¿Hi ha encaix jurídic per a un referèndum a Catalunya? Les 7 vies que ja va dibuixar la Generalitat

Elaborar un document així té una doble dificultat: la primera, trobar una via que eventualment pugui avalar l’Estat. La segona, trobar a hores d’ara una via que algú no hagi formulat ja abans en va. Des del 2013, la Generalitat ha rebut fins a quatre informes –2013, 2014, 2016 i 2019– sobre la legalitat de fer un referèndum que contenien almenys set propostes diferents. A més, tres d’aquests els ha firmat l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) –dependent de la Generalitat– que és l’organisme que, de nou, ha rebut l’encàrrec de fer-ho.

Aquestes són les vies que s’han proposat fins ara:

Una de les vies ja assajades per l’independentisme és apel·lar a l’article 150.2 de la Constitució, que estableix que l’Estat podrà «transferir o delegar» a les autonomies matèries de la seva titularitat. Per exemple, es defensa des de Catalunya, la de convocar un referèndum. El 2013 el Parlament ja va portar al Congrés la petició al Govern de cedir la potestat per a «autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya». Ningú el va impugnar, però va rebre un cop de porta: 299 vots en contra, 47 a favor i 1 abstenció. ¿Es podria tornar a intentar buscant una majoria diferent? Podria, tot i que després tocaria vèncer la probable resistència del Tribunal Constitucional i de PP i Vox. Aquesta és una via que Aragonès ja va citar el 2021 al cap de poc de ser investit i després de reunir-se per primera vegada com a president amb el cap del Govern en funcions, Pedro Sánchez.

Una altra de les vies citades pels informes anteriors de l’IEA és apel·lar a l’article 92 de la Constitució, que preveu que es puguin fer referèndums sobre «decisions polítiques de transcendència especial». Un article desenvolupat després per una llei orgànica de 1980 amb què es va convocar el 2006 la votació de l’Estatut. És una opció que va citar recentment l’expresident Carles Puigdemont en la conferència en què va explicar les condicions de Junts per a la investidura. El problema és que el Constitucional ja ha avisat que no pot servir per preguntar per la secessió. Aquesta serà també una de les claus del nou informe de l’IEA. La qüestió no serà trobar només el camí, sinó també l’objecte de la pregunta. No és el mateix preguntar sobre la independència, que sobre el «futur polític», que sobre l’Estatut.

Aquesta és una opció que ha apuntat com a possible el mateix Tribunal Constitucional en la seva jurisprudència relativa al procés: emprendre una reforma de la Carta Magna per donar encaix al referèndum sobre la independència que es proposa des de la Generalitat. Malgrat això, és una reforma de tal calat que ni l’independentisme s’ha mostrat mai disposat a emprendre. A més, alguns sectors d’aquest moviment –també ho apuntava l’IEA en un document del 2019– consideren que obrir la Constitució podria provocar l’efecte contrari. Un risc de «recentralització» de l’estat autonòmic i «el tancament del model territorial».

Aquesta és la llei que va elaborar el Parlament pensant en la consulta del 9 de novembre del 2014, que al final no es va organitzar amb aquesta norma i que va acabar amb els seus màxims responsables condemnats per la justícia. Aquest no seria, estrictament, el format de referèndum que demana el president. S’ha utilitzat en alguns casos com per exemple per decidir si es creava la comarca del Moianès. També es va plantejar com l’instrument per preguntar als ciutadans si estaven d’acord amb els Jocs Olímpics d’hivern –com que no hi va haver jocs, no hi va haver votació–. El Constitucional ja va advertir que no servia per preguntar sobre la independència.

El 2010, en el tram final del tripartit i fins i tot sense el procés en marxa, el Parlament va elaborar una llei catalana de consultes referendàries. Es donava a la Generalitat i el Parlament el poder per impulsar i organitzar-les, tot i que es fixava la necessitat d’una autorització prèvia de l’Estat. Tot i que llavors el debat sobre la independència era pràcticament inexistent, va ser impugnada pel llavors govern del PSOE. Es va plantejar al seu dia com a mecanisme per fer la consulta del 2014, però el 2017 el Constitucional va anul·lar per unanimitat la part més substancial d’aquesta llei.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El març del 2019, quan el Tribunal Suprem encara no s’havia pronunciat sobre els líders independentistes empresonats per l’1-O, l’IEA va presentar un nou informe amb «dues vies no explorades» per a la celebració d’un referèndum. La primera era la presentació per part del Parlament al Congrés d’una llei orgànica que de «forma singularitzada» plantegés la celebració a Catalunya. En definitiva, elaborar des de Catalunya una norma de rang estatal que permetés fer una consulta al territori català, per exemple respecte «al grau d’autogovern». Com a derivada, es proposava reformar la llei orgànica de 1980. Aquesta proposta anava firmada, entre altres, pel politòleg Marc Sanjaume, que ha liderat l’informe acadèmic sobre l’acord de claredat.

En aquest mateix informe s’apuntava una segona proposta que passava per una reforma constitucional, però en aquest cas de manera quirúrgica. En concret, s’advocava per afegir una «disposició addicional» a la Carta Magna per a la «celebració d’una consulta referendària a Catalunya». La virtut del moviment, es va defensar llavors, és que és precisament en les disposicions addicionals on es recullen les singularitats territorials, com «els drets històrics» dels «territoris forals» –Navarra i Euskadi–. En aquest mateix informe es documentaven 79 referèndums d’independència celebrats entre 1945 i 2019 per tot el món. Ara, el president, vol afegir Catalunya a la llista.