Un ‘lobby’ amb influències a Hisenda: les claus de la investigació secreta al despatx que va fundar Montoro

La justícia manté oberta una investigació declarada secreta des del 2018 en relació amb l’activitat del despatx Equipo Económico, fundat el 2006 per qui va ser fins a dues vegades ministre d’Hisenda amb el PP, Cristóbal Montoro, per fins a una dotzena de suposats delictes de corrupció. Segons la Fiscalia especialitzada, els responsables de l’entitat els haurien comès en benefici dels seus clients, a l’utilitzar les seves «influències» entre «alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d’Hisenda», del qual haurien format part anteriorment ocupant llocs de responsabilitat.

La causa contra Equipo Económico –la segona que s’obre contra el despatx, després de la investigació sobreseguda el 2019 per un jutjat de Madrid–, la instrueix el titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, que manté les seves indagacions en secret des del 2018. Segons la documentació judicial a què ha tingut accés aquest diari, les persones que dirigeixen Equipo Económico formarien part d’una trama o organització dirigida a «intervenir i influir decisivament en reformes legislatives favorables», en primer terme per a unes empreses gasístiques englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AGGIM). 

No obstant, la documentació confiscada en el curs de la instrucció fa sospitar els investigadors que l’activitat presumptament delictiva podria haver-se repetit en el cas d’altres clients del despatx o persones assenyalades pels responsables d’aquest, i la investigació es troba a expenses que s’analitzi tota aquesta informació.

Equipo Económico (EE), abans Montoro Asociados i des de l’any 2016 Global Afteli (GA), va ser fundada per Montoro el 2006. En ocasió de la instrucció iniciada el 2017 per un jutge de Madrid, que vinculava el despatx amb uns contractes irregulars amb les cambres de comerç, el llavors titular d’Hisenda amb Mariano Rajoy va defensar que s’havia desvinculat de l’entitat dos anys després de la seva posada en marxa, el 2008. Entre els investigats en la causa oberta a Madrid hi havia el seu germà Ricardo, que va exercir com a conseller del despatx, i els tres actuals responsables, que ara segueixen sota la lupa de la justícia.

 

 

Des del desembre del 2021 existeix una investigació oberta al president executiu de la companyia, Ricardo Martínez Rico, i contra els socis directors de la firma Manuel de Vicente-Tutor i Salvador Ruiz Gallud, que va dirigir l’Agència Tributària entre el 2001 i el 2004. Els dos primers van ser alts càrrecs del Ministeri d’Hisenda, segons confirma la mateixa pàgina web de la companyia. Vicente-Tutor va treballar 13 anys a Hisenda i va arribar a formar part del Comitè de Direcció de l’esmentada institució, mentre que Martínez Rico va ser director del gabinet del ministre Montoro i el 2003 va assumir el càrrec de secretari d’Estat de Pressupostos i Despeses.

La causa contra ells es va formular arran de la troballa casual d’uns correus electrònics del 2013 en els registres a una empresa gasística, a la qual cosa es va sumar una denúncia anònima que apuntava fins a 12 delictes: suborn, frau contra l’administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, malversació, contra la hisenda Pública, blanqueig de capitals, corrupció en els negocis, falsedat en documents, contra la lliure competència i pertinença a organització criminal, si bé serà la investigació la que, al seu final, s’ocupi de fixar una qualificació jurídica dels fets, als quals podria afegir-se revelació de secrets, segons les fonts consultades per aquest diari.

Les indagacions han trobat obstacles a la mateixa Fiscalia Anticorrupció. La fiscal al capdavant de les indagacions, Carmen García Cerdá, va recórrer a un mecanisme poc habitual, l’aplicació de l’article 27 de l’Estatut Fiscal, per mostrar la seva discrepància amb les ordres rebudes del seu cap, el responsable d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, que no era partidari de practicar més diligències en relació amb els documents adjunts als correus que havien aparegut en la causa. A l’al·legar a l’esmentat precepte, va obligar a la celebració d’una Junta de Fiscals per mirar de sumar suports a la seva posició.

No obstant, en la reunió feta el 26 de setembre, passat Luzón va obtenir el suport de 19 companys, mentre que només cinc van apostar per García Cerdá, cosa que significa que les diligències que ella considerava necessàries perquè avancés la instrucció no es practicaran.

Després d’intervenir els ordinadors de Messer Ibérica de Gases, en un registre realitzat a la seva seu a Vila-Seca (Tarragona), els investigadors van trobar correus que els feien sospitar que el modus operandi del despatx per aconseguir influències en l’Administració que beneficiessin els seus clients anaven més enllà dels productors de gas. 

De fet, i en resposta a un recurs de la Fiscalia dirigit a aixecar el secret de les actuacions, la mateixa Audiència Provincial de Tarragona donava compte de l’«extrema complexitat» que presenta la causa i de l’«ingent i complex material confiscat» a finals del 2021, per anunciar l’alta probabilitat que la instrucció es converteixi en «origen de múltiples investigacions derivades». 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El fet és que els investigadors han tingut accés a nombrosos correus electrònics intercanviats entre alts càrrecs de l’Agència Tributària, coincidint amb l’etapa en què Montoro estava al capdavant d’Hisenda, en els quals es feia referència a la situació fiscal de diferents persones, algunes d’elles de rellevància pública, segons les diferents fonts de la investigació consultades i documents a què ha tingut accés aquesta redacció. En el seu cas, no tant per beneficiar-los com en el cas de les empreses gasístiques, sinó més aviat perjudicar-les.

Un dels correus, de setembre del 2017, al·ludeix a la inspecció que alts funcionaris d’Hisenda fan a un periodista, que havia informat en diferents ocasions sobre una querella que havia interposat Anticorrupció l’abril del 2017 contra els directius d’Equipo Económico.