Aragonès es reivindica al Senat davant un PP que centra les seves crítiques a Sánchez

«¿Això sol ser habitual?», li preguntava una treballadora del Senat a una altra companya poc abans de les 10 del matí d’aquest dimecres. Davant seu, vuit càmeres de televisió apuntaven cap a la porta principal de la Cambra alta, per on minuts després va entrar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per fer-se aquest bany de focus que venia buscant. El també dirigent d’ERC va fer el que venia a fer: defensar l’amnistia i recordar les seves línies vermelles per a la negociació amb Pedro Sánchez. Després, va deixar amb la paraula a la boca els 13 presidents autonòmics del PP que, sorprenentment, van salvar de les seves crítiques més dures Aragonès per dirigir-les al president del Govern en funcions.

En català –com també ho ha fet la presidenta de les Balears, Marga Prohens o Alfonso Rueda en gallec– i durant deu minuts, Aragonés va reivindicar l’amnistia com a «pas imprescindible» i «punt de partida» d’un camí que, va dir molt convençut, acabarà en la celebració d’un referèndum. «Acordat» i «reconegut» per tots, això sí. També va posar sobre la taula la millora del finançament de Catalunya, una cosa que va aixecar moltes asprors en els presidents populars, i el traspàs de les competències de Rodalies. El president va acusar el PP d’«atiar l’anticatalanisme» i, buscant empatia per a les seves demandes, va recordar la seva condició de «net d’andalusos».

Amb tot dit, va baixar de la tribuna i, fent valer la seva paraula, va marxar de la Cambra alta sense escoltar els seus homòlegs. Ni un minut va trigar des que va sentenciar que «Catalunya votarà en un referèndum per voluntat, per perseverança i per democràcia» fins que va sortir a la plaça de la Marina Española, on l’esperava el seu cotxe sota la pluja. La cita s’havia acabat per a ell.

Tots contra el PSOE

A l’antic saló de sessions del Senat va començar llavors la desfilada dels 13 presidents autonòmics del PP i de les dues ciutats autònomes. Els tres del PSOE –l’asturià Adrián Barbón, el castellanomanxec Emiliano García-Page i la navarresa María Chivite-, el ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu, i el cap del Govern canari, Fernando Clavijo, no hi van assistir. Amb tot el focus per a ells, els conservadors van criticar la marxa d’Aragonès, tot i que algun, entre ells el president d’Andalusia, Juanma Moreno, li va agrair la seva assistència. No van fer el mateix amb Pedro Sánchez i la resta de membres del Govern, a qui van criticar per no assistir a la cita.

La premissa sobre la qual va pivotar el discurs dels conservadors va ser denunciar que l’amnistia suposa atorgar a l’independentisme la categoria de «víctima». «No seria perdonar, seria demanar-los perdó», va sentenciar Moreno i ho va repetir després Prohens. «Si aquesta indignitat triomfa, aviat no hi haurà espanyols», va arribar a dir la madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Després, van desplegar una tirallonga d’acusacions contra el cap de l’Executiu en funcions per «mantenir el poder a costa del que sigui» i «subhastar Espanya a canvi d’uns mesos més de poltrona». Tot, van insistir una vegada i una altra, per aconseguir els set vots de Junts.

«El problema no és que l’independentisme vulgui imposar les seves exigències, el realment greu és que hagin trobat un polític que tingui la voluntat de satisfer-les», va denunciar el president de Múrcia, Fernando López Miras. Entre els més crítics va estar el cap de l’Executiu aragonès, Jorge Azcón, que va ser taxatiu a l’afirmar que el referèndum i l’amnistia que Sánchez negocia són «il·legals, sense gènere de dubtes». «Seré un president rebel davant qualsevol intent de trencar la unitat d’Espanya», va clamar. El mateix va fer la seva homòloga extremenya, María Guardiola.

La resposta

No només hi haurà rebel·lió. També van avisar que, com ja va dir Alberto Núñez Feijóo, portaran qualsevol llei d’amnistia o un futur referèndum davant la Justícia. El mateix faran davant qualsevol favor econòmic que rebi Catalunya. Justament, la possible condonació del deute va ser un dels punts més criticats pels populars. Referent a això, van aprofitar per reclamar un nou sistema de finançament –evitant les contradiccions que conviuen dins del PP– i molts d’ells van atribuir al Govern les carències dels seus territoris.

Notícies relacionades

L'Audiència Nacional obre una investigació per determinar si l'apagada va ser ciberterrorisme

Sánchez descarta un problema d’«excés de renovables» en l’apagada i assenyala que exigirà responsabilitats a les elèctriques

A excepció de Vox, la resposta de la resta de formacions va resultar unànime, denunciant l’ús partidista que el PP fa del Senat. «El PP ha vingut aquí a continuar avivant l’enfrontament amb Catalunya per agafar quatre vots», va resumir la portaveu d’ERC, Sara Bailac, abans de criticar que els conservadors no hagin fet «ni una sola proposta».

«No utilitzin la seva majoria absoluta per desvirtuar la Cambra i a sobre vulguin que col·laborem», els va dir del portaveu del PSOE, Juan Espadas, l’únic socialista que va intervenir en el debat. Qualificant la sessió d’un «atac preventiu», va evitar pronunciar-se sobre l’amnistia –només va dir que tots els pactes seran dins de la Constitució– i va criticar les polítiques del PP que creen «desigualtat». Dels 13 presidents conservadors que van posar el crit al cel per l’absència de Sánchez només en quedava un a la sala, Juanma Moreno, –contra qui Espadas va perdre les eleccions autonòmiques– per escoltar les seves paraules.