El bloc progressista del TC es trenca en un recurs sobre restriccions durant el 8M del 2021

Pràcticament des que Cándido Conde-Pumpido va assumir la presidència del Tribunal Constitucional les sentències, sobretot les més polèmiques, han tirat endavant gràcies a la majoria progressista dominant a l’òrgan, per set vots a quatre. Aquesta setmana, el ple ha decidit estimar un recurs de l’UGT (també el va impugnar CCOO) contra la prohibició de la Delegació del Govern de Madrid de celebrar el 8M el 2021, durant el segon estat d’alarma, per la mateixa proporció, però la majoria s’ha format amb membres de les dues sensibilitats.

El mateix Conde-Pumpido, partidari de rebutjar el recurs del sindicat contra la prohibició de celebrar el dia de la dona a la madrilenya plaça de Cibeles quan encara hi havia restriccions per la pandèmia de la covid, ha quedat en minoria. Amb ell han votat la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, i les magistrades María Luisa Segoviano i Laura Díez, que era la ponent de la sentència inicial, que ha quedat descartat després de les deliberacions.

A favor d’estimar el recurs d’UGT-Madrid han votat Ricardo Enríquez, César Tolosa, Enrique Arnaldo, Ramón Sáez, Juan Carlos Campo i María Luisa Balaguer. Aquests magistrats consideren, i així ho afirmarà la sentència, que la prohibició la manifestació que UGT i CCOO van convocar el 8M a Madrid va vulnerar el seu dret fonamental perquè la decisió del Delegat del Govern va ser desproporcionada, van assenyalar fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO.

Segons l’opinió d’aquests magistrats llavors ja es coneixien les vies de transmissió, hi havia mitjans per evitar contagis, com les mascaretes i la distància personal, així com tests per detectar el contagi. A més, es podia no acudir a l’acte per evitar-ho, perquè ja es coneixien les formes en què es podia evitar. Per això, consideren que en la ponderació de drets afectats ha de prioritzar el dret de manifestació davant el de la salut pública i s’hauria d’haver permès l’acte.

Els quatre magistrats del bloc conservador, a qui han sumat el seu vot els progressistes Juan Carlos Campo, María Luisa Segoviano i María Luisa Balaguer, conclouen que el Govern hauria hagut de permetre la concentració del 8M durant la ‘tercera onada’ de la pandèmia. Segons les fonts consultades, es tracta de la primera vegada que la cort de garanties avala una manifestació en ple estat d’alarma.

Com que la ponència defensada per Laura Díez va quedar en minoria, el tribunal ha nomenat el també membre del sector majoritari Ramón Sáez com a nou ponent perquè elabori un nou text conforme al sentit de la votació d’aquest dimarts. Això suposarà l’estimació del recurs presentat per UGT. 

Concentració per a 250 persones

El recurs es va presentar contra la decisió del llavors delegat de l’Executiu a Madrid, José Manuel Franco, de prohibir «per raons de salut pública» una concentració convocada a les 11.00 i a les 14.30 hores a la plaça de Cibeles, a la qual estimaven que podrien acudir fins a 250 persones.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Més de dos anys més tard, els magistrats del Constitucional han donat la raó al sindicat al considerar que la prohibició de l’Executiu va vulnerar els seus drets fonamentals i que s’hauria d’haver permès la concentració. 

La decisió contrasta amb la decisió adoptada per aquest mateix òrgan que va avalar la decisió del Govern de prohibir una marxa convocada cap al Parlament andalús, a Sevilla, durant el primer estat d’alarma, l’abril del 2020, en un moment en el qual es va prioritzar el dret a la protecció de la salut i el dret a la vida. A més, el mes d’abril passat es va confirmar la constitucionalitat d’una manifestació convocada a Vigo per l’1 de maig del 2020, al considerar que no es donaven les circumstàncies que permetessin l’exercici del dret de reunió per la situació excepcional derivada de la pandèmia.