Catalunya acapara els focus del Senat: del 155 a la visita exprés d’Aragonès

La convocatòria forçada pel PP de la Comissió General de Comunitats Autònomes –un dels òrgans més rellevants del Senat i menys utilitzat– per debatre l’amnistia ja era prou suculenta perquè aquest dijous es desplacés tota l’atenció a la Cambra alta. El va rematar l’assistència exprés de Pere Aragonès. Des del 2010, cap president de la Generalitat s’havia passejat pels passadissos del Senat per assistir a aquesta comissió. L’últim va ser el socialista José Montilla. Conforme a aquest interès, gairebé una desena de càmeres de televisió van pul·lular pels passadissos a la caça del president, de qualsevol gest o paraula.

No és estrany. En plenes negociacions amb Sánchez de cara a la investidura, el dirigent d’ERC va acudir a la Cambra alta per donar la batalla als presidents autonòmics del PP, explicar les seves exigències per recolzar Sánchez i defensar l’amnistia i el referèndum. Entre els conservadors n’hi va haver més d’un que li va agrair la seva presència i va aplaudir la seva voluntat de comparèixer a la Cambra territorial.

Lleis i promeses

No obstant, aquest protagonisme de l’assumpte català no és nou. El desembre passat el Senat també va aconseguir copar titulars i minuts de ràdio i televisió. L’assumpte va resultar ser menys gratificant que la cita de dijous. Durant la tramitació de la llei per derogar el delicte de sedició i reformar el de malversació –un gest de Sánchez per aplanar l’aprovació dels últims Pressupostos Generals de l’Estat–, el Tribunal Constitucional va adoptar la decisió de paralitzar dues disposicions de la norma, després d’un recurs presentat pel PP, per desbloquejar la renovació d’aquest mateix òrgan. Dies després, la Cambra alta va donar el ‘sí’ definitiu a la supressió de la sedició. Una altra vegada, el Senat en el focus.

Notícies relacionades

Junts votarà en contra de reduir la jornada si no s’adapta a les pimes

La jutge processa el germà de Sánchez per tràfic d’influències

Si un vol, pot fins i tot remuntar-se a maig del 2019, després de les primeres eleccions generals celebrades aquell any, i comparar la repercussió de la sessió constitutiva del Senat en aquell moment amb l’ocorreguda l’agost passat. Diferències entre les dues situacions n’hi ha moltes, però una d’aquestes és clau: l’exconseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència Raül Romevava arribar a la Cambra alta custodiat per la Guàrdia Civil per prometre el seu càrrec, del que després va ser suspès.

Tot i així, el moment de més rellevància del Senat, no només dels últims temps, sinó de la història democràtica, es va produir el 27 d’octubre del 2017 quan va fer ús d’una de les dues competències exclusives de què gaudeix: l’aprovació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia de Catalunya. Aquell dia, la Cambra va ser un formiguer de polítics i periodistes que comentaven en grupets el que estava passant en el ple i, a més, tenien un ull posat en la reacció del Parlament. Aquell dia va començar l’estranya relació entre la fama del Senat i Catalunya.