Les raons més personals de Sánchez i Puigdemont per pactar l’amnistia

En aquest intent de pacte entre dues persones amb currículums polítics molt singulars hi ha raons personals que els ancoren a la negociació: l’expresident pot donar llum verda a un acord que alleujarà no només la seva vida, sinó també la de centenars de persones afectades per l’amnistia, i el líder del PSOE vol fer història i demostrar una altra vegada que converteix les debilitats en oportunitats.

L’entitat independentista Òmnium calcula que 1.432 persones es veurien beneficiades per l’amnistia. Des de la nit de les eleccions generals del 23 de juliol, Puigdemont no només està rebent pressió del PSOE i Sumar per assolir un acord, també li estan arribant missatges directes i indirectes dels possibles afectats per la mesura de gràcia. Alguns s’han d’enfrontar a judicis que podrien acabar amb penes de presó i d’altres també amb pèrdua de patrimoni. Molts amb fills, amb pares grans, amb vides que estan pendents que un polític sense càrrec orgànic a Junts decideixi què votaran en la investidura els set diputats de Junts.

Amb qualsevol altre dirigent, les cròniques periodístiques serien plenes de missatges animant Puigdemont a pactar amb Sánchez l’amnistia. Tot i això, l’expresident s’ha llaurat en aquests sis anys una aura d’emperador amb què, per ara, evita totes aquestes fissures internes. Ningú aixeca la veu, ell ho controla tot.

Tots els partits estan pendents de què fa amb el seu polze davant Sánchez (investidura o tornada a les urnes), sí, però a Puigdemont li ha d’estar pesant molt saber que d’ell depèn si aquest Nadal és el de l’alleujament i el retrobament o el d’una campanya electoral el final de la qual és una incògnita. En uns nous comicis, Junts podria mantenir els set escons, però podria no ser tan rellevant com és ara.

Sánchez és el polític que millor ha sabut convertir les seves debilitats en oportunitats. Ho va fer quan els seus companys el van fer fora de la secretaria general, l’1 d’octubre del 2016, i ho ha tornat a fer aquest any després de la rebolcada que li va donar Alberto Núñez Feijóo (PP) a les municipals i autonòmiques del maig. El líder socialista va reaccionar en poques hores i va convocar unes eleccions generals anticipades en les quals va obtenir un resultat molt millor de l’esperat i amb què pot revalidar el seu càrrec malgrat no haver guanyat.

Ara vol convertir en oportunitat l’obligació que té d’entendre’s amb Puigdemont si vol seguir a la Moncloa i ha conclòs que, malgrat haver renegat de l’amnistia en el passat, aquest perdó és el vehicle per solucionar el conflicte territorial amb Catalunya. Expliquen els seus que està determinat a acabar amb unes tensions «cícliques» que «Espanya pateix des de fa més de 400 anys». Des de la guerra del Segadors, el 1640, citen, fins a la república catalana de 1931 amb Francesc Macià i ara el procés, el 2017.

«Una de les coses per les quals passaré a la història és per haver exhumat el dictador», va dir l’any passat amb referència a la seva decisió de treure Franco del Valle de los Caídos. Ara vol sumar un altre motiu. Creu que, si a Felipe González li va tocar haver de democratitzar l’Exèrcit després de la dictadura i a José Luis Rodríguez Zapatero, acabar amb la banda terrorista ETA, ell ha de posar fi a la desestabilització de l’independentisme amb un millor encaix de Catalunya a Espanya.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sánchez no vol vendre les suposades bondats de l’amnistia per si finalment no hi ha acord amb Puigdemont i cal repetir les eleccions generals. Per això la «pedagogia» de la Moncloa encara no ha arribat, però els arguments que se senten aquests dies a alts càrrecs del PSOE és que creuen que amb la mesura de gràcia es neutralitzaria Puigdemont de dues maneres: l’expresident posaria fi a la campanya de desprestigi contra Espanya que porta sis anys fent des de Brussel·les i ja no podria presentar-se davant els seus com una víctima de l’«Estat repressor».

Una de les persones que més poder ha tingut en el PSC en les dues últimes dècades treu importància al fet que pugui tornar a la política catalana i es converteixi en un risc per a Salvador Illa, guanyador de les últimes eleccions a la Generalitat. ¿De veritat Puigdemont tornarà per ser de nou president d’una autonomia?, es pregunten molts. No en sabem la resposta, una altra incògnita més que el dirigent independentista ha d’aclarir en les pròximes setmanes.