La investigació secreta al despatx fundat per Montoro inclou correus sobre la situació fiscal de Rato

El procés judicial que instrueix en secret des del 2 d’agost del 2018 el jutge de Tarragona Rubén Rus Vela sobre si el despatx que va fundar l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va utilitzar les seves influències en el Govern en benefici dels seus clients inclou correus electrònics en què s’al·ludeix a la situació fiscal de l’exvicepresident de l’Executiu i exministre d’Economia Rodrigo Rato, segons confirmen cinc fonts que coneixen els fets a aquesta redacció.

Aquestes fonts asseguren que el jutge del cas va reclamar al Ministeri d’Hisenda nombrosos correus electrònics. De fet, l’Audiència de Tarragona ja avançava en una de les seves interlocutòries l’«extrema complexitat» que presenta la causa i l’«ingent i complex material confiscat» a finals del 2021.

La rellevància penal d’aquests mails, que al·ludeixen entre altres a Rato i a un periodista, es va analitzar en la junta de fiscals que es va celebrar a Anticorrupció el 26 de setembre passat, en què una majoria (19 contra 5) va recolzar la decisió del cap del departament, Alejandro Luzón, de no aprofundir en l’anàlisi del seu contingut.

Sobre Montoro

Al seu llibre ‘Hasta aquí hemos llegado’, Rodrigo Rato critica l’actuació de Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda quan va ser detingut. En concret, l’acusa de conèixer la declaració de la renda de la seva dona, però també la d’un diputat del PP, que era marit d’una secretària d’Estat: «T’hem investigat i ho tens tot bé, li va etzibar Cristóbal Montoro al Congrés dels Diputats», parafraseja Rato a l’exministre d’Hisenda.

I de forma directa l’assenyala com a responsable d’aquestes irregularitats: «Montoro va emprendre un dubtós camí, en alguns casos al caire de la il·legalitat a l’airejar dades fiscals de determinats individus o amenaçar col·lectius com els mitjans de comunicació, esportistes i actors i fins i tot rivals polítics amb la informació que obra en mans de l’Agència Tributària. Van ser nombroses les sessions de control al Congrés en què deixava anar aquestes amenaces, que l’endemà apareixien filtrades en algun mitjà. No oblidem que va ser el ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui va confirmar la informació que jo m’havia acollit a l’amnistia fiscal».

Finalment, la publicació de Rato crida l’atenció sobre que la seva detenció la va portar a terme «una turba d’agents amb armilles del Servei de Duanes», dependent del Ministeri d’Hisenda. «El registre es produïa per una denúncia presentada per l’ONIF, una secció de l’Agència Tributària, davant la Fiscalia de Madrid». Aquesta actuació, sempre segons Rato, va ser dirigida per «Luis Agustín Terán, un dels autors de l’anomenada denúncia primerenca que havia donat origen a la detenció», assenyala l’exvicepresident del Govern.

De forma recent, l’Audiència Provincial de Madrid ha acordat que el judici contra Rato per presumptes delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis se celebrarà a partir del 12 de desembre.

Qui va ser també exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va ser processat en la causa que es va iniciar arran d’una investigació de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) que va culminar en un informe elaborat el 21 de juliol del 2015 per dos funcionaris, en què també apareix el nom de la llavors inspectora en cap de l’organisme, Marga García-Valdecasas Salgado.

Crítiques a García-Valdecasas

García-Valdecasas Salgado també ha sigut objecte de les crítiques de Rato. Al seu llibre, l’exvicepresident del Govern assegura que quan va ser citat a declarar pel jutge del cas, Antonio Serrano Arnal, la directora de l’ONIF «es va negar a firmar la denúncia primerenca» que va donar lloc a la causa per la qual serà jutjat. «Però tot i així el jutge la va obligar a declarar. Va explicar que primer li havia presentat el cas a Alejandro Luzón, fiscal de l’Audiència Nacional [en realitat era a Anticorrupció], que no havia vist prou fonament en la denúncia. Va acudir llavors a la Fiscalia de Madrid, on Javier Rodrigo de França va acceptar presentar la denúncia», escriu de forma literal l’exvicepresident del Govern del PP.

Rato afirma, a més, que l’ONIF va arribar a remetre al jutjat 18 «informes intermedis, que no tenien res a veure amb la causa». L’informe final no va arribar fins al juliol del 2021: «Una causa tributària que no havia estat precedida per una inspecció formal, que venia amb petició de detenció i de requisar 12 milions de documents, no va anar acompanyada d’un informe definitiu d’acusacions. Semblava més aviat que es tractava de trobar el que fos per justificar el registre. De fet, els informes de l’ONIF sobre temes aliens a aquelles primeres acusacions indicaven una gran investigació prospectiva sobre tota la meva carrera professional», es lamenta l’exministre d’Economia, que defineix la tasca dels funcionaris d’Hisenda: «Total impunitat».

Rato va ser condemnat a quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black de Cajamadrid, però tot i així va ser absolt pel cas Bankia, que va investigar l’ara cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón.

Un correu del setembre

Aquest diari va revelar en exclusiva que en la causa secreta de Tarragona hi ha un correu electrònic del 26 de setembre del 2017 en què l’inspector en cap de l’ONIF, el director de l’Agència Tributària i el director d’Inspecció Financera i Tributària intercanvien opinions sobre una suposada inspecció al periodista de l’‘ABC’ Javier Chicote. El mail inclou com adjunt un informe fiscal sobre l’informador i els seus familiars. Mesos abans aquest havia publicat diferents notícies sobre la querella que havia interposat la Fiscalia Anticorrupció contra els responsables del bufet que Montoro va crear el 2006, però del qual l’exministre assegura haver-se’n desvinculat el 2008.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquest procediment del 2017, que va ser investigat en un jutjat de Madrid, van arribar a figurar com a investigats Ricardo Montoro, germà de l’exministre d’Hisenda; el president executiu d’Equipo Económico i excap de gabinet de Montoro en el Ministeri d’Hisenda, Ricardo Martínez Rico; i els socis directors de la firma Manuel de Vicente-Tutor i Salvador Ruiz Gallud, que va dirigir l’Agència Tributària entre el 2001 i el 2004. La causa va ser arxivada dos anys després.

En la causa que investiga en secret el jutge de Tarragona continuen com a investigats el president executiu del despatx Equipo Económico i excap de gabinet de Montoro, Ricardo Martínez Rico, i els socis directors de la firma Manuel de Vicente-Tutor i Salvador Ruiz Gallud, que va dirigir l’Agència Tributària entre el 2001 i el 2004.