El cas del despatx que va fundar Montoro, cinc anys encallat per xocs entre el jutge i els fiscals

El cas del despatx que va fundar l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro es manté encallat des de fa cinc anys per desavinences entre el jutge i la fiscal, però també entre la mateixa Carmen García Cerdán i el seu cap en Anticorrupció, Alejandro Luzón. Aquests xocs han tingut incidència en la tasca dels investigadors dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil, que s’han vist obligats a frenar les seves indagacions.

El primer d’aquests xocs es va produir després que el titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona ordenés a la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra i a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que intervinguessin les converses de quatre investigats amb els sistemes de control de comunicacions denominats Siltec i Golf Reliant-12, respectivament.

No obstant, la fiscal d’Anticorrupció que porta la causa, Carmen García Cerdá, va interposar un recurs en el qual demanava a l’Audiència Provincial de Tarragona que anul·lés la decisió del jutge d’intervenir els telèfons dels sospitosos.

Drets fonamentals

La responsable del ministeri fiscal va considerar que l’instructor no havia valorat «de manera correcta els diferents indicis» descoberts pels agents, i no estava justificada «l’adopció d’una mesura tan invasiva en els drets fonamentals» com és la gravació de les trucades, per la qual cosa demanava que revoqués la interlocutòria i es deixés sense efecte.

L’Audiència de Tarragona va acabar donant la raó a la fiscal, al considerar que la decisió del jutge se sustentava en una denúncia anònima, per la qual cosa va impedir que els sospitosos fossin gravats per la Policia Judicial.

Uns mesos després, la fiscal va tornar a enfrontar-se a una altra decisió de l’instructor, que el 5 de juny del 2022 havia rebutjat aixecar el secret de les actuacions. García Cerdá basava la seva petició en el fet que els investigats no coneixien les indagacions a què estaven sent sotmesos, que s’havien obert el 2018, al ser secretes.

«Extrema complexitat»

En aquest cas, l’Audiència de Tarragona va mantenir la decisió del jutge de mantenir el secret per «tractar-se d’una causa d’extrema complexitat» i perquè si es conegués «podria posar-se clarament en perill: la sala no té el més mínim dubte que la pretensió del ministeri fiscal comprometria greument el resultat de la investigació en procés», diu una interlocutòria de desembre del 2022, que defineix la tasca del jutge com a «acurada, complexa i metòdica».

El tercer dels xocs que s’han produït en el cas, i el que més ha frenat les indagacions, va tenir lloc en el si de la mateixa Fiscalia Anticorrupció. Carmen García Cerdá, que tenia en el seu poder correus electrònics d’Hisenda que apuntaven a un delicte de revelació de secrets, ja que segons expliquen fonts del cas a aquesta redacció alts funcionaris del ministeri haurien facilitat documentació confidencial, pretenia reclamar els documents adjunts dels ‘e-mails’ inclosos en la causa. No obstant, el seu cap en Anticorrupció no ho va considerar necessari.

Per això García Cerdá va recórrer a l’article 27 de l’Estatut Fiscal, amb la intenció de mostrar la seva discrepància amb les ordres rebuda del seu cap, que no era partidari de practicar més diligències en relació amb els documents adjunts als correus que havien aparegut en la causa.

Junta de fiscals

En la Junta de fiscals de 26 de setembre en la qual es va sotmetre l’assumpte, Luzón va obtenir el suport de 19 companys, mentre que només cinc van apostar per García Cerdá, cosa que significa que les diligències que ella considerava necessàries perquè avancés la instrucció no es realitzaran.

Aquesta situació ha paralitzat de fet les indagacions desenvolupades pels Mossos i l’UCO de la Guàrdia Civil, cossos que davant la impossibilitat d’avançar més les van donar per finalitzades fa gairebé un any, segons assenyalen les fonts consultades.

El Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, del qual és ara titular el magistrat Rubén Rus Vela, va obrir el 2 d’agost del 2018 aquest procediment, que es manté secret des d’aleshores. El desembre del 2021, l’instructor va acordar investigar quatre persones. Tres d’elles són el president executiu d’Equip Econòmic i excap de gabinet de Montoro al Ministeri d’Hisenda, Ricardo Martínez Rico; i els socis directors de la firma Manuel de Vicente-Tutor i Salvador Ruiz Gallud, que va dirigir l’Agència Tributària entre el 2001 i el 2004. No ha transcendit qui és la quarta persona investigada.

«Comissions encobertes»

L’instructor investiga si aquests membres d’Equip Econòmic (EE), el despatx que va fundar el 2006 l’exministre del PP, van utilitzar en benefici dels seus clients les seves «influències» entre «alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d’Hisenda», segons especifica una interlocutòria de l’Audiència Provincial de Tarragona, el contingut de la qual va ser avançat per aquesta redacció. En algunes de les dates investigades, el mateix Montoro era el ministre d’Hisenda.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La resolució judicial, que es basa en el contingut dels oficis policials, relata que es tractaria d’«una trama la finalitat de la qual no seria cap altra que la d’intervenir i influir decisivament en reformes legislatives favorables per a les empreses gasístiques englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AGGIM)».

I per obtenir aquestes «influències», haurien contractat els serveis de la mercantil Equip Econòmic, de la qual Montoro assegura estar desvinculat des del 2008. Afegeixen els oficis policials que les quantitats obtingudes pels serveis esmentats, «per la seva quantia i buit valor jurídics», podrien ser «les comissions encobertes per a la consecució de les reformes legislatives preteses», destaca la interlocutòria de gener del 2022 revelada per aquesta redacció.