Elionor de Borbó: hereva, cadet i estrella de la televisió

Assistiria a Cartagena qui és al cap i a la fi padrina d’aquest vaixell, la nena que va presidir la seva avarada l’abril del 2021 ja convertida en major d’edat. Aquest acte oficial és un apunt d’agenda, un esbós en el de moment molt militar pla de treball de l’hereva del tron d’Espanya. Quan li arriba el moment de jurar la Carta Magna a la filla primera del Rei, cursa el primer any d’una formació militar que es prolongarà fins al 2026.

Després de la jura de bandera que va fer a Saragossa, els dies corresponents de descans, la desfilada de la Hispanitat i la molt comentada calorosa salutació als seus companys de promoció a la recepció del Palau Reial, a la cadet Borbó li queden per davant la formació militar més llarga de totes les que s’imparteixen a hereus de cases reials a Europa.

Pla d’estudis

Pla d’estudisL’agost del 2024, convertida ja en alferes alumna de l’Exèrcit i després d’un mes de vacances, l’estarà esperant l’Escola Naval de Marín (Pontevedra), principal centre de formació de l’Armada, i el barco escola ‘Juan Sebastián Elcano’, a bord del qual farà una travessia d’almenys quatre mesos.

Quan, l’agost del 2025, es matriculi a l’Acadèmia General de l’Aire, a Santiago de la Rivera (Múrcia), serà ja guardamarina de segon any i estarà enfilant l’últim any de la instrucció que Defensa i la Casa Reial van estimar necessària per a qui ostentarà el grau constitucional de «comandament suprem de les Forces Armades».

La jove Elionor de Borbó, abans d’iniciar els estudis universitaris, haurà hagut d’aprendre nocions de topografia, balística, tàctica, estratègia, sistemes d’armament, cartografia, física, elasticitat de materials, navegació, mecànica de fluids, àlgebra, navegació aèria…

Si la Zarzuela evita els problemes de no seguir la tradició, Elionor començarà Dret, com el seu pare, a la Universitat Autònoma de Madrid, i completarà la formació a Whashington. Serà Dret, més probablement completat amb una barreja d’assignatures d’altres disciplines, i un màster en relacions internacionals, un programa que amb el costum va donant de facto la resposta a la pregunta de quins estudis ha de tenir en aquests temps un monarca.

Ja va seguir el costum la Zarzuela matriculant la Princesa a l’escola Santa María de los Rosales de Madrid, un centre pròxim a la residència dels Borbó a la perifèria nord-oest de Madrid, de prestigi però no entre els primeríssims de les classificacions més populars de centres educatius. El Rosales ocupa el 21è lloc a la llista d’escoles privades de Micole.es, una de les més llegides.

L’UWC College de Gales, on la Princesa d’Astúries ha seguit el segon ensenyament, té una consideració de més exclusivitat... i preu. Per a aquest any el seu patronat –el de la Fundació dels Col·legis Units del Mundo– publica una tarifa d’«entre 95.000 i 110.000 dòlars» (entre 92.000 i 104.000 euros) per dos anys de Batxillerat Internacional.

Blau Astúries

Blau AstúriesJurant la Constitució, Elionor ingressa en política, però en aquesta fase de la seva biografia flanquegen el seu perfil sobretot assumptes militars. Al cap i a la fi està en camí de convertir-se el 2026 en una tinenta de 21 anys d’edat dels cossos generals de Terra i Aire i una alferes de vaixell de l’Armada.

Des que el portaavions ‘Príncipe de Asturias’ va ser desmantellat (2018), està lliure, per cert, el títol que ostenta aquesta jove per batejar al pròxim vaixell important que adquireixi l’Armada, apunten fonts d’aquest sector de la defensa.

No hi ha encara a la flota cap ‘Princesa de Asturias’. Sí que hi ha un hospital a Madrid amb el seu nom, però que es diu ‘Infanta Leonor’. Congela el títol el rètol fluorescent de la seva façana, al districte de Vallecas, tant com les denominacions d’escoles Infanta Leonor a Madrid, i la seva veïna San Agustín de Guadalix, a Mazarrón (Múrcia), Tomares (Sevilla) i Piedras Blancas (Astúries).

A poc a poc, segons la Princesa vagi adquirint relleu i presència pública, s’anirà fent més visible l’emblema que li concedeix la llei. Al seu avi, el rei Joan Carles, el precedia en cotxes oficials, barcos i esdeveniments públics un estendard amb l’escut d’Espanya envoltat pel toisó d’or –que també ja té concedit Elionor– sobre fons blau fosc. El rei Felip té com a banderí el mateix escut, el mateix collar, però un color propi, un fons carmesí. Així ho estableix el reial decret que fixa formes i usos de les banderes de l’Estat.

Un reial decret emès el 30 d’octubre del 2015 va determinar «les armes de Sa Altesa Reial la Princesa d’Astúries» en «els corresponents Guió i Estendard». Va ser el seu pare qui en va triar el color, i prèviament es va fer assessorar per la Reial Acadèmia de la Història. El to per al fons és el «color blau de la bandera del Principat d’Astúries», diu la normativa publicada al BOE, que també en regula la confecció –«de teixit fort de nap o de fibra sintètica»– i les mides amb què ha d’onejar en palaus, campaments i aeròdroms, barcos, aeronaus i vehicles terrestres.

Estrella de la tele

Estrella de la teleEs veurà l’estendard d’Elionor el dia de la seva jura constitucional davant les Corts, i formarà part de la iconografia que mostri la televisió.

S’espera un altre cop televisiu en aquesta tardor que tan monàrquica està resultant per acumulació d’actes de l’hereva. Elionor de Borbó Ortiz és, al cap i a la fi, la princesa i la seva doble circumstància, castrense de moment, i d’estrella mediàtica.

Vestida de dama cadet de l’Exèrcit, a la dreta i un pas per darrere del seu pare –com ordena el protocol– va aconseguir el que fins ara ha sigut el seu pic més gran d’audiència durant la desfilada del 12 d’octubre, la parada militar que més seguiment de la televisió ha tingut a Espanya, amb un 48,89% de ‘share’.

Molt poc abans, la retransmissió de la seva jura de bandera a l’Acadèmia General Militar de Saragossa va ser, amb un 22,3% de ‘share’, l’espai més vist a la televisió pública dissabte, 7 d’octubre. I una setmana després de la desfilada, el dia 20, quan va pujar al faristol dels premis Princesa d’Astúries, va elevar cinc punts l’audiència mitjana d’aquesta cerimònia a La 1, fins al 14,8% de ‘share’, i va relegar no només la roda de premsa sobre alerta antiterrorista que en aquell moment feia el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sinó també al magazín de la tarda d’Ana Rosa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El text constitucional que acata la princesa Elionor en el pròxim acte d’aquesta coreografia institucional encara consagra a l’article 57 la preferència de l’home sobre la dona en l’ordre successori. Ningú en l’arc polític ha expressat oposició a la reforma d’aquest precepte, però obstaculitza aquest canvi el mecanisme parlamentari reforçat que comporta, que fa que en cap legislatura se’n trobi el moment oportú.

L’article, no obstant, no suposa de facto cap impediment si ara mateix, davant tots els que el veiessin i entenguessin, Elionor hagués de pujar al tron, ja que no té parent masculí que pogués disputar-l’hi en el mateix grau.