Illa, Montilla i Zapatero: tres relacions diferents amb la (post)Convergència

Un conclave de dirigents tots amb una relació diferent, però relació al cap i a la fi, amb l’òrbita de la postconvergència. Les negociacions de la investidura i el nom de Carles Puigdemont ho sobrevolen tot malgrat que només Zapatero faci menció directa a aquesta incertesa i al nom del líder moral de Junts. «La necessitem», diu clavant la mirada a la fila d’autoritats. Bolaños, un dels principals negociadors, ve d’encaixar la denúncia pública del president Pere Aragonès que la interlocució va una mica com els trens que demana que li traspassin: al ralentí, tard i amb risc de no arribar a destí.

L’esperança de Waterloo

L’aspiració dels socialistes és que Waterloo «torni a arrossegar a la política» els hereus del partit que al seu dia va liderar Artur Mas i que va ser capaç, com a cap de l’oposició a Catalunya, de pactar l’Estatut amb la Moncloa el 2009 molt a desgrat d’ERC, però també de Montilla, llavors al capdavant d’un segon tripartit que el PSOE havia mirat d’impedir per posar fre al que va ser batejat com el Govern ‘Dragon Khan’. Aquella ‘sociovergència’ Madrid-Barcelona que pontejava el PSC i feia miques la promesa de Zapatero de donar suport a la reforma de la llei que va pactar el Parlament, va coure llavors; però ara és una aliança per la qual rema un Salvador Illa en total simbiosi amb l’estratègia de Sánchez.

«Només Puigdemont pot aconseguir que Junts torni al tauler», afirmen entre bambolines des del PSC. Dos anys abans d’una foto en què va participar també Josep Antoni Duran i Lleida, el president havia advertit Madrid del risc d’un «desafecció» que es dispararia després de la sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica, que acabarien desbrossant el retorn de CiU al Palau de la Generalitat el 2010 i l’auge independentista que ha marcat l’última dècada.

El polític «revelació»

Fins i tot quan la travessia pel desert va canviar de bàndol, Montilla no va trencar mai vincles amb Convergència i amb els dirigents que es van ressituar en el PDECat primer i Junts després, Puigdemont inclòs. Tampoc Zapatero, nom que Sumar ha posat sobre la taula com a possible mediador entre Sánchez i els independentistes per lligar la maionesa de la investidura. L’agraïment que ha fet l’expresident del Govern al seu coetani a la Generalitat al seu dia ha sigut fugaç en comparació amb els elogis que li ha dedicat a Illa, a qui ha definit com el polític «revelació» que va camí de convertir-se en «el més important de la dècada» a Espanya.

Notícies relacionades

ERC acusa Montero de bloquejar la negociació i avisa que la investidura de Sánchez està en perill

Com més població, més recursos

De la mà de l’exministre de Sanitat el PSC ha recuperat força a Catalunya fins a tornar a fer que el partit guanyés les últimes catalanes, municipals i generals. No obstant, fa dos anys els blocs encara no s’havien trencat, per la qual cosa el dirigent que va desbancar com a presidenciable Miquel Iceta s’ha dedicat amb pic i pala a netejar el camí perquè l’enemistat entre ERC i Junts els converteixi en potencials suports per arribar a la Generalitat. Illa va ser l’artífex del polèmic pacte de la Diputació de Barcelona entre el PSC i el PDECat el 2019 que va posar la llavor. I mesos després també era a la cuina que va acabar amb ERC permetent la investidura de Sánchez a canvi d’una taula de diàleg i ell com a ministre de Sanitat. Ja com a cap de l’oposició al Parlament, tant ha aprovat els pressupostos d’Aragonès com ha operat amb Junts perquè els republicans caiguin derrotats a costa de la seva minoria.

No obstant, Illa no ha parlat mai directament amb Puigdemont ni ha considerat que tingui la necessitat de fer-ho, malgrat que està en contacte amb la cúpula de Junts. En el seu viatge a Brussel·les de fa dues setmanes va deixar clar que aquest no era un rol que li toqués a ell i, al seu torn, l’expresident l’ha rebutjat com a interlocutor. Per contra, l’únic de la sala que últimament s’ha emportat una lloança de l’expresident és Albares, que ha tornat a afirmar que l’oficialitat del català a la UE és «a prop». Aquest menyspreu a Illa no treu que Sánchez s’hagi coordinat perquè no es pacti res sobre Catalunya que no tingui el vistiplau del líder del PSC. Amb el precedent del que va viure Montilla i amb unes eleccions catalanes en poc més d’un any, la cúpula de Pallars no parla en aquests moments de cap reforma de l’Estatut, a més de rebutjar qualsevol format de referèndum. «El PSC tindrà anys per disfrutar», ha pronosticat Zapatero.