Espanya encarrega un estudi sobre el cost de l’oficialitat del català a la Comissió Europea

Segons han explicat fonts europees, en el debat han intervingut una dotzena d’estats membres. Albares els ha explicat com planegen abordar les principals preocupacions que encara tenen, en primer lloc quant al cost que tindria introduir tres noves llengües en el règim lingüístic de la UE. Per a això, la presidència espanyola de la UE ha encarregat, segons les mateixes fonts, a la Comissió Europea que presenti una estimació de costos llengua per llengua. Espanya ha pres nota de tots els comentaris sobre els recels polítics, jurídics i pràctics de la seva sol·licitud i a partir d’aquests actualitzarà ara la proposta presentada al setembre.

«Diversos estats membres han reiterat que estan disposats a continuar treballant-hi, però n’han demanat una anàlisi més detallada i treballar per examinar-ne totes les implicacions», han explicat fonts europees. Espanya, segons les mateixes fonts, ha pres nota dels comentaris realitzats en l’última reunió sobre diversos aspectes polítics, jurídics i pràctics de la seva sol·licitud i els tindrà en compte de cara a l’actualització de la proposta.

Segon debat polític

Es tracta de la segona vegada que els ministres d’Assumptes Generals (CAG) debaten la iniciativa espanyola després de la presentació de la proposta el 19 de setembre. Com en aquella ocasió, de nou ha sigut el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, qui ha pres la paraula per presentar un informe oral de progressos amb què mirar de resoldre els dubtes jurídics, legals i econòmics dels col·legues europeus. Albares s’ha centrat, segons ha explicat, en dos elements: el cost i l’especificitat del cas espanyol. 

El cap de la diplomàcia espanyola ha reiterat que Espanya assumirà «integralment» el finançament de la iniciativa i que farà passos per formalitzar aquest compromís i ha recalcat que la reforma se circumscriu «exclusivament a Espanya per unes circumstàncies i unes condicions molt específiques que converteixen les llengües espanyoles en un cas únic dins de la UE», ha dit a l’arribar a la reunió. El Govern espanyol ha tornat a esgrimir, com ja va fer al setembre, que les tres llengües estan reconegudes «com a oficials» a la Constitució, que s’utilitzen al Parlament, tant al Congrés com al Senat, i que hi ha acords administratius amb pràcticament totes les institucions europees –excepte amb el Parlament Europeu– des de fa dècades. 

«Espanya va introduir còpies certificades dels tractats de les tres llengües i tenen un amplíssim ús, que en el cas del català supera els 10 milions de parlants, cosa que les fa molt rellevants, amb un nombre de parlants molt superior a la majoria dels idiomes que estaran avui representats a la mesa del Consell», ha explicat Albares, que ha recordat a la resta de col·legues que els tractats europeus també avalen la proposta espanyola. «Els tractats reflecteixen el respecte per part de la UE de la identitat nacional de cada país reflectida en les seves estructures constitucionals com és el cas de la cooficialitat de les llengües espanyoles. Els tractats també avalen el règim lingüístic europeu indicant que es tracta de llengües que són parlades en tot o part d’un Estat i el multilingüisme és un valor de la UE.

Letònia diu ‘no’

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«No crec que en aquest moment ampliem prou el nombre de llengües utilitzades a la Unió Europea. No crec que en aquest moment sigui el tema número u que hàgim de discutir, la qüestió número u. Tenim molts temes sobre la taula, tenim la geopolítica i la posició estratègica d’Europa en el futur. Això és en el que crec que hem de dedicar el nostre temps ara mateix», ha tallat el letó Krisjanis Karins a l’arribar a la reunió.

«La majoria dels països tenien els mateixos dubtes en la reunió anterior. És un tema que es va portar molt ràpidament a discussió, sense cap preparació, ni realment cap presentació sobre a què podria conduir, des d’un punt de vista legislatiu, des d’un punt de vista econòmic. Per descomptat tenim l’esperança d’aconseguir aquestes respostes avui», deia a la seva arribada el finlandès Anders Adlercreutz, que reconeix que la possibilitat d’«utilitzar el teu propi idioma en totes les comunicacions» forma part de «tenir la millor representació possible». «Realment espero que trobem solucions a aquest problema», ha afegit.