El Consell de la República obre una nova etapa després de cinc anys sota la batuta de Puigdemont

Va ser el llavors líder del Govern Quim Torra –avalat per Junts– el que va dibuixar tota la pompa i transcendència a la creació del Consell el 30 d’octubre del 2018 al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. «El Consell per la República l’ha de presidir el president Puigdemont. I vista la importància els últims mesos de la internacionalització del procés, justament per totes les accions que ell ha emprès o en les quals s’ha vist implicat, per a nosaltres és essencial», va asseverar Torra. «Els exiliats són reconeguts per tot arreu com uns líders demòcrates que justament poden viatjar per tot el món, excepte per Espanya», va afirmar. 

Però ben aviat ERC va ficar la banya en un forat. Abans de l’etapa del Consell, el llavors titular d’Exteriors del Govern, Ernest Maragall, va deixar clar que «sens dubte» el Govern no finançaria l’organisme i que l’única via serien les «aportacions» voluntàries, com li passa a l’ANC o a Òmnium Cultural.

El Consell va tractar i segueix mirant de representar tot l’independentisme a l’exterior. Però també des d’un principi ERC va donar un perfil molt baix a la seva representació en el Consell. Avui, cinc anys després, el nucli dur de l’organització el controla Junts, ja que tant Puigdemont, president, com Toni Comín, vicepresident, són eurodiputats de Junts. A més, Antoni Castellà, integrant de la direcció, és diputat de Demòcrates en el grup de JxCat al Parlament. També Aurora Madaula, vicepresidenta de la formació postconvergent, ocupa la direcció de l’organització, junt amb Lluís Llach, entre d’altres. Llach s’ha caracteritzat per un atac molt sever al líder d’ERC, Oriol Junqueras, amb qui va mantenir una gran aliança.

La CUP i ERC s’han anat desmarcant del Consell. Els anticapitalistes no donen suport formal a aquest organisme i no hi estan com a tals en la direcció. Esquerra ha mantingut sempre un contacte de perfil baix. En els últims mesos, es va produir l’enèsim intent d’aglutinar tots els actors polítics i socials del sobiranisme sota el paraigua del Consell. ERC finalment es va desmarcar de l’operació quan va constatar que es pretenia construir un relat molt pròxim al de Junts, sobretot en relació amb l’estratègia independentista per seguir i amb el valor que va tenir el referèndum de l’1-O. El Consell s’erigeix com el guardià de la legitimitat d’aquesta consulta i afirma que aquests resultats són vinculants i, per tant, es podria proclamar la independència. Els republicans, però, han deixat clar públicament que el referèndum del 2017 no té prou legitimitat per a tal proclamació secessionista, malgrat que llavors van pressionar perquè sí que es plantegés.

Aquestes dues posicions estan escrites i reiterades moltes vegades, en l’independentisme. El Consell basa el seu treball en el text ‘Preparem-nos’, bressol de l’anomenada «confrontació intel·ligent» que defensa Puigdemont a Junts sota el document ‘Reunim-nos’.

Puigdemont ha fet descansar les seves actuacions a l’exterior en el Consell. La seva residència a Waterloo està presidida per una placa amb el nom de Casa de la República. I les batalles jurídiques que ha entaulat a Alemanya, Sardenya i Bèlgica contra les ordres de detenció cursades pel Tribunal Suprem són algunes de les principals fites de la seva trajectòria, segons el relat del Consell. A més, en el pla teòric, l’organisme afirma que és el principal baluard del referèndum i que pot portar a terme accions que la Generalitat no es pot permetre pel límit legal de l’Estat.

El Consell té i ha tingut un lideratge indiscutible i ha exhibit múscul en actes com el míting multitudinari de Perpinyà el 2021 davant milers de persones. En totes aquestes ocasions, Puigdemont ha carregat contra l’Estat i contra ERC. A Peripinyà l’encarregada de carregar amb tot va ser l’eurodiputada Clara Ponsatí, que finalment també va deixar el Consell al considerar que està «supeditat a les dinàmiques de la política i el Govern autonòmics».

Puigdemont va llançar dards de manera molt directa fa un any en el cinquè aniversari del referèndum, en un missatge en el qual va advertir Aragonès que «mentre es gestiona l’autonomia cal preparar la independència» i va insistir que el referèndum va ser vàlid i «no s’ha de tornar a fer». En aquest acte, representants d’ERC com Carme Forcadell, empresonada pel referèndum, van ser esbroncats amb crits de «traïdora». En aquest sentit, Puigdemont va guardar silenci.

Però el Consell no només ha tingut conflictes amb altres actors independentistes. La mateixa estructura d’aquesta entitat ha generat molts mals de cap interns. I és que ha decidit crear una cosa semblant a institucions paral·leles a les de Catalunya: un govern, un parlament i una sèrie d’organismes locals. Tot això ha generat que l’Assemblea, que seria el parlament paral·lel, hagi qüestionat les decisions de la direcció (del govern, per continuar amb el símil institucional) en llargues i tortuoses reunions telemàtiques en les quals s’ha recreat el funcionament d’un hemicicle, amb una presidència, una taula i una sèrie de torns de paraula en què s’ha discutit fins al més petit detall intern.

Això ha desembocat en una duríssima carta de 30 dels 130 representants de l’assemblea (escollits en alguns casos per un escàs nombre de vots en les bases locals) en què acusen la direcció d’autoritarisme i gestió econòmica qüestionable. Prèviament, Comín ja havia anunciat internament una reestructuració que a la pràctica talla les ales a l’assemblea i concentra el poder en la direcció.

Comín repeteix públicament que el Consell és decisiu i que si en lloc de més de 100.000 associats en tingués un milió, la independència de Catalunya estaria més a prop. Una vegada recol·locat el poder intern en mans de la cúpula, el futur d’aquest organisme és incert, en especial si es consuma l’amnistia i es produeix el retorn de Puigdemont a Catalunya.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

A més, la consulta per la qual es va suprimir el pes de l’assemblea va comptar amb una participació ínfima. I a l’objectiu d’aglutinar el sobiranisme, també de la mà de Puigdemont, no s’hi ha arribat, com també va passar amb l’organisme La Crida.

El Consell, de moment, es manté com un creador d’opinió i de posició política en l’independentisme amb tesis molt pròximes a les de Junts. Si hi ha pacte i Puigdemont torna a Catalunya, aquesta associació perdrà bona part de la seva força i de l’àuria de lluita exterior per la independència. El que és segur és que el president Aragonès no organitzarà aquests dies un acte com el de Torra a Palau per celebrar els cinc anys del Consell.