¿Qui pot portar al Tribunal Constitucional l’amnistia de Puigdemont? 3 claus

Aquestes són les claus per saber qui pot acudir a l’òrgan de garanties i sota quines condicions:

Tant el jutge Llarena com l’advocat Gonzalo Boye, en nom de Carles Puigdemont i dels exconsellers que el van acompanyar en la fugida d’Espanya i que també són eurodiputats, Toni Comín i Clara Ponsatí, es remeten a l’article 35 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional per defensar la seva posició. Aquest precepte preveu que els jutges o tribunals, «d’ofici o a instància de part», elevin una qüestió d’inconstitucionalitat si consideren que «una norma amb rang de llei aplicable al cas i la validesa de la qual depengui de la decisió pugui ser contrària a la Constitució».

La qüestió només es podrà plantejar «una vegada conclòs el procediment i dins del termini per dictar sentència, o la resolució jurisdiccional que procedís, i haurà de concretar la llei o norma amb força de llei la constitucionalitat de la qual es qüestiona, el precepte constitucional que se suposa infringit i especificar o justificar en quina mesura la decisió del procés depèn de la validesa de la norma en qüestió».

En el sumari, que és el tipus de procediment obert per investigar el procés, el jutge d’instrucció conclou el sumari, però no pot arxivar-lo o obrir judici oral perquè aquestes decisions depenen de la Sala Penal. És a dir, que serà la sala presidida per Manuel Marchena la que en el seu cas elevi una qüestió d’inconstitucionalitat al TC perquè revisi l’amnistia, no només a l’hora d’aplicar-la al president d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de condemnats l’octubre del 2019 per l’1-O, sinó també a Puigdemont i els processats en rebel·lia.

En el procediment abreujat, previst per a delictes amb penes inferiors, sí que és el jutge d’instrucció el que dicta el sobreseïment o obre judici oral. Això significa que en les causes relatives al procés que es puguin veure afectades per l’amnistia, investigades en un procediment abreujat, com poden ser les relatives a desordres públics, serà el jutge d’instrucció el que podrà dirigir-se al TC si qüestiona la constitucionalitat de la mesura que ha d’aplicar. En els sumaris, el magistrat conclourà el procediment i el remetrà a l’Audiència Provincial corresponent perquè apliqui la nova llei o, si dubta de la seva constitucionalitat, elevi una qüestió al TC.

Notícies relacionades

El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança

Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

La llei reguladora del TC explica que, per adoptar una decisió definitiva en relació amb el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat, «l’òrgan judicial escoltarà les parts i el fiscal perquè en el termini comú i improrrogable de 10 dies puguin al·legar el que desitgin sobre la pertinència» de plantejar-la, o «sobre el fons d’aquesta; seguidament i sense més tràmit, el jutge resoldrà en el termini de tres dies. L’esmentada interlocutòria no serà susceptible de recurs de cap mena».

Elevar aquesta qüestió «originarà la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el TC es pronunciï sobre la seva admissió. Produïda aquesta, el procés judicial es mantindrà suspès fins que resolgui definitivament sobre la qüestió». D’aquesta manera, segons la llei del tribunal, l’aprovació d’una llei d’amnistia no significarà la tornada immediata de Puigdemont a Espanya sense temor de ser arrestat ni la rehabilitació dels condemnats.