El Govern critica el «nacionalisme ranci i anticatalanista» d’Ayuso al Senat

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha carregat aquest divendres contra el discurs d’un nacionalisme «ranci, exacerbat i anticatalanista» que segons el seu parer va fer ahir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la sessió de la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat.

En una roda de premsa després de la celebració de la comissió mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona, Vilagrà ha defensat la necessitat que el president del Govern, Pere Aragonès, assistís a la sessió, malgrat ser l’únic president autonòmic que no era del PP.

«Si no hi haguéssim estat, l’únic que s’hauria sentit hauria sigut la veu, el protagonisme, d’una presidenta Ayuso amb un to absolutament superb, desgranant propostes i arguments d’un nacionalisme ranci, exacerbat i anticatalanista», ha remarcat Vilagrà.

«Per tant, no podíem deixar aquest espai buit», ha afegit la consellera, que ha valorat «molt positivament» el discurs d’Aragonès.

Segons Vilagrà, Aragonès «va anar a defensar Catalunya i els consensos del país»: «L’amnistia, com a punt final del procés de repressió, l’autodeterminació i el benestar de la ciutadania».

Negociacions complexes

Sobre les negociacions per a la investidura del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, Vilagrà ha dit que no han avançat respecte a dimecres passat, quan va dir que estaven «encara molt verdes», i ha apuntat que les converses són «complexes» i «llargues».

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

D’altra banda, ha indicat que per aconseguir la investidura hi ha d’haver avenços en matèria d’«amnistia, autodeterminació i benestar», i ha avisat que en les dues últimes carpetes «no s’han aconseguit».

Quan li han preguntat per Rodalies, ha reiterat la seva demanda del traspàs «íntegre» del servei, malgrat que el PSC ha expressat la seva oposició a cedir les vies i línies que vagin més enllà del territori català, i ha afirmat que «si hi ha voluntat política es troben mecanismes per superar els esculls».