Els hereus de Convergència acorden per majoria posar «punt final» al PDECat

Els militants del PDECat, formació hereva de l’extinta CDC, han acordat aquest dissabte per majoria en un congrés nacional posar punt final a la seva activitat política, després que les últimes convocatòries electorals hagin deixat el partit sense representació al Parlament i el Congrés. En una carta oberta en què repassa la trajectòria de l’espai polític des que Convergència es va fundar el 1974, el president del PDECat, David Bonvehí, ha explicat que el congrés ha decidit per «àmplia majoria posar punt final» al partit.

La decisió de plegar obeeix als resultats de les últimes eleccions autonòmiques i generals. Tant en una convocatòria com en l’altra, el PDECat es va presentar amb una llista separada dels també postconvergents de Junts, després de distanciar-se de l’espai liderat per Carles Puigdemont i apostar per un catalanisme moderat.

El PDECat conserva en l’actualitat al voltant de 200 regidors a tot el territori català i 15 alcaldies, tot i que alguns militen a Ara Catalunya, formació amb què es van presentar en coalició a les municipals del maig. La formació va néixer el 2016 arran de la dissolució de la Convergència fundada per Jordi Pujol, que va acabar en concurs de creditors i tenallada per diversos casos de corrupció política, com ara el del Palau de la Música, en què el partit va ser condemnat a tornar 6,6 milions d’euros que va cobrar en comissions il·legals.

Segons assenyala Bonvehí en el seu comunicat, l’assemblea ha valorat aquest diumenge l’actual moment polític a Catalunya, l’activitat que la formació ha portat a terme els últims anys i els seus resultats electorals en els últims comicis per decidir els «escenaris de futur més plausibles» per a l’organització. Per «respecte» a la tasca dels que els han precedit i per la «bona feina» feta pel Partit Demòcrata els últims anys, apunta Bonvehí, els militants de la formació han considerat «adequat» aturar la seva activitat política.

«Proliferació de projectes»

«Aquesta decisió es pren després de parlar amb molts sectors socials i econòmics del país, després de constatar la proliferació de projectes municipalistes amb els valors que sempre hem defensat i acreditar moltes iniciatives vinculades a l’àmbit del pensament que reivindiquen un nacionalisme i un catalanisme modern», afegeix la carta. Bonvehí ressalta que la formació ha decidit abandonar la seva activitat després d’haver complert «gairebé la totalitat de les seves obligacions internes, amb els seus treballadors, amb els seus proveïdors i amb l’Administració» i després de participar «activament» en tots els àmbits que tenia responsabilitats.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquest sentit, recorda que els regidors i alcaldes del PDeCAT continuaran exercint les seves responsabilitats, fins al 2027, a través de la seva plataforma municipalista. Bonvehí reivindica el seu partit com «hereu» del catalanisme del segle XIX i XX, però lamenta que en la societat actual «molt sovint la demagògia porta a la desinformació i el relat dels últims anys ha distat massa de la realitat».

El PDeCAT es va presentar en coalició amb Junts en les eleccions al Parlament del 2017, convocades després de l’activació del 155, i en els posteriors comicis municipals, generals i europeus. El 2019, la formació va acordar escindir-se de Junts i apostar per un projecte polític propi, emmarcat en un catalanisme moderat. Va concórrer amb sigles pròpies a les eleccions del 2021, en què es va quedar sense representació parlamentària, i a les generals del 2023, que tampoc li van donar cap escó al Congrés.