, els socialistes continuen sense concretar fins on estan disposats a arribar per assegurar la reelecció. 

Els grans esculls amb Junts, expliquen en privat diversos dirigents, són bàsicament dos. D’una banda, l’exigència dels postconvergents que la relació del Govern amb l’independentisme català sigui auditada per un mediador internacional, una figura que els socialistes rebutgen de ple. De l’altra, la renúncia a la via unilateral per part de Junts, que segons el PSOE s’hauria de comprometre, tot i que fos de manera implícita, a no repetir un referèndum com el celebrat l’octubre del 2017. 

Optimisme creixent

En el partit de Puigdemont, mentrestant, l’optimisme continua cotitzant a l’alça. Aquest és l’estat d’ànim que es desprèn de les reunions de la comissió permanent del partit i les converses internes dels seus dirigents. Els més pactistes no només dibuixen aquesta visió positiva, sinó que la desitgen ferventment. Els més radicals assumeixen que serà l’expresident que marqui la pauta i només es formulen una pregunta: ¿Serà suficient l’amnistia per votar a favor de Sánchez? La resposta, per ara, no la donarà la militància en una consulta interna sinó un consell nacional que haurà de ratificar o no l’eventual acord.

Les raons per a l’optimisme són les següents. En primer lloc, la voluntat política. Es tracta d’un factor intangible, però de gran transcendència en tota negociació. Puigdemont vol negociar i arribar a un acord, apunten totes les fonts. En segon lloc, cap de les condicions que ha posat sobre la taula l’expresident (amnistia, mediador, oficialitat del català a la UE i reconeixement de l’independentisme com a interlocutor, a més d’una negociació que abordi el referèndum durant els pròxims quatre anys) ha caigut per complet en un pou sense fons. 

En tercer lloc, Puigdemont controla de manera personalista la posició de Junts, així que els sectors més radicals no tenen palanques amb què forçar una presa de posició. I un quart indici de la voluntat d’acord és que quan han rebut una gerra d’aigua freda respecte a les seves pretensions (com que la futura llei d’amnistia no estarà aprovada abans de la investidura), ningú s’ha aixecat de la taula. Els més optimistes de l’entorn de Junts conclouen que s’ha arribat ja a un punt de no retorn en l’avenç de les converses amb el PSOE.

Els dubtes interns

A partir d’allà, el silenci s’imposa de cara a l’exterior. Això impedeix que transcendeixin els dubtes interns sobre el canvi de posició cap al terreny del pactisme. Són dubtes que es concreten, per exemple, en la pregunta següent: ¿Si només s’aconsegueix l’acord de l’amnistia, és prou això per votar sí a Sánchez? Els més pròxims a les posicions de la presidenta del partit,Laura Borràs, contesten negativament. Com era previsible, els dirigents més pròxims a les tesis unilateralistes i de confrontació amb l’Estat són els més escèptics respecte al pacte amb el PSOE. En resposta a aquesta pregunta, dimarts el negociador de Junts amb Sumar, Toni Comín, ja va avançar que no serà suficient l’amnistia per a l’acord.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

La qüestió sobre l’amnistia porta a una altra: ¿Com es decidirà el ‘sí’ o el ‘no’ a Sánchez? A data d’avui, l’únic previst és un consell nacional –màxim òrgan entre congressos– per ratificar o no l’eventual acord. Ningú ha demanat formalment una consulta a la militància, com es va fer per ratificar el pacte de govern amb ERC i la decisió de sortir d’aquest mateix Govern.  

Que la decisió final la prengui una reunió del consell nacional i no una consulta és clau. Una reunió d’aquest consell dificulta que les posicions contràries s’expressin públicament, en una sessió en què previsiblement intervindria telemàticament Puigdemont i en què el criteri majoritari pot ser favorable al ‘sí’ al PSOE. En canvi, una consulta permet que cada associat a Junts decideixi en solitari i en secret la seva posició.