Boye situa Puigdemont dins d’una «minoria nacional» per argumentar davant Europa que està «perseguit»

L’article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans veta la discriminació de qualsevol persona per aquest motiu. «El plaer dels drets i llibertats reconeguts al present Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça, color, llengua, religió, opinions polítiques o altres, origen nacional o social, pertinença a una minoria nacional, fortuna, naixement o qualsevol altra situació», assenyala el reglament pel qual es regeix la Unió Europea pel que fa als drets humans.

Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i dels eurodiputats, Toni Comín i Clara Ponsatí, ho ha esgrimit en totes les vistes en què ha participat davant la justícia europea per combatre la legalitat del procediment que els espera a Espanya per si alguna vegada estan a disposició de la justícia espanyola.

Malgrat això les dues últimes sentències dictades per Europa no li han sigut favorables als seus interessos. Almenys en principi. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar el 31 de gener passat que un país no pot rebutjar l’entrega d’un reclamat a un altre país membre tret de davant vulneracions sistèmiques dels drets humans, el que no és el cas d’Espanya. Així restringia les possibilitats que Bèlgica es negués a entregar els eurodiputats declarats en rebel·lia, si es tornava a cursar una euroordre en contra seu. La consulta espanyola es va produir perquè les autoritats belgues s’havien negat a entregar l’exconseller de Cultura Lluís Puig, amb l’argument que ho reclamava el Tribunal Suprem, que no consideraven competent per investigar-lo.

Grup identificable

El paràgraf 102 d’aquesta sentència diu que «l’autoritat judicial d’execució de l’ordre de detenció europea en qüestió ha de determinar si hi ha elements objectius, fiables, precisos i degudament actualitzats que tendeixin a demostrar l’existència d’un risc real que es vulneri, en l’Estat membre emissor, el de dret fonamental a un procés equitatiu garantit per l’article 47, paràgraf segon, de la Carta, en particular derivat de l’incompliment de l’exigència d’un tribunal establert per la llei, a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en l’esmentat Estat membre».

Però també afegeix: «O a deficiències que afectin un grup objectivament identificable de persones a qui pertanyi l’interessat». I allà és on els independentistes, en general, i la defensa de l’expresident de la Generalitat, en particular, creuen que es podria justificar la negativa a concedir una euroordre.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Malgrat que la sentència sobre les euroordres és de gener i el TGUE va retirar la immunitat a Puigdemont el mes de juliol passat, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena manté les ordres d’arrest nacionals, però encara no ha cursat noves ordres de detenció internacionals contra ells. El magistrat volia esperar que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciés sobre el manteniment cautelar de la protecció parlamentària que es preveia que l’expresident català inclouria en el seu recurs contra la sentència, però no ho va fer.

L’instructor del procés li va preguntar llavors si havia formulat recurs i sol·licitat mesures cautelars amb l’objectiu de decidir si cursava finalment l’euroordre en contra seu, però llavors la defensa va plantejar la cinquena recusació contra ell per haver-se pronunciat sobre l’amnistia en una xerrada universitària. Llarena la va rebutjar de pla en una interlocutòria, que ha tornat a ser recorreguda per la defensa de Puigdemont. Mentrestant, la defensa no aclareix si ha sol·licitat mesures cautelars o no.