El Govern convoca les comunitats per explicar el repartiment de migrants i aturar notícies falses

El Ministeri d’Inclusió ha convocat aquest dimarts a la tarda una reunió amb consellers de les comunitats autònomes i representants de les principals ciutats. Els cita per informar-los de la gestió de l’actual crisi migratòria. En la trobada, que serà telemàtica, proporcionarà als assistents una «foto de situació» de l’afluència a les Canàries i el repartiment de migrants pel país, confirmen fonts governamentals. L’entrega de xifres de l’Executiu central sortirà al pas de l’ús polític i de les queixes per deslleialtat i falta d’informació que fan dirigents del PP i Vox des de la setmana passada.

Inclusió preparava aquest dilluns la reunió mentre el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, viatjava al Senegal per «enfortir», segons les mateixes fonts, la cooperació d’aquest país en l’intent de parar la sortida de cayucos. El viatge es produeix enmig d’una pluja de comentaris racistes i xenòfobs a les xarxes socials que, a Espanya, atrauen l’atenció de les Forces de Seguretat.

Aquest dilluns a la tarda només faltaven dues comunitats per confirmar la seva assistència a la cita d’Inclusió. Andalusia, Catalunya i Extremadura ho havien ratificat; són, per aquest ordre, les que més migrants han rebut de moment des de les Canàries, Andalusia superant els 2.000 i Catalunya arribant a 1.878 la setmana passada. Extremadura en rep més que altres comunitats amb més pressupost.

Bronca extremenya

El cas extremeny explica la composició de la reunió: no només hi participaran conselleries afectades, també les cinc principals ciutats (Madrid, València, Sevilla, Saragossa i Barcelona; l’alcalde Jaume Collboni hi té confirmada la seva presència), les principals viles canàries i municipis que, com Mèrida, són destinació de contingents importants de migrants.

A la capital extremenya l’ajuntament ha cedit un antic alberg juvenil per rebre més dels 200 que ja allotja. És un cas similiar al d’Alcalá de Henares (Madrid), ciutat també convidada, on estan a punt de passar de 300 a 400 migrants pel condicionament d’una caserna. Defensa presta a Inclusió tres instal·lacions militars: a més de Alcalá, a Cartagena i al barri madrileny de Carabanchel.

Extremadura és, a més, paradigma de l’ús d’aquesta crisi com a ring polític. El 17 d’octubre, la portaveu de la Junta que governa el PP amb Vox, Victoria Bazaga, mostrava la col·laboració del seu Executiu per acollir migrants en «coordinació» amb el Govern central. Una setmana després, i després d’obrir la madrilenya Isabel Díaz Ayuso l’ofensiva, la seva companya de partit i presidenta extremenya, María Guardiola, ha clamat contra la «deslleialtat institucional» del Govern central i la seva «falta de coordinació».

‘Pax’ catalana

‘Pax’ catalanaAquest clima contrasta amb l’experiència catalana. Divendres el delegat del Govern central a Catalunya, Carlos Prieto, va reunir el que Interior anomena «grup operatiu». Hi participen representants de la conselleria d’Igualtat de la Generalitat, la Federació i l’Associació Catalana de Municipis, l’Ajuntament de Barcelona, les oenagés ACCEM i Creu Roja, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos, la policia i la Guàrdia Civil.

Aquesta setmana és Blanes (la Selva, Girona) la localitat catalana amb més migrants –400– desviats de l’onada humana que trenca a les Canàries. La localitat barcelonina de Calella (Maresme) n’allotja ja 320. Les seves dades contrasten amb les del Masnou (6) i Barcelona (18). Lleida capital en té 54 i la ciutat de Tarragona, 45.

Les dades poden canviar segons evolucioni la crisi. De fet, la xifra varia cada dia, ja que els migrants allotjats per Inclusió no estan confinats: mentre es resol la seva acollida, residència o devolució tenen llibertat de moviment. Un percentatge encara no tancat de senegalesos que van arribar al juliol a les Canàries en la primera fase d’aquesta crisi ja no són a Espanya, asseguren fonts policials. Els senegalesos arriben aquí amb l’objectiu de seguir el viatge a França, on esperen tenir millor col·locació idiomàtica i econòmica.

D’urgència

D’urgènciaEs gestionen tantes arribades (el 15 d’octubre ja n’eren 23.537, 90% homes, viatjant en cayuco fins a les Canàries) amb el mateix procediment d’urgència que van desenvolupar Interior i Inclusió davant l’allau d’ucraïnesos desplaçats per la guerra. L’1 d’octubre els originaris del país envaït i empadronats a Espanya n’eren ja 211.408.

Per esgotament de la xarxa bàsica d’acollida, Inclusió està recorrent a llogar hotels, com ja va fer amb més de 10.000 ucraïnesos. Això explica que a Catalunya, per exemple, els subsaharians s’enviïn més a la costa urbanitzada que a l’interior rural. Inclusió està acudint per a aquesta crisi a contactes hotelers que ja va fer quan entraven a Espanya milers de persones fugint de la guerra europea.

Els migrants arriben a Catalunya des de les Canàries en vols que aterren a l’aeroport del Prat. Després del viatge, que han fet amb agents policials i voluntaris d’oenagés, són derivats en autocars. Els Mossos custodien els punts d’estada temporal, en previsió d’incidents de rebuig, que, de moment, no s’han reportat en cap punt d’Espanya.

Pluja de notícies falses

Pluja de notícies falsesInclusió distribueix migrants per alleujar la pressió a les Canàries mentre Interior mira de tancar la bretxa al Senegal. Marlaska i els caps del desplegament de la policia i la Guàrdia Civil en aquell país s’han assegut aquest dilluns a Dakar amb el titular d’Interior senegalès, Sidiki Kaba, i els seus comandaments policials i navals.

El ministre espanyol ha donat a Dakar sis drons per reforçar la detecció de cayucos que salpen cap a les Canàries. Marlaska ha demanat a Kaba «actuar amb més celeritat» i evitar «més morts innocents al mar». Ho ha dit, per cert, quan la tardor està posant fi a les calmes en aquesta zona de l’Atlàntic, cosa que dispara el perill de la travessia.

Espanya té ara desplegats 33 guàrdies i cinc policies, un avió CN-235, quatre barcos, un helicòpter i 13 tot terrenys al Senegal. A 29 d’octubre, segons ha difós Interior, havien sigut interceptades 7.132 persones que es dirigien a les Canàries des d’algun punt d’aquest país.

Les dades contrasten amb la desinformació. Segons s’agreujava la crisi migratòria, bull a les xarxes socials una sopa de notícies falses xenòfobes. Ha renascut el fake de la nau d’abastament, segons la qual els migrants viatgen en una embarcació de gran mida, que els deixa a prop de les Canàries perquè acabin en cayuco.

Notícies relacionades

La Moncloa denuncia la «irresponsabilitat» de les CCAA del PP en l’acollida de migrants des de les Canàries: «Es va fer igual amb els refugiats d’Ucraïna»

Com més població, més recursos

Reproduint un patró, els missatges d’aquesta campanya moguda per perfils d’ultradreta insisteixen que els arribats en aquesta onada africana són «homes en edat militar», detall que remarca també la propaganda de Vox.

El fenomen ha cridat l’atenció de les Forces de Seguretat, que l’observen en previsió que pugui alterar l’ordre públic. Entre els agitadors, segons consta a fonts policials, hi ha guàrdies i policies, així com activistes de sindicats del gremi.