El PSC demana fugir de «personalismes i partidismes» per resoldre el conflicte a Catalunya

En ple estira-i-arronsa per la reclamació de Junts que hi hagi un mediador per guiar la negociació entre les dues parts durant la legislatura i el reconeixement nacional de Catalunya com a subjecte polític, el PSC ha irromput en el debat –malgrat que dia sí dia també se cenyeix a la «discreció»– per reclamar que es fugi de «personalismes» i de «partidismes» i aconseguir així que la interlocució no se’n vagi en orris. Es tracta, ha advertit Salvador Illa, d’aprofitar l’«ocasió excepcional» que, segons el seu parer, brinda l’aritmètica de la investidura en què treballa Pedro Sánchez per aconseguir posar fi al conflicte polític a Catalunya. Un discurs que col·lideix amb el fet que els independentistes consideren que l’amnistia no és un punt d’arribada, com va transmetre aquesta setmana el president Pere Aragonès al Senat, sinó un punt de partida per abordar el que considera que és el gran nus gordià: que els catalans decideixin la relació amb l’Estat.

El líder del PSC ha esquivat ficar-se on no el demanen al ser preguntat sobre si és partidari o no del mediador que demana Carles Puigdemont, tot i que sí que ha fet una breu referència a la pregunta sobre quina consideració ha de tenir Catalunya. «Tant l’Estatut com la Constitució són clars», ha etzibat. En els dos textos, el concepte que impera és el de «nacionalitat», tot i que sense la referència a «minoria» que, segons publica ‘La Vanguardia’, podrien estar remenant les dues parts negociadores i que connectaria amb l’estratègia de defensa judicial de Puigdemont a escala europea. L’expresident i líder moral de Junts exigeix que hi hagi un acord «històric» en termes de reconeixement.

Notícies relacionades

¿Hi ha encaix jurídic per a un referèndum a Catalunya? Les 7 vies que ja va dibuixar la Generalitat

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

«No toca ara ni buscar la foto ni solucions a situacions que cada un pot tenir ni aprofitar la conjuntura per a projectes polítics en clau particular», ha sentenciat sense esmentar, aquesta vegada, la petició de referèndum que fa ERC i l’amnistia que forma part de l’epicentre de les negociacions. En tot cas, sobre aquesta exoneració de les causes del procés que tantes ampolles aixeca a la dreta, Illa ha advertit que és hora d’actuar de «bona fe» i pensant en el país que «es deixarà a les generacions futures» ara que està en joc tant la governabilitat d’Espanya com el que considera que pot ser una «solució» a un conflicte que «ha consumit massa energia» tant a Catalunya com a Espanya.

I és que a les files socialistes impera el convenciment que l’amnistia pot tenir el mateix efecte que van tenir els indults per desescalar la tensió i, alhora, desactivar la força electoral de l’independentisme. No obstant, tot i que no posin el referèndum com a condició ‘sine qua non’ per donar el seu ‘sí’ a Sánchez, ERC advoca per l’acord de claredat per fixar les bases d’una votació i Junts, que ha deixat clar que no renunciaran verbalment a la via unilateral per assolir les seves aspiracions, situa l’autodeterminació en una segona fase per abordar-la durant la legislatura aprofitant que els seus vots seran clau per al PSOE.