Les vies i el finançament del traspàs de Rodalies encallen la negociació PSOE-ERC

La veu d’alarma l’ha donat el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès. «Sentint-ho, no estem avançant», ha lamentat aquest dimecres. Tot i que no ha donat per tancada la negociació sobre la carpeta del procés, ha explicat sense embuts que el problema és a la carpeta dels trens i els diners. «És en el que s’ha avançat menys», ha dit en una entrevista a Onda Cero.

En el PSOE admeten que el focus d’atenció està en aquests dos assumptes, tot i que no ho veuen tan paralitzat. Des de les eleccions del 23 de juliol, els socialistes han prioritzat els aspectes polítics sobre els econòmics en les negociacions. L’enfocament dels col·laboradors de Sánchez partia de la premissa que el més difícil a l’hora de segellar un acord era l’amnistia sobre el procés i altres iniciatives davant la crisi territorial. Però la mesura de gràcia ja està pràcticament dissenyada, admeten fonts de la direcció del PSOE, i ara es començaran a abordar Rodalies i el finançament autonòmic, assumptes en els quals el protagonisme recaurà sobre la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. 

Si ens fixem en Rodalies, els problemes són dos. El primer és patrimonial. Un traspàs d’aquestes característiques implica la cessió d’una ingent quantitat de patrimoni que passa de les mans de l’Estat a les de la Generalitat: són vies, són trens i són catenàries. Com ja va avisar el PSC la setmana passada, l’Estat no vol desprendre’s de les vies a Catalunya que connecten amb altres autonomies i amb França. Per al Govern són massa quilòmetres als quals renunciar. Per posar-ne un exemple, l’R1 quedaria en mans de la Generalitat, però l’R2 ja no. Aragonès ha insistit aquest dimecres que és «imprescindible un traspàs integral».

Tot i que pugui semblar que tothom vol gestionar Rodalies, en el fons és el que col·loquialment es podria definir com pagar els plats trencats. Des de fa més d’una dècada ha sigut font de problemes i de desgast polític dels que ho han assumit. És per aquesta raó que la Generalitat, malgrat voler assumir la gestió completa, exigeix que el traspàs vagi acompanyat dels recursos necessaris que servirien per a les inversions de millora del servei.

¿Quina xifra suposen aquests recursos? Aquest és el segon problema que Rodalies planteja en la negociació. No es posen d’acord. La Generalitat demana més que el que està disposat a oferir el Govern. Des de la plaça de Sant Jaume no es vol donar una xifra argumentant que podria «interferir» en la negociació. Però, recorrent a l’hemeroteca, es pot veure com ERC parlava en campanya electoral de 4.000 milions. Un informe recent de la Generalitat xifrava en 3.600 el que ha deixat d’invertir Adif en Rodalies entre el 2010 i el 2021.

El finançament

Al marge de Rodalies, l’altre gran problema és el finançament de Catalunya. De nou, la qüestió va de diners i no de procés. Aquí la Generalitat busca la manera de millorar els seus ingressos. ¿Per quina via? La seva preferència seria un «mecanisme de compensació» específic per a Catalunya que injectés recursos extres. Un vestit a mida que difícilment serà acceptat pel Govern

El punt intermedi a aquestes posicions dona una àmplia gamma de possibilitats. Des d’una millora de les inversions a través dels pròxims pressupostos de l’Estat, fins a una condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquí, de nou, la Generalitat juga a la badada perquè considera que revelar les seves cartes debilitaria la seva posició en la negociació. Millorar el finançament també tindria una repercussió directa en l’àmbit estricte de la política catalana. El cas és que obriria la porta a tenir uns millors pressupostos públics per al 2024, una cosa rellevant si Aragonès vol trobar algun soci que els aprovi.

L’optimisme socialista

L’entorn de Sánchez creu que no hi hauria d’haver aquí grans problemes per a l’entesa. Tot i així, el nou mantra dels socialistes és que «res està acordat fins que tot estigui acordat». És a dir, que tot en aquesta negociació està relacionat entre si. Inclosos els futurs i de moment encara hipotètics pactes amb ERC i Junts, perquè una de les grans preocupacions dels col·laboradors de Sánchez és que els republicans no se sentin perjudicats respecte als postconvergents. Per això, expliquen en el PSOE, les converses van «en paral·lel», buscant un «equilibri» entre tots dos. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A la Moncloa creuen que l’acord firmat dimarts per Sánchez i Yolanda Díaz pot contribuir a «accelerar» l’entesa amb els partits independentistes. El document es compromet a «impulsar» un «nou model de finançament autonòmic que garanteixi els recursos necessaris perquè la ciutadania disfruti de serveis públics de qualitat» i «corregeixi l’infrafinançament de determinades comunitats».

L’acord amb Sumar només cita València, perquè Compromís forma part de la coalició d’esquerres, però en aquest apartat també hi ha inclosa Catalunya. No obstant, malgrat el compromís, en el PSOE reconeixen que aprovar un nou sistema durant aquesta legislatura, si finalment es posa en marxa, serà molt difícil, ja que no convé fer-ho sense comptar amb el PP, que governa en 12 de les 17 autonomies.